Jean-Michel Jordà: “Hi ha turistes que volen comprar el cim de l’Everest com qui compra un Big Mac”

PalmaL’escriptor i director de cinema de muntanya Jean-Michel Jordà té 30 anys de feina a l’audiovisual, 40 pel·lícules documentals i 12 premis internacionals. El proper 24 d’octubre serà al teatre Xesc Forteza, on es projectarà la seva obra Everest Invaders, que posa el focus en la destrucció humana d’un territori únic. També qüestiona que es turistitzi l’alpinisme, per la qual cosa empra el terme ‘neoalpinistes’.

Tones de fems i un títol que parla d’“invasors”. Què us va fer decidir a retratar aquesta realitat?

— Durant 25 anys he anat al Nepal, on he fet més de vint documentals sobre les muntanyes i la seva gent. El 2017 l’associació Montagne et partage volia fer una neteja molt important de l’Everest. Llavors vaig fer la pel·lícula Everest Green, i el 2022 en vaig fer l’evolució amb Everest Invaders. Inicialment, el títol era Everest Recicling, però quan vaig arribar al camp base, per salvar la primera dificultat de cinc metres, vàrem haver de fer una coa de dues hores. Vàrem descobrir que la gent no sabia emprar grampons, piolets, cordes... Això va canviar el títol i l’enfocament del documental, perquè vàrem veure la invasió de la muntanya.

Com s’hi pot pujar sense saber-ne?

— Les empreses t’ho posen fàcil si pagues molts doblers, fins a 400.000 dòlars. El qui paga pot pujar sense portar motxilles, amb oxigen, des del camp número dos fins al cim. Després del 2020 aquest negoci ha crescut molt.

Per què pensau que els turistes estan substituint els alpinistes?

— La gent que puja a l’Everest durant la primavera té la capacitat de pagar molts doblers. Hi ha pocs alpinistes. Volen comprar el cim com qui va al cinema a Madrid, amb el mínim risc, per fer-se una fotografia a dalt. No en tenen ni idea, del que és l’alpinisme. L’alpinista va per un camí que habitualment els altres no empren. A l’Everest tothom cerca una via. Hi ha un camp base amb calefacció, aigua calenta, dutxa, televisió. Els alpinistes no necessiten això, van a llocs més durs, de més difícil accés, mentre que els turistes necessiten infraestructures. Quan són a l’Ice hall es veu que no és un lloc per a ells. No saben caminar amb seguretat. És normal. Venen de la ciutat.

Tampoc no tenen cura de la natura.

— No són alpinistes. Els turistes que van a l’Himàlaia, però també a l’Aneto o al Montblanc, hi van per consumir la muntanya. No conec cap alpinista que no la vulgui protegir. La falta de consciència ve del fet que tinguin els doblers. Si els tenen, volen fer-ho, i poden fer-ho, com si anassin a comprar un Big Mac. És la seva manera de pensar. No de tothom, però sí del 90%. No tenen consciència que cal protegir la natura, o de la història de les vies de la muntanya. Paguen.

Quina solució hi veis? Tancar l’Everest?

— No n’hi ha. Si tancam l’Everest, la gent anirà a altres muntanyes del Nepal. Hi ha 200.000 persones que van a fer trekking a l’Himàlaia cada any, i generen molta més contaminació que les mil que fan aquest cim. El Montblanc rep 30.000 persones cada any. En el documental es fa una proposta que em sembla la més fàcil de desenvolupar. Consisteix a dir que la gent que vulgui pujar un 7.000 hagi d’acreditar abans haver pujat dos 6.000. Els que vulguin pujar un 8.000, dos o tres 7.000. Els que vulguin pujar l’Everest, un 8.000. És un filtre per fer-ne una millor gestió. Ara som al camp base amb joves que no saben emprar un grampó. Un dia passarà una desgràcia. En el documental s’explica que ara fer l’Everest és cool. Si demà és cool anar a la Lluna, totes aquestes persones pagaran per anar a la Lluna. D’aquí a 20 anys o 30, l’Everest tornarà a ser just una muntanya, i així els alpinistes de les generacions futures hi podran anar sense problemes.

Com valorau el fet que s’impulsi un festival específic sobre cinema de muntanya a Mallorca?

— Hi ha muntanyistes de tot el planeta. Segur que alguns d’ells a Mallorca. Em sembla interessant ensenyar l’esperit de les muntanyes. Les persones que vagin a llocs més propers, com els Pirineus, els Alps, tindran referències un poc diferents que just una publicitat, i recursos per viure una bona experiència a la muntanya. Això em sembla interessant.