Gerard Oms: "Arriba Mario Casas i diu el meu nom davant de tot Espanya"

És un dels principals 'coach' d'actors de l'estat, una professió fins ara tabú que l'ha catapultat a la direcció de cinema

4 min
Gerard Oms

BarcelonaGerard Oms no para de treballar al cinema però no davant de les càmeres. Fa una feina que fins fa poc era gairebé tabú: és coach d’actors. Es dedica a entrenar els intèrprets per treure’n la millor actuació quan criden “acció” al set de rodatge. “Faig que el ferro estigui calent per poder-lo forjar i, si em deixen, li dono forma”. Com? Això no ho vol revelar al detall però es tracta de "connectar emocions". És una figura que entrega el seu talent a un intèrpret i es manté en segon pla o directament en secret. “He preparat actors i actrius per a papers importants que no podré dir mai”, admet. 

Però per què? “Em sembla que és un malentès. Es creu que l’actor ha de portar la feina feta des de casa, però no hi estic d’acord. Un actor necessita un mirall, un espai on provar, equivocar-se, on volar”. Mentre que al teatre s’assaja dos mesos, a l’audiovisual els assajos són precaris, curts i serveixen per col·locar càmeres o repassar diàlegs. Els cineastes solen ser més bons guionistes i realitzadors que directors d’actors, i és difícil que enmig de la voràgine d’un rodatge puguin dedicar-se a polir una interpretació o prémer la tecla de les emocions. Mentre que en una pel·lícula sí que hi ha directors de fotografia, art o so, en la majoria no hi ha cap ajudant de direcció en interpretació.

“Marilyn Monroe va ser la primera que es portava la coach als rodatges (Paula Strasberg) i a Hollywood els petava el cap, però era la manera de curar-se en salut i assegurar-se que estaria bé. És molt intel·ligent, de fet”, explica Oms. Leonardo DiCaprio arriba al set amb entrenador físic, coach i dietista, i també han transcendit matrimonis com el de Javier Bardem i Juan Carlos Corazza, però en general només es considera imprescindible un coach quan treballa amb no actors i amb nens, com el cas de la coach Laura Jou amb Pa negre o Lo imposible.

Però les coses estan canviant. “Arriba un dia Mario Casas i diu el meu nom davant de tot Espanya, recollint un premi Goya, dient: «M’has fet canviar com a actor». La gent es va començar a preguntar: «Aquest qui és?» El que va fer el Mario no ho havia de fer i va ser un pelotazo: va dignificar la feina de l’acting coach, es va humanitzar i va humanitzar la professió”. Però és que no fa ni una setmana el seu nom també va sonar a la gala del Festival de Cinema de Locarno, que premiava els intèrprets no actors de Sis dies corrents: "Neus Ballús i Gerard Oms van agafar tres lampistes del carrer, van fer màgia i ens van convertir en actors".  

Ara Gerard Oms (Barcelona, 1983) inicia una carrera pròpia en la direcció. Li han premiat la seva opera prima, el curt Inefable, té en marxa una pel·lícula que protagonitzaran dos actors famosos (Molt lluny) i rodarà un altre curt a finals d’any (Has estado hace tiempo). “Hi ha una pulsió en tenir una veu pròpia. Tinc ganes d’explicar coses a la meva manera, amb marca d’autor, fent cinema social i independent de línia dura. Quan pertanys a la classe obrera qualsevol problema és més problema”, diu, i cita referents com Ken Loach, Jacques Audiard, Belén Funes, Fernando León de Aranoa o els Dardenne. Té ganes de deixar de ser coach, però sap que hi haurà excepcions a qui sempre dirà que sí, com Neus Ballús, Carles Torres o Mario Casas. Quan vaig entrevistar en Gerard estava encantat de treballar amb Bárbara Lennie a Los renglones torcidos de Dios, d’Oriol Paulo.

“Un actor és un material molt delicat”, afirma, diplomàtic. Ho sap perquè ell es va formar a l’Institut del Teatre, encara que la interpretació no li va obrir les portes d’aquest món. Ara ja és a dins, i vol anar més a fons. "Crec que s’ha de fer cinema de totes les veus, perquè per herència cultural les que no han tingut lloc a la cultura audiovisual són les de l’extraradi o de les classes socials menys adinerades", diu aquest fill de la Meridiana i del bilingüisme. Després de les primeres experiències actorals –en llocs com el Far West de Port Aventura i, ja al teatre, amb Obskené i el seu Fuenteovejuna– va tenir la crisi dels 30 i va vagar durant dos anys. Un dia es va presentar per actuar en un curt a l'Escac i va acabar ajudant la directora a dirigir dues nenes bessones. Allà se li va encendre el cuc de ser professor i va entrar a l'estudi de Laura Jou. Gràcies a això va acabar treballant amb Isabel Coixet en un curt comercial, que va ser la primera feina professional com a coach. Ara està aixecant la primera pel·lícula com a director i hi retrata un episodi personal. "Me'n vaig anar a viure dos anys a Holanda. Aquí m’ofegava. Va ser una recerca de la pròpia identitat. Allà vaig sortir de l’armari: se’m va obrir el món i em vaig obrir al món. La pel·lícula té el rerefons de la crisi del 2008 i de la immigració", explica. Hi dedicarà els anys vinents. "Aixecar una pel·lícula em sembla un miracle".

stats