Al planeta hi ha molts microbis, no cal una pandèmia per recordar-nos-ho. Però potser no som tan conscients que el nostre cos també n’és ple, per dins i per fora. Es calcula que tenim entre un i tres microorganismes per cada cèl·lula humana i que, si els poguéssim posar tots junts en una balança, pesarien uns deu quilos. Aquests organismes normalment no causen malalties, al contrari: són útils perquè participen en unes quantes funcions fisiològiques. Un nou estudi ha descobert que els microbis que tenim actualment són molt menys diversos i variats que fa un mil·lenni, i que això ens pot estar afectant la salut.
La microbiota humana és el conjunt de microorganismes que conviuen amb nosaltres, sobretot a la pell i al tub digestiu, però també a les mucoses, els ulls i fins i tot a l’úter i els ovaris. Està composta principalment de bacteris, fongs i virus que viuen en harmonia amb el seu hoste, sovint mantenint-hi una relació simbiòtica que resulta beneficiosa per a totes les parts. A vegades s’utilitza la paraula microbioma per referir-se al mateix concepte (tot i que, tècnicament, el microbioma és el conjunt de tots els genomes d’una microbiota).
La microbiota d’una persona és variable i personal, fins al punt que s’ha proposat que es podria utilitzar com una empremta dactilar. Està definida per molts factors, des de l’entorn fins a l’alimentació, passant per les persones amb les quals interactuem i els medicaments que prenem. Se sap, per exemple, que les societats industrialitzades tenen una microbiota intestinal més pobra que la gent que encara viu en grups nòmades de caçadors-recol·lectors amb un estil de vida semblant al dels homes primitius.
Femtes de fa mil anys
Una de les tasques a les quals contribueix aquesta microbiota és la digestió. Els microbis que habiten els intestins sovint acaben eliminats amb els excrements. Per tant, es pot estudiar la composició de la microbiota d’una persona sense cap tècnica invasiva, només a partir d’una mostra de femta. Això també obre una altra possibilitat: analitzar la microbiota dels nostres antecessors a partir d’excrements fossilitzats, els anomenats copròlits.
El grup del doctor Aleksandar Kostic, microbiòleg de la Harvard Medical School, ha publicat un article a la revista Nature en el qual s’analitzen els microbis trobats en vuit copròlits de fa mil anys de les zones de Mèxic i Utah, i els comparen amb la microbiota actual. La principal conclusió és que, amb el temps, la diversitat de la microbiota humana ha caigut en picat. Ho assimilen a les grans extincions com la que es va endur els dinosaures, perquè dotzenes d’espècies de microbis han desaparegut completament del planeta.
No són les primeres anàlisis genètiques fetes en copròlits, però sí les que han aconseguit recuperar-ne ADN de millor qualitat, en part a causa de la bona conservació de les mostres, que es van descobrir en llocs secs i de temperatura estable. Els investigadors, en primer lloc, van haver de detectar l’ADN dels microbis que havien contaminat els excrements, per exemple els que es troben habitualment a terra. Un cop eliminats, es van quedar amb 181 genomes que provenien del tub digestiu. A part de bacteris que normalment s’associen a la microbiota humana, els investigadors van descobrir un 38% de seqüències d’ADN que no pertanyien a cap bacteri conegut i que representarien espècies que avui ja no existeixen.
Llavors van comparar la microbiota de fa mil anys amb mostres actuals i es van adonar que s’assemblava a la de persones que viuen en zones no industrials, però que hi havia diferències importants. Com es podia esperar, van veure que la microbiota dels copròlits encara no havia desenvolupat resistència als antibiòtics (uns fàrmacs que no es van generalitzar fins a la segona meitat del segle XX). Tot i que, per les restes de menjar, van deduir que els nostres avantpassats duien una alimentació rica en fibra, amb blat de moro i mongetes, la conclusió és que no és l’únic factor determinant i que el pas del temps n’ha canviat molt la composició.
Microbiota i sistema immunitari
Se sap que la microbiota juga un paper important en la maduració del sistema immunitari i que per això, quan s’altera, podria contribuir a malalties com la diabetis de tipus 2, l’obesitat i les al·lèrgies. Curiosament, aquests trastorns s’observen més freqüentment en poblacions industrialitzades. Podria ser, doncs, que l’extinció massiva que ha patit la microbiota humana al llarg del darrer mil·lenni tingui a veure amb la modernització de les societats i, a la vegada, hagi influït en l’augment de patologies que ara són més prevalents, a les quals no hem tingut temps d’adaptar-nos des que hem perdut els microbis que ens en protegien.
Recuperar les espècies de microbis desaparegudes els últims segles ara seria impossible, però s’està estudiant la manera de modificar la microbiota per millorar la salut, per exemple “trasplantant” microbis dels intestins d’una persona sana a un malalt. Encara no coneixem bé totes les funcions de la microbiota i per això no se sap si aquests tractaments tindran impacte, però els estudis preliminars són encoratjadors.
