‘Ghosting’: sabràs que t’he deixat perquè t’he bloquejat a WhatsApp

BarcelonaLa Maria i el Jordi es van veure per primer cop en una cita a cegues. Havien contactat feia unes setmanes a través d’una aplicació per conèixer gent i, després de molts missatges de WhatsApp, van decidir trobar-se en una cafeteria. “Vam quedar per prendre un cafè i parlar. Res de cites de mitjanit mal il·luminades o en discoteques. Tots dos semblàvem d’acord que allò no feia per a nosaltres”, explica la Maria. Ja en la primera cita, van descobrir que tenien moltes coses en comú: els agradava cuinar, la novel·la negra i sentien debilitat per Woody Allen. Tot rutllava. L’endemà, la Maria ja tenia invitacions per unir-se a les xarxes socials del Jordi: Facebook, Twitter, Instagram... I després van venir més cites: una sessió de cinema, uns còctels a la tarda, una sortida a caminar per Collserola. Els primers petons, els primers instants d’intimitat, les primeres converses sobre que bé se sentien quan estaven junts.

Tres mesos després, la Maria estava convençuda que tenia nòvio. Un migdia –l’últim dels migdies– va quedar per dinar amb el Jordi i el va veure distant. Les bromes de la Maria s’estavellaven contra un gest de tedi. I l’endemà va arribar el fatídic desenllaç. Quan es va llevar, tal com havia fet cada matí durant els últims tres mesos, la Maria va enviar un missatge de bon dia al Jordi.

“El primer que em va sorprendre és que ja no sortia la seva foto al WhatsApp. Només una silueta blanca sobre un fons gris, el que hi ha quan algú encara no ha posat foto”, recorda la Maria. El missatge de bon dia va quedar marcat amb un sol tic gris. Tres hores després, continuava així. I tot el dia així. Per sempre més. Estranyada, la Maria va entrar a les xarxes socials on era amiga del Jordi. No el trobava enlloc: semblava que ell ja no hi era. La confirmació definitiva va arribar quan, a la nit, va intentar trucar-lo i el telèfon no li va donar línia. L’havia bloquejat també allà. “Quina manera tan poc elegant, tan covarda, de dir-me que ja no estava interessat en mi, oi?”

Sense donar explicacions

Encara que ella no coneixia el verb, la Maria acabava de ser víctima d’un ghosting de manual. El Jordi havia tallat tota relació amb ella amb l’ajuda de les noves tecnologies. El de la Maria no és un cas aïllat: ho demostra la popularitat creixent del mateix verb ghosting, que procedeix del mot anglès ghost (fantasma), i que implica tallar una relació amb algú desapareixent sense donar cap mena d’explicació (i esvaint-se de la vida dels altres com si fos un fantasma, d’aquí el nom). El terme va figurar el 2015 entre els neologismes suggerits per ingressar al diccionari britànic Collins. I un estudi de la web de cites online Plenty of Fish (POF), publicat per la revista Fortune el març passat, va concloure que a un 80% dels joves nord-americans els havien fet ghostingalgun cop al llarg de la seva vida.

Nova paraula, realitat antiga

Per al psicòleg Manuel Armayones, que dirigeix el màster en psicologia 2.0, salut i qualitat de vida de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), el ghosting no és cap novetat: resulta només una invenció que fa referència a l’era de les noves tecnologies per denominar una realitat que ha existit sempre.

“Abans d’això en dèiem deixar algú a la francesa. La teva parella deixava de contestar les teves cartes o trucades i no en tornaves a saber res”, apunta Armayones. “La diferència és que potser en l’època pre xarxes socials et podies quedar amb la idea romàntica que aquesta persona havia desaparegut per alguna causa major. Ara quan et bloquegen a tot arreu saps inevitablement que és un rebuig voluntari”, continua el psicòleg, que afegeix que el mateix verb bloquejar implica certa agressivitat: “És terminologia pràcticament del món del karate”.

Sherry Turkle, professora de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) especialitzada en relacions socials en entorns tecnològics, ha estudiat el ghosting. Tal com afirmava en un vídeo creat per a l’edició nord-americana del Huffington Post, per a ella el més alarmant de tot plegat és que arribem a la conclusió que és “normal” ser ignorats: “Quan parlem cara a cara tenim l’obligació de dir alguna cosa. Amb les noves tecnologies ens hem acostumat a desfer-nos de la gent simplement deixant de contestar”.

Segons Armayones, la clau és saber diferenciar cada situació: “Hi ha missatges, per exemple alguns dels grups de WhatsApp, que poden quedar sense resposta. Però trencar relacions sentimentals deixant de contestar whatsapps és no tenir educació”, conclou.

Quan Charlize Theron li va fer ‘ghosting’ a Sean Penn

El ghosting no és territori exclusiu de la gent anònima. Fins i tot els famosos de Hollywood poden decidir, arribat el moment, esvanir-se com si fossin fantasmes de la vida de les seves cèlebres parelles. O almenys això és el que va recollir bona part de la premsa internacional encapçalada per The New York Times,que el juny del 2015 detallava com Charlize Theron havia liquidat la seva relació amb Sean Penn per la poc diplomàtica via del ghosting. Segons el rotatiu, l’actriu sud-africana va decidir fer fora de la seva vida Penn bloquejant-lo al seu mòbil. Més tard, en una entrevista concedida al Wall Street Journal, Theron va negar les informacions que l’assenyalaven com a autora del ghosting : “Estàvem en una relació i la cosa va deixar de funcionar. Els dos vam decidir deixar-ho estar. Això és tot”. I va afegir: “Hi ha una necessitat de fer sensacionalisme amb tot. No tinc ni idea del que significa això del ghosting ”.