Les Illes Balears, el planeta dels coleòpters

Quan pensam en ‘natura’, sovint el primer que ens ve al cap són paisatges més o menys espectaculars plens d’aus i plantes, però ens oblidam de la immensa fauna invertebrada, de la qual a les Balears en tenim moltes especificitats, grans aficionats i autèntics ‘fanàtics’ de la seva observació. El naturalista i il·lustrador Xavier Canyelles n’és un, en concret dels coleòpters, un ordre dels insectes que, segons les darreres estimacions, reuneix al voltant de 386.500 espècies. Es tracta de l’ordre amb més espècies que qualsevol altre en tot el regne animal.

L’Arxipèlag reuneix la impressionant xifra de 1.700 espècies de coleòpters. És un percentatge molt elevat si tenim en compte, per exemple, que d’ocells n’hi ha unes 300 espècies a les nostres Illes. Entre les 1.700 espècies de coleòpters, n’hi ha de tot tipus: algunes són perjudicials i poden esdevenir una plaga, com l’escarabat de la patata i resta d’espècies que potencialment poden afectar els cultius de cereals, de lleguminoses... Hi ha coleòpters pol·linitzadors, degradadors de matèries, beneficiosos i controladors de plagues. També hi ha espècies endèmiques amb el mateix nivell d’interès científic que el ferreret o les sargantanes de les Balears; o d’invasores, d’introduïdes i de ‘pròpies’... Els coleòpters són una disciplina tan immensa que un naturalista tot sol no podria abraçar-ne mai completament l’estudi.

Xavier Canyelles ho ha intentat i se n’ha sortit prou bé, si ho jutjam pel seu alt nivell de coneixements. N’és un dels principals estudiosos, a més d’il·lustrador i fervent defensor, tal com va quedar palès en la conferència que dimecres va pronunciar, Coleòpters de les Balears: principals espècies i curiositats, organitzada per la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB). Segons aquest naturalista, hi ha un top five de coleòpters al nostre arxipèlag que podem identificar a simple vista, si hi posam interès, ganes i un poc de sort a l’hora de trobar-los, és clar. Es tracta dels més grossos i els més espectaculars, i en el llistat de Canyelles són: l’escarabat de Sant Joan (Polyphylla fullo ); l’escarabat rinoceront ( Oryctesnasicornis ); l’escarabat banyarriquer ( Cerambyxcerdo ); l’escarabat d’aigua ( Hydrouspistaceus ); i l’escarabat de bolla ( Scarabaeussemipunctatus ).

En aquest llistat, cal afegir-hi espècies endèmiques protegides, diu Canyelles, com per exemple els escarabats de cova Henrotiusjordai i Trechopsisferreresi, i l’ Akisbremeri, que només habita en una zona dunar de Formentera i segurament és l’espècie que en l’actualitat té menys individus; consegüentment, és la més amenaçada de l’Arxipèlag. Per poc que se n’alteri l’hàbitat, es pot trencar l’equilibri tan fràgil dels escarabats, especialment dels que habiten en zones rocoses, litorals i dunars.

Canyelles recorda que “els coleòpters m’interessen gairebé des que era petit; el meu germà els observava i llavors ja em varen impactar molt, com també ho varen fer l’ Abella Maia i els seus amics. Després, vaig posar-me a estudiar més seriosament els coleòpters; jo tenia 14 anys i feia 8è d’EGB, i ja disposava d’una guia de camp com toca i començava a saber el que era cada cosa. Va ser en aquella època quan se’m va despertar un interès més científic per aquests animalons tan impressionants”, puntualitza el naturalista.

