El nou pla hidrològic pretén augmentar la qualitat de les aigües subterrànies

PalmaLa Conselleria de Medi Ambient ha duit a informació pública la revisió del Pla hidrològic de les Illes Balears. El període d’al·legacions acabarà el 23 d’agost. L’objectiu del Pla hidrològic 2015-2021 estarà enfocat a la millora dels aqüífers subterranis, que és d’on provenen la major part dels recursos. També es limitaran les extraccions de pous privats i es prohibirà treure aigua dels que, a causa de l’explotació, no es puguin regenerar de manera natural.

La directora general de Recursos Hídrics, Joana Garau, destaca que “allò que estam fent és una revisió anticipada del Pla hidrològic. Hi va haver un procés de participació i n’hem tret una segona versió. Els plans hidrològics s’han d’elaborar cada sis anys, però el del 2015 tenia mancances que han fet necessària aquesa revisió abans d’hora”.

Entre l’agost del 2017 i el febrer del 2018 es va fer la consulta pública de l’esborrany del pla i del document inicial estratègic, durant la qual es varen rebre 67 aportacions. Paral·lelament, d’acord amb la Llei d’avaluació ambiental, la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) va consultar un total de 38 administracions públiques, de les quals va rebre 17 informes.

Joana Garau assenyala que “els problemes principals que hi ha, a les Illes es coneixen des de fa molt anys. El recurs majoritari són les aigües subterrànies, en més d’un 80%. Un 7% serien els embassamnets, i la resta de recursos serien aigua dessalada”. Els aqüífers subterranis, si estan sobreexplotats, donen una aigua salinitzada, s’han de deixar reposar i injectar-hi aigua de pluja.

Massa obres hidràuliques

Pel que fa a la concepció del pla, subratlla que “la planificació hidrològica ha canviat. Destaca que a les Illes es feien moltes obres, la planificació estava molt enfocada a realitzar grans obres d’enginyeria”.

Ara com ara, i amb la directiva marc de l’aigua, va canviar aquesta concepció. Explica la directora general que, així com en aquell moment la prioritat era donar garantia a la demanda, la directiva dona unes altres pautes i obliga que “s’ha de tenir en compte tot el cicle integral de l’aigua. I d’aquesta manera garantir que els recursos siguin els adequats en quantitat i qualitat”.

Posa en relleu que “el tema de la qualitat de l’aigua estava un poc oblidat en aquesta inèrcia que es tenia els darrers anys”.

Allò que dicta la directiva és obligar a “fer el seguiment dels diversos tipus de masses d’aigua. El nou pla hidrològic estarà molt enfocat a la qualitat de les aigües subterrànies. El risc que empitjorin aquestes masses subterrànies és evident i, de fet, empitjoren” i s’han de prendre algunes iniciatives per abordar aquest tema.

Assegura Joana Garau que “nosaltres tenim dues línies d’actuació per millorar la qualitat d’aquestes aigües. D’una banda, comunicar les dessaladores amb les xarxes d’abastiment dels pobles que tinguin problemes de qualitat. Això ho feim amb la zona de Llevant. Tenim les dessaladores de Palma, Andratx i la badia d’Alcúdia. La idea és comunicar aquestes dessaladores amb els municipis del Pla i el Llevant que tinguin pitjor qualitat d’aigua. La dessaladora de Palma, la vàrem trobar en molt mal estat i ara l’hem feta funcionar. I també a Menorca hi havia la dessaladora aturada”.

Recorda Garau que “Felanitx, Manacor, Eivissa i Formentera estan en índex de sequera. Encara no hi ha una situació de prealerta, però tenim aquests indicadors, que fa que hàgim d’estar vigilant aquesta situació. Així, amb reserves que en conjunt estan en el 60%, enguany, des del punt de vista hidrològic, podem dir que és un any normal, amb molta pressió els mesos d’estiu”.

D’altra banda, destaca que per afrontar el problema de la salinització el Pla hidrològic fomenta la infiltració d’aigües pluvials als aqüífers subterranis que tinguin excés de clorurs.

Pel que fa a Palma, es fan sevir els embassaments i se’n fa una gestió integral, i aquest municipi que concentra la major població i visitants no té problemes d’abastiment.

En referència als pous, recorda que “han de demanar una autorització i s’han de registrar. Ara hi ha una sèrie d’aqüífers en els quals no es podran fer pous nous i són els que tenen extraccions superiors a la seva capacitat d’autorecuperació”.

Les excepcions

Així mateix, recorda que la prohibició també inclou la suspensió de l’atorgament de nous aprofitaments hídrics per a totes les masses d’aigua subterrània de les Illes Balears amb sobreexplotació, amb excepció d’usos agrícoles professionals (fins a 10.000 m3 anuals), abastiments (si no tenen accés a altres fonts) i altres usos no consumptius.

Així mateix, es prohibeix la concessió d’autoritzacions o concessions d’aigües subterrànies per a instal·lacions esportives amb superfície de reg de tres hectàrees o més. Aquestes infraestructures només podran satisfer la demanda d’aigua amb aigües residuals regenerades o dessalades, malgrat que es prioritzarà l’ús de les depurades.

Cal tenir en compte que durant el procés de participació hi ha hagut canvis en la proposta fets de manera inicial. Els canvis més rellevants, fruit d’aquest procés de participació, han estat la implementació d’inspeccions tècniques de pous per a grans consumidors i la revisió de la normativa amb referència als aiguamolls de la Comunitat Autònoma.

S’han reduït els percentatges de pèrdues permesos en les xarxes d’abastament i s’han aclarit i ampliat algunes mesures de gestió de la demanda, sobretot les relacionades amb urbanisme i ordenació territorial, gestió d’aigües pluvials i l’elaboració del Pla de gestió sostenible de l’aigua. S’hi han inclòs també reserves fluvials a Menorca i a Eivissa.

El nou pla aposta per la clara protecció de les masses d’aigua subterrània en mal estat amb la finalitat d’aconseguir-ne la recuperació, i opta també per protegir nous hàbitats aquàtics, com les zones humides, els cursos d’aigua (reserves naturals fluvials) i les cavitats inundades. Així mateix, ha reforçat la consideració dels possibles efectes del canvi climàtic per a l’elaboració dels balanços entre els recursos disponibles i les demandes.