MEDI AMBIENT
Societat 06/07/2019

Per què els grumers prefereixen les cales de Banyalbufar i Sóller

El relleu del fons marí, el corrent catalanobalear i la manera d’alimentar-se d’aquests animals són factors clau que els empenyen a les platges de la Serra

Kike Oñate
3 min
Per què els grumers prefereixen                les cales de Banyalbufar i Sóller

PalmaSi sou assidus de les cales de Banyalbufar, Sóller, el port del Canonge, Estellencs... segur que hi heu pensat. Per què hi ha més grumers que en altres platges? Us podran dir que no és cert, que n’hi ha a tot arreu, però sabeu que n’hi ha més en aquests racons entre roques tan espectaculars que brinda la serra de Tramuntana. I teniu raó. Això passa per la confluència de tres factors clau a la costa nord-oest de Mallorca: el relleu del fons marí, el corrent catalanobalear i la manera d’alimentar-se dels grumers.

Aquests tres aspectes fan que les cales de la Serra siguin més propenses a rebre les visites del Pelagia noctiluca, el grumer més abundant a la mar balear, present a tota la Mediterrània. Així ho assegura la investigadora Laura Prieto de l’Instituto de Ciencias Marinas de Andalucía (ICMA), que des de l’any 2015 col·labora amb l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea) i el Govern en un projecte únic al món de recopilació sistemàtica de dades sobre grumers. La iniciativa requereix la cooperació entre científics i l’Administració a través del servei de socorristes, els tècnics de neteja del litoral i els tècnics dels parcs naturals, que segueixen uns protocols per observar els grumers.

Per què a la costa de Tramuntana?

El Pelagia noctiluca és un grumer d’aigües profundes que es desplaça amb els principals corrents marins, i en el cas de Mallorca el corrent catalanobalear passa molt a prop de la costa de Tramuntana, de manera que hi ha més possibilitats que arribi a les cales i les platges del nord-est, apunta Prieto. Cal dir que ‘pelàgica’ significa que habita en aigües obertes i ‘noctiluca’, que és luminescent. En aquesta zona la plataforma continental és molt estreta, i això vol dir que la profunditat del fons marí arriba als 200 metres a poques milles de la costa, fet que no passa a altres bandes de l’illa. Això afavoreix que els corrents arrosseguin més fàcilment els grumers des del seu hàbitat d’aigües profundes cap al litoral. Al vespre pugen a alimentar-se a la superfície i és llavors quan es poden desviar i entrar a aigües més properes a la costa sense que puguin tornar enrere. De fet, durant el dia aquesta espècie de grumer hauria de baixar fins als 100 metres de profunditat, i això no ho pot fer quan és tan a prop de la costa: el corrent i les característiques del relleu marí l’empenyen cap a la costa mallorquina, on acostuma a acabar morint. Sí, aquests grumers que tant us molesten s’han aventurat massa a prop de la platja, i ho acaben pagant car.

Prieto també desfà un mite:, no es pot dir que hi hagi cada vegada més grumers a les costes de les Balears. Durant el primer any d’estudi es varen detectar molts individus d’aquesta espècie, també a final d’octubre del 2017. En canvi, durant el 2016 n’hi hagué molts menys. El 2018, va ser un any “estrany”, diu la investigadora, perquè es varen registrar molts grumers però només a principi i final d’any. “Les dades ens mostren que l’augment i la disminució del Pelagia noctiluca és fluctuant”, comenta Prieto.

El projecte Detecció de grumers al mar balear i la seva relació amb les condicions ambientals: cap al desenvolupament d’un sistema de predicció preoperacional ha recopilat 110.000 dades amb l’ajuda del Sistema d’Observació de Costes de les Illes Balears, que hi aporta informació sobre meteorologia i oceanografia. “Obtenim moltes dades diàries i a totes les illes, per això deim que en tenim una resolució temporal i espacial molt àmplia”, diu Prieto. A més, afegeix que no existeix cap altra base de dades tan “sòlida” i “sistemàtica” en cap altre lloc del món. Els tècnics del servei de neteja del litoral que gestiona l’Agència Balear de l’Aigua i la Qualitat Ambiental i els socorristes s’encarreguen de documentar la presència -o la manca d’observacions- de grumers a les quatre illes.

QUÈ S’HA DE FER DESPRÉS DE LA PICADA D’UN GRUMER?

En cas que un grumer us piqui, la Creu Roja recomana posar alguna cosa freda damunt la part afectada del cos durant 15 minuts, retirar les restes dels tentacles de la ferida, si n’han quedat, i rentar la zona amb vinagre diluït amb aigua o bé aigua de mar. Si la coïssor no minva o apareixen altres símptomes cal anar al metge. El que no s’ha de fer en cap cas és fregar la picada amb la mà i rentar-la amb aigua dolça perquè es pot alliberar el líquid urticant. A més, també s’aconsella no tocar un grumer que estigui mort, ni tan sols un tros de l’animal, perquè encara pot causar un efecte reactiu a la pell.

stats