Toni Gomila Nadal: “El vi té una part de líquid i una d’esperit”

AlgaidaEl 1973 morí Pablo Picasso i va quedar una plaça lliure d’artista que fou agafada per un manacorí anomenat Toni Gomila Nadal, actor, presentador, gestor cultural, glosador i, sobretot, un artista de la paraula que té una relació especial amb el vi.

Si sentiu les paraules vinya i vi, què en pensau?

Molta feina i molt de plaer, la vinya és una feinada. El vi i el peix són qüestions envers les quals la gent té un concepte del preu molt elevat. D’altra banda, respecte de la feina, el sacrifici i el perill que duen es baratíssim. Pel que fa a la vinya, sempre s’hi ha d’estar al damunt, sempre, sempre, sempre. Els vinaters passen una penada, com un mariner que ha d’anar a cercar peix.

Ho coneixeu, ja, perquè durant una època féreu de vinyòvol i fèieu el vostre vi.

Vam començar com un deure moral amb el meu sogre, que, quan va morir, va deixar una vinya impecable que ens va caure al damunt a la meva dona, la meva cunyada i a mi. Va coincidir una època en la qual jo em vaig acostar molt al món del vi, però només acostar, és com un que s’acosta al foc i percep la calentor, la bavor del foc. I quan et comencen a socarrar les pipelles i les celles, veus que això va de veres i fas una passa enrere. Venia de fer d’enòleg molt expert, frikie i obsessiu, a la sèrie Llàgrima de sang d’IB3, i després coincidí amb la mort del sogre i fou una immersió real de tot allò que era ficció. A més, van passar més coses, com un espectacle sobre el porquim i la sobrassada, és a dir, sobre gastronomia, però molt d’hivern, molt de vi negre.

Ara, ja tan ocupat, no us hi podeu dedicar?

La vinya, en segons què t’espera i en segons què, no. Quan toca tirar-hi sofre, l’has de tirar avui. És una feina molt sacrificada i la meva vida ha canviat molt darrerament en qüestions de família. La feina s’ha desbordat molt, sobretot en teatre i televisió. Segurament, si tingués més vocació, la dedicaria a la vinya. Però darrerament ho dedic a altres coses, la vinya és molt sacrificada.

Unes matances sense vi serien...

Com si la mar sempre anàs plana, tothom tindria barca i no tindria cap mèrit. Seria absolutament insípida, com una sobrassada sense espècies.

Per què la gent cerca sobrassades casolanes i, en canvi, vol vi amb etiqueta?

Darrerament hi ha aquest boom del vi, tothom n’entén molt. Però no crec que sigui científic que allò industrial sigui més bo que allò casolà, perquè a nosaltres ens sortia un vi molt bo, però... (riu), jo crec que s’acosta més al teatre. En general, el professional sol ser més bo que l’aficionat. Però la qüestió no és aquesta, no és el NIF, sinó que allò que està fet amb professionalitat és bo i allò que s’ha fet amb presses no ho és, i el vi no es pot fer com un passatú.

Hi ha més beneitura en una botella de vi que en una culana?

Tot és màrqueting, i el màrqueting de la sobrassada es basa en les presències rústiques. Si està mal cosida, mal fermada, si el fil de porc és més gruixat, si du un dit de pebre bo al damunt, tot això li dóna consistència. En canvi, el vi necessita un altre tipus d’atributs que els publicistes hi han trobat. Si analitzes una sobrassada, els gustos són més clars que no pas en el vi, pots descobrir-hi moltes més coses. La beneitura ve d’intentar descriure bé uns gustos que, per la majoria dels mortals, serien difícils de definir, fins al punt que els superespecialistes fan unes metàfores remotíssimes.

Ara estau treballant amb l’obra Peccatum, va sorgir d’una vetlada de vi?

El vi ve després de la funció, l’obra sorgeix de llegir i beure rondalles. És com el vi, si te’l beus amb moderació està molt bé, però si vas un punt més enllà podria ser perniciós. Les rondalles, no et diré pernicioses, però sí que fan un reflex perniciós de la societat. El vi té una part de líquid i una part d’esperit, i les rondalles tenen una part de literatura i una part de descripció de la societat. I és a aquesta, que ens aferram.

Una obra que al principi presentàveu com a pornorondalla, això era màrqueting?

Mercadejar és vendre una cosa i no pots enganar, perquè, si ho fas, no ho vens. El primer que parla de pornografia, parlant de les rondalles, és mossèn Alcover quan diu: “Dins mon aplec no hi ha l’element pornogràfic que tant abunda dins totes les literatures populars de tots els pobles i tots els temps”. Has de tenir en compte el sentit ampli de la paraula i aquest terme explica prou bé què són aquestes rondalles. Tenint en compte el sentit ampli de la paraula pornogràfic, no només és allò eròtic, carnal, sexual, sinó que també és la corrupció, la violència domèstica i tot allò dolent del món és pornogràfic.

Vi recomanat per l’entrevistat

Negre Bóta, celler 7103 (Santa Maria del Camí)

Darrerament, tothom que ve a ca nostra a dinar o sopar s’entrega amb una botella de vi que es diu Monologo, supòs que és perquè esta bé de preu o perquè jo faig monòlegs. Però jo us en recoman un d’uns joves que tenen un celler que és diu 7103, que són les mides d’una quarterada, i que tenen un vi ben bo amb una etiqueta d’un tractor Massey-Fergusson. En Toni no ho sap, però ha errat la marca, ja que es tracta d’un Barreiros. I està molt bé, molt bé.