La vinculació amb els humans

En la seva conferència, impartida als locals de la SHNB, una entitat cultural i científica amb seu ubicada al carrer Margarida Xirgu,16, de Palma, Canyelles va recalcar que, en contra del que molta gent pensa, els coleòpters han estat, des de sempre, molt vinculats als humans. És el cas de l’escarabat del pi ( Chalcophora mariana ), que tradicionalment havia estat el ‘Ratoncito Pérez’ de les Illes Balears: els infants el posaven en un recipient i després els padrins el substituïen per unes monedes. Hi ha més exemples de coleòpters relacionats amb les activitats humanes, com els corcs o barrinadors de la fusta; els escarabats daurats i les tradicions de bona sort; o, contràriament, les nefastes repercussions que alguns escarabats causen sobre els cultius de cereals; les cançons populars de marietes voladores; les cuques de llum, etc. Canyelles admet que els escarabats tenen “mala fama” perquè molta gent els associa injustament amb les paneroles, malgrat que en realitat no hi tenen res a veure, i també perquè els coleòpters són bastant desconeguts i els naturalistes i la comunitat científica, en general, sempre han prioritzat l’estudi dels vertebrats per sobre de tot, i entre aquests, especialment els mamífers.

Però Canyelles no només els estudia, sinó que els dibuixa, atret per les seves formes diferents, les textures, els colors... Defensa que la il·lustració dels coleòpters és una bona manera de representar “una part” de la natura. Només una part, perquè n’hi ha molts, certament. A la pregunta sobre el nivell de coneixement que té de les 1.700 espècies que viuen a les Balears, Canyelles creu que visualment en podria identificar unes 500 en el seu “estat natural”. La resta, a causa de les seves dimensions -algunes fan menys d’un mil·límetre-, requereixen una lupa binocular i una anàlisi al laboratori “per sortir de dubtes”. Diu que els coleòpters l’apassionen perquè molts aspectes del seu cicle biològic “són una manera d’aprendre, una font de vida en què tot va relacionat, a part de la seva bellesa d’estructures, formes i colors. En general, cada espècie acompleix una o diverses missions. Els coleòpters m’han ensenyat que a la natura tot va relacionat -hi insisteix- i n’he après la gran biodiversitat que hi pot haver quan un model d’ésser viu funciona”.

UNA XINXA DESCRITA PER PRIMER COP GRÀCIES A UNA SORTIDA DEL GOB

Els humans hem descrit prop de dos milions d’espècies del nostre planeta, tot i que encara n’hi ha moltes més. D’entre aquestes, més de tres quartes parts són invertebrats (anèl·lids, artròpodes, mol·luscs, cnidaris, equinoderms, porífers). Els insectes són la classe predominant dels artròpodes. A més de molt diversos, són extremament abundants: s’estima que hi ha 200 milions d’insectes per cada ésser humà! Molts han desenvolupat la capacitat de volar i són la forma de vida predominant en nombre d’espècies a la Terra, amb més d’un milió d’espècies conegudes. Dit d’una altra manera: d’entre tots els animals que viuen al nostre planeta, més de la meitat són insectes.

Fa pocs dies, el naturalista Xavier Canyelles va trobar una espècie nova per les Illes Balears que no estava citada. Va ser en els transcurs d’una sortida organitzada pel GOB als afores de Sencelles, que justament tenia per objectiu l’observació d’invertebrats. Després de fetes les corresponents verificacions, i amb l’ajut de Jesús Tanco, especialista en l’estudi d’hemípters, la conclusió va ser que es tractava d’un exemplar de Ventocorisrusticus, una xinxa de la família dels pentatòmids mai citada a les nostres illes. Canyelles i Tanco en publicaran pròximament un article científic en el butlletí de la Societat Entomològica Aragonesa, que és l’entitat més important d’Espanya en l’estudi d’aquesta disciplina.

La troballa és només un exemple, constata Canyelles, de les “sorpreses” que ens poden donar els insectes. “Què diria a la gent perquè s’hi aficioni? Doncs que vagi a una conferència, que en miri documentals o simplement que surti a observar-los a la natura, perquè hi ha moltes coses curioses i descobrirà un planeta insospitat de cicles biòtics i de formes sorprenents”, recalca. Encara hi ha poques guies divulgatives sobre coleòpters i insectes específiques de les Balears, malgrat que la SHNIB fa publicacions en el seu butlletí. Xavier Canyelles va publicar el llibre Insectes de les Balears el 2003 amb l’Editorial Moll.