El GOB demana aturar el pla per als 10.000 pisos de Palma: "Volen crear aigua damunt el paper"

PalmaEl GOB ha demanat formalment a l’Ajuntament de Palma que aturi la tramitació del Pla de Gestió Sostenible de l’Aigua (PGSA), amb el qual Jaime Martínez i el seu equip pretenen aconseguir la justificació tècnica necessària per tenir més aigua i poder tirar endavant els entre 9.000 i 10.000 pisos extra dels projectes estratègics. Uns projectes que ja tramiten diferents promotors, però que tant l'Ajuntament com els interessats saben que a hores d'ara no poden aconseguir llicència si no s'augmenta la quantitat d'aigua disponible al municipi. Aquest Pla de Gestió Sostenible de l'Aigua (PGSA) es va aprovar inicialment per part de Cort el 26 de març, però, segons l'organització ecologista, conté errors de molta importància que n'obliguen "a la retirada". MÉS per Palma ja havia advertit que aquest Pla no complia amb tots els requisits i en va denunciar l'aprovació per l'increment de consum que preveu.

Els ecologistes han registrat aquest dilluns un escrit on li recorden a Cort que no pot tramitar un pla d'aquesta significació sense la corresponent "avaluació ambiental ordinària" tal com preveu la normativa, ja que l'increment de consum d'aigua que s'està plantejant per poder fer 10.000 nous pisos és molt important. L'entitat sosté que el document "presenta deficiències tècniques en el càlcul de la disponibilitat futura d’aigua".

Un dels principals arguments del GOB és que el mateix pla admet que les noves mesures d’habitatge incrementaran la població i la demanda d’aigua, però aquesta realitat no queda incorporada de manera clara al balanç final. El document reconeix que la capacitat poblacional prevista pel Pla General del 2023 “es veu alterada a l’alça” i que això comportarà més consum d’aigua. Malgrat això, quan calcula les necessitats de l’any 2040 continua utilitzant una població de 572.178 habitants, la prevista pel planejament anterior. Aquesta errada demostra, segons els ecologistes, que el pla elaborat per Emaya és incorrecte i no pot servir com a instrument per autoritzar nous consums.

De 226 litres a 180 sense acreditar com

L'altra gran objecció del GOB afecta el consum previst. Emaya calcula que l’any 2040 Palma necessitarà 37,59 hectòmetres cúbics anuals perquè pressuposa un consum de 180 litres per habitant i dia. L'entitat recorda, però, que les dades que incorpora el mateix PGSA mostren que entre el 2013 i el 2024 la dotació real s’ha mogut entre 226 i 247 litres, i que el darrer registre disponible és precisament de 226 litres l’any 2024.

Segons els càlculs de l’entitat, passar dels 226 litres actuals als 180 previstos suposaria una reducció superior al 20% i, aplicada a la població projectada per al 2040, representaria aproximadament 9,6 hm³ d’aigua cada any. El GOB no qüestiona que reduir aquesta dotació pugui ser un objectiu, sinó que denuncia que el pla la utilitzi com si fos un estalvi ja garantit sense aportar una memòria tècnica que expliqui com s’aconseguirà. Segons els ecologistes, cal acreditar tècnicament com es reduirà el consum mitjà per habitant, ja que la xifra real està molt per damunt dels 180 litres.

Segons fonts de l'entitat consultades per l'ARA Balears, "sembla com si es volgués crear aigua damunt el paper, posant una xifra de consum inferior a la que realment està gastant la població de Palma". "Això pot respondre a la necessitat d'autoritzar més pisos, però només es pot fer si realment hi ha més aigua", afirmen.

El PGSA sí que preveu inversions per reduir pèrdues i millorar l'eficiència, però, segons l’escrit, no permet relacionar-les de manera completa amb l’objectiu dels 180 litres. Per exemple, preveu tres milions d’euros anuals per renovar la xarxa sense quantificar l’estalvi d’aigua que se’n derivarà. Altres actuacions sí que tenen un impacte estimat, com la sectorització de la xarxa –1 hm³ anual– i la telelectura –0,4 hm³–, però el GOB assenyala que no existeix una suma que acrediti la reducció global prevista. També detecta una contradicció entre els 15,25 milions que costa la telelectura en una fitxa del pla i els 5,25 milions que apareixen a la taula final.

Una dessaladora de fins a 36 hm³

El punt jurídicament més contundent de l’escrit afecta l’avaluació ambiental. El PGSA preveu una nova dessaladora municipal amb una capacitat màxima de 36 hm³ anuals, l’explotació de la massa subterrània de Xorrigo per obtenir-ne 2,29 hm³ i la captació de 3,7 hm³ del torrent de la Síquia, entre altres actuacions. La dessaladora és definida pel mateix document com una infraestructura “estratègica vertebradora” i “imprescindible”.

El GOB considera que aquestes magnituds activen directament la legislació ambiental balear. El Decret legislatiu 1/2020 sotmet a avaluació d’impacte ambiental ordinària les dessaladores amb més de 1.000 m³ diaris de nova capacitat i les extraccions subterrànies iguals o superiors als 500.000 m³ anuals. Aquests són efectivament els llindars que recull la normativa. La dessaladora prevista a Palma arribaria a uns 98.600 m³ diaris, gairebé cent vegades el primer llindar, mentre que Xorrigo aportaria 2,29 milions de m³ anuals, més de quatre vegades el segon.

A partir d’aquí, el GOB defensa que el conjunt del PGSA ha de passar una avaluació ambiental estratègica ordinària, perquè la mateixa normativa obliga a avaluar els plans públics de gestió de recursos hídrics que estableixen el marc per autoritzar projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental.

L’entitat adverteix, a més, que la legislació balear preveu conseqüències invalidants si un pla subjecte a avaluació ambiental s’aprova sense haver superat aquest tràmit. Per això reclama que Cort suspengui ara la tramitació, acrediti si existeix una avaluació ambiental del PGSA i, si no n’hi ha, retrocedeixi el procediment fins al moment en què s’hauria d’haver iniciat.

El GOB també ha sol·licitat accés a l’expedient complet, inclosos l’informe de Recursos Hídrics, els estudis que sustenten l’objectiu dels 180 litres, els estudis de pèrdues de la xarxa, els títols concessionals i l’estudi de viabilitat de la nova dessaladora.