Societat 21/10/2023

La gestió de l’aigua, el gran repte després de 30 anys de Menorca Reserva de la Biosfera

El Consell Insular i les entitats socials i associacions ecologistes apunten al cicle hídric com la principal amenaça amb vista al futur sostenible de l’illa

Ivan Martín
3 min
L’Albufera del Grau està dins el Parc Natural , símbol de la Reserva de la Biosfera.

MaóJa han passat 30 anys de la declaració a París de Menorca Reserva de la Biosfera per part de la Unesco. El nomenament va marcar un abans i un després en les polítiques de sostenibilitat i ordenació territorial, alhora que va suposar el reconeixement d’una de les primeres reserves a l’Estat. S’ha de tenir en compte que als anys 70 Menorca tenia previst urbanitzar gairebé tota la costa, s’havien de construir una sèrie de carreteres orbitals que feien la volta a l’illa i es preveia poder arribar a un total de 350.000 habitants. Després de pràcticament dues dècades de mobilitzacions per intentar impedir aquest desenvolupament, es va apostar per un altre model: el de ser Reserva de la Biosfera. I si la declaració va possibilitar visualitzar l’illa com una destinació sostenible, deu anys després (2003) es va aprovar el Pla Territorial Insular (PTI), que constatava el canvi de model i evitava la construcció de les urbanitzacions que prèviament es volien dur a terme, es prohibia edificar en sòl rústic i s’eliminaven 60.000 places turístiques de les previstes.

Precisament, per evitar que aquestes places turístiques es recuperin, el responsable de l’Ordenació Territorial del GOB a Menorca, Miquel Camps, explica que els nous temps, amb el lloguer turístic, plantegen nous reptes: “En pocs anys s’ha generat una capacitat d’acollida de 50.000 persones, que no estaven previstes, i això s’està traduint en una sèrie de problemes, com la massificació, l’abastiment d’aigua o la falta d’electricitat”, adverteix.

Entre les mesures que proposa Camps per donar resposta a les necessitats generades pel creixement exponencial del turisme, un dels factors principals que afecten el medi, destaca “revisar els plantejaments de creixement de noves places turístiques, establir-hi un límit i disminuir-les a partir de la seva reconversió. És a dir, per a cada nova plaça turística se n’han de donar dues de baixa prèviament”. A més, el responsable de l’entitat ecologista parla de revisar els principals orígens del consum d’aigua, com són “la jardineria turística, els grans regadius per a la producció de llet o la gestió de les piscines”. Camps destaca la importància d’incrementar el nombre anual d’expedients sancionadors per l’oferta turística il·legal. “Haurien de ser entre 150 i 200 anuals com a mínim”, assenyala.

Actualitzacions a les bases

L’opinió estesa entre associacions i entitats preservacionistes és que, després de tres dècades de Declaració, s’han fixat les bases, però aquestes exigeixen actualitzacions. En aquest sentit, fer compatible la conservació de l’entorn amb el desenvolupament de l’activitat humana passa per afrontar la gestió dels residus, la planificació urbanística, la sostenibilitat turística i, especialment, la gestió de l’aigua. En aquest sentit, la directora de Menorca Preservation, Rebecca Morris, entén que la declaració és un exemple de gestió sostenible i d’equilibri, però no es pot oblidar la necessitat d’innovar. I també posa èmfasi en l’aigua: “Cal protegir els recursos hídrics per evitar problemes majors, de la mateixa manera que és bàsica la conservació marina”. A més, aposta per agilitzar els projectes d’energies renovables en marxa. “Si a Menorca poguéssim ser 100% renovables l’any 2030 i tenir un model agroecològic que passàs per una producció sostenible de fruita i verdura, seria ideal”, anhela.

Igualment, el Consell de Menorca centra en la gestió dels residus i de l’aigua els principals reptes de futur. El president insular, Adolfo Vilafranca, veu essencial “la reutilització dels residus que generam, potenciar la recollida selectiva i promoure el tractament dels residus orgànics en plantes de biogàs”. D’altra banda, aposta per continuar amb la planificació del territori sense alterar el paisatge. Vilafranca posa en relleu un pla que hi ha damunt la taula, en col·laboració amb el Govern balear, d’infraestructures hídriques, amb el clar objectiu de “donar solucions a l’aprofitament de l’aigua i la reducció del creixement de la salinitat, especialment a l’Albufera del Grau”.

També en relació amb el cicle de l’aigua, però des d’una altra vessant, el director de l’Observatori Socioambiental de Menorca (Obsam), David Carreras, assegura que la prioritat és garantir l’abastiment d’aigua de qualitat a tota la població: “És imprescindible invertir urgentment en la depuració de l’aigua per reduir les extraccions dels aqüífers”.

I un tercer àmbit d’actuació per al futur de l’illa com a Reserva de la Biofera és el que planteja el president de l’associació Per la Mar Viva, Carlos Salord, en referència a la contaminació que provoca la xarxa de clavegueram i pluvials que desemboquen a la mar. En concret, en els municipis de Maó, es Castell, Ferreries, es Mercadal i Ciutadella “estan abocant directament les aigües residuals sense passar per la depuradora”. Salord també denuncia la connexió de pluvials amb el clavegueram, i que les infraestructures de depuradores “són incapaces d’absorbir l’aigua de la pluja. Aquests són uns temes molt preocupants per a Menorca”.

stats