Ser home i policia local: els inspectors de Palma revisen la seva masculinitat

PalmaL’exercici és senzill: quan el professor digui una determinada paraula, els alumnes –tots homes, dins la cinquantena– han d’escriure allò que els passi pel cap. El primer concepte que pronuncia és ‘home’ i el segon, ‘dona’. Com si es tractàs del blanc i el negre, la majoria, en sentir ‘home’, escriuen ‘dona’ i en sentir ‘dona’, escriuen ‘home’. Tan sols aquestes respostes ja revelen un primer estereotip de gènere: el binarisme, un model que assumeix que només hi ha dos gèneres i dos sexes amb unes manifestacions molt ben diferenciades i intransferibles. Aquesta és una de les lliçons que imparteix Miquel Far, el docent del curs ‘Detecció de biaixos de gènere’, als assistents de la seva formació: una dotzena d’inspectors i subinspectors de la Policia Local de Palma. Així, Far els ajuda a desconstruir la seva masculinitat hegemònica, és a dir, la manera acceptada d’expressar-se com a homes, “valents i omnipotents”.

Cada any, els comandaments del cos policial de Ciutat han de participar obligatòriament en algun curs de l’Escola Municipal de Formació, com a part el procés de reciclatge del personal de l’Ajuntament. I aquest 2022 l’àrea de Seguretat Ciutadana ha escollit per primera vegada en aquest rang l’assignatura que imparteix Miquel Far, que és psicòleg i membre del Grup d’Estudis de Gènere de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Així, en dos dies –el dilluns 28 i el dimecres 30 de març–, els inspectors han assistit a dues classes de cinc hores cada una, on el professor ha treballat amb ells la introspecció, perquè defugin rols i actituds patriarcals o masclistes. “Són ells els que dirigeixen els equips i poden detectar aquestes situacions en cas que es donin”, anota en aquest sentit la regidora de Seguretat Ciutadana, Joana Adrover.

Precisament, aquesta activitat en grup en què els policies han de pensar i després dir en veu alta allò que els suggereixen les paraules ‘home’ i ‘dona’ permet a Far estirar el fil d’alguns prejudicis dels quals ells mateixos no eren conscients. Per exemple, un d’ells assenyala que sempre ha tingut a casa el referent d’un home i una dona –el seu pare i la seva mare– i que per això una paraula li evoca l’altra. Un dels seus companys uneix les paraules home i dona en una altra: família. Davant això, el psicòleg els adverteix que estam acostumats a “reproduir el model tradicional de família” i que, de vegades, aquest “es posa en dubte”. “Som en un moment de múltiples models de família”, afirma, en què pot haver-hi dues mares, dos pares o només una mare o un pare.

Sinònim de dona

‘Nin’, ‘casa’, ‘parella’, ‘mare’ i ‘dolçor’ són alguns dels termes que representen la paraula ‘dona’ per alguns d’ells, la qual cosa permet al professor desfer molts altres mites del gènere. Un agent que diu que 'dona' li fa pensar en “una llar” s’excusa i diu que això és “políticament incorrecte”, però matisa que li recorda el lloc on es troba amb la parella. El professor el tranquil·litza i argumenta que moltes de les coses que pensam o deim poden ser incorrectes, però “venen del pensament hegemònic, són inconscients”, i en posa un exemple. “Si us dic Ferrari, quants pensau en el color vermell?”, demana, i la majoria aixequen el braç. “Idò el vermell no està ni entre els quatre primers colors més venuts d’aquesta casa”, sentencia.

Far també té una explicació per a l’inspector que ha relacionat ‘dona’ amb ‘parella’. “Un dels biaixos de gènere és l’heterosexualitat”, amb la qual donam per fet que tothom combrega, indica el docent. Ara bé, obviar això quan estàs atenent una persona que és homosexual pot fer que aquesta s’allunyi i “cregui que no l’entendran”, avisa l’expert en masculinitats. Per aquest motiu, cal adreçar-se a tothom amb paraules més inclusives, sense adjudicar cap orientació sexual a l’interlocutor.

Una cosa semblant passa amb la maternitat. A un policia la paraula ‘dona’ li ha inspirat ‘mare’. Ell justifica que “una de les funcions de la dona és la maternitat”, a la qual cosa el professor contesta amb dues preguntes: “Tens filles? I si no volguessin ser mares, creus que s’estarien perdent alguna cosa?”. L’inspector respon que “tal vegada sí, però que en un home també és un objectiu”. Far no intenta revelar-los cap veritat o certesa, sinó qüestionar allò que donaven per fet. Davant del comandant que ha escrit al seu paper ‘dolçor’ en sentir la paraula ‘dona’, el professor avisa que aquesta imatge femenina també és un biaix de gènere. “Després, ens sorprèn i ens romp els esquemes trobar dones dolentes”, i això fa que “paregui que encara ho són més”, apunta.

Sobirania emocional

De seguida s’obre un altre meló: el de com els homes es relacionen amb les emocions. Un dels policies s’ofereix a compartir amb la classe una anècdota. Aquest explica que, davant un fet que ha ocorregut a l’espai de treball, s’ha emocionat i que, “si hagués estat en un altre entorn”, s’hauria posat a plorar. “Però t’has de contenir i no he pogut quedar a gust”, lamenta. Per fets com aquests, Miquel Far reivindica que “la masculinitat ha de recuperar la sobirania emocional”. Ja fora de l’aula i en declaracions a l’ARA Balears, el docent indica que “als homes se’ls ha educat des de les retallades emocionals” i que aquest és “un dels costos de la masculinitat hegemònica”. Encara que això suposi “un cost” per als homes, hi ha “referents d’aquesta masculinitat que són molt atractius, perquè es relacionen amb el poder, la sexualitat, la notorietat i l’èxit”. Tot plegat fa que no s’acabi posant en dubte el model d’home tradicional. Per combatre tots aquests suposats avantatges, Far proposa altres “contrabeneficis, com ara poder viure el món emocional” com a eina per promocionar una masculinitat alternativa.

Al cap i a la fi, diu, el masclisme “fa molt de mal a les dones”, però també als homes, tant “als que segueixen el guió” com als que no ho fan. “Cuidar els homes significa saber que tenim menys esperança de vida, més malalties miocardíaques i més problemes gastrointestinals”, recorda Far. A més, “quan no gestionam bé la part emocional, això fa que siguem les persones que més consumim qualsevol mena de droga –tret d’ansiolítics– i amb més suïcidis”, prossegueix. “També tenim més trastorns mentals i emocionals encoberts, per exemple, amb un alcoholisme”, afegeix.

“No tot són privilegis”, malgrat que “la llista és àmplia: sous, escletxes de gènere, usos del temps...”, comenta el professional. “És important que entenguin que no és només una cosa d’homes i dones, sinó també de com ens relacionam entre els homes”, un espai on surten a la llum algunes de les febleses d’aquesta masculinitat hegemònica. Bon exemple d’això és una de les dinàmiques que el docent fa amb els alumnes “per veure com els homes estan intimidats per la intimitat”. Consisteix, en parelles, “primer, a acostar-se, mirar-se als ulls i aguantar la mirada a 30 centímetres” i, després, “agafar-se de les mans”. Far destaca com una cosa tan senzilla els incomoda tant. “Així els faig entendre des d’on s’ha construït la masculinitat, des de la negació de tot el que implica feminitat, com ara la innocència i l’espontaneïtat”, conclou.