Guillem Ferrando i Mariona Mas, premi als millors TFG de la UIB en Legislació i Drets Lingüístics
El jurat subratlla la qualitat i el rigor dels treballs, centrats en l’ús del català a les administracions públiques i a la justícia de les Illes Balears
PalmaEls estudiants Guillem Josep Ferrando de Prada i Mariona Mas París han estat guardonats, ex aequo, amb el primer premi als millors treballs de fi de grau (TFG) del curs 2024-25 en l’àmbit de la Legislació Lingüística i els Drets Lingüístics. Es tracta d’uns guardons convocats per primera vegada per l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB), la Facultat de Dret de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i l’Obra Cultural Balear (OCB). Els treballs premiats analitzen, des de visions complementàries, la protecció dels drets lingüístics a les Illes Balears i aporten noves perspectives a l'àmbit de la recerca jurídica sobre l’ús del català en l’administració pública i en l’àmbit judicial.
L’acte de lliurament ha tengut lloc aquest dilluns a l’edifici Gaspar Melchor de Jovellanos de la UIB, seu de la Facultat de Dret. Hi han participat Llorenç Perelló, director de l’IEB; Maria Ballester, codirectora del Diploma Universitari de Legislació Lingüística i professora de Dret Constitucional; Lluís Segura, vocal de l’OCB; Antoni Llabrés, president de l’entitat; la degana de la Facultat de Dret, Aina Salom, i la vicedegana i coordinadora de TFG, Carmen Tomàs-Valiente.
Aquesta primera edició dels premis neix en el marc de la campanya La Justícia, també en català, amb la voluntat de fomentar entre els estudiants de la UIB el coneixement de la normativa constitucional, estatal i autonòmica relacionada amb l’ús de la llengua pròpia.
Treballs de “qualitat notòria”
El jurat —integrat per Llorenç Perelló, Lluís J. Segura i Maria Ballester— ha valorat l’alta qualitat de les dues investigacions, dirigides per la doctora Joana Maria Socias Camacho. El TFG de Guillem Josep Ferrando, Drets lingüístics a les administracions públiques de les Illes Balears i una proposta de reforma constitucional, i el de Mariona Mas, La llengua catalana a l’Administració de justícia de les Illes Balears, destaquen, segons el jurat, per l’enfocament rigorós i la capacitat d’abordar una matèria complexa amb solidesa jurídica i una mirada clara cap a la protecció efectiva dels drets lingüístics.
Els membres del jurat també han subratllat que ambdós treballs aporten coneixement rellevant al debat sobre el marc normatiu de l’ús i el foment de la llengua catalana en les administracions públiques i en el sistema judicial de les Illes Balears.