Un idioma no oficial com a llengua vehicular?
Un dels arguments que es plantejaren contra l'ordre valenciana que imposava fer en anglès educació per a la ciutadania apuntava que obligar a estudiar una matèria curricular obligatòria (que fixa la normativa estatal) en anglès podria vulnerar l'article 3 de la Constitució, que estableix el deure de conèixer el castellà i les altres llengües oficials. L'ordre valenciana, en no permetre que fos voluntari fer l'assignatura en anglès, obligava, així, a tenir una llengua estrangera com a vehicular, fet reservat a les llengües oficials.
El Tribunal Superior valencià va anul·lar -i ho va ratificar el Suprem-, l'article de l'ordre que introduïa les competències d'anglès en l'avaluació de l'assignatura d'educació de la ciutadania, perquè en el currículum bàsic no es considera aquesta avaluació. Destaca, a més a més, que es pretenia una avaluació de l'assignatura per la destresa lingüística d'un alumne "en un idioma no oficial", aludint a la Constitució i a l'Estatut autonòmic valencià.
