Gairebé 137.000 persones viuen en cases heretades a les Illes Balears
La darrera enquesta de l'Ibestat estableix que la majoria dels censats a Eivissa paguen lloguer, mentre que a Mallorca i Menorca s'imposen els hipotecats
PalmaGairebé 137.000 persones viuen en cases heretades o donades a les Illes, segons la darrera enquesta de l'Institut d'Estadística de les Illes Balears (Ibestat), del 2021. Segons aquest estudi, l'11,3% dels residents censats han accedit a una llar per aquesta via. Tot i això, la gran majoria, 655.504 persones dels 1.211.444 censats (el 55%), viuen en un habitatge comprat. D'aquests, 352.427 encara havien de pagar en el moment de publicació de l'enquesta quotes d'hipoteques pendents (el 29,09%): també són majoria. I els que viuen en règim de lloguer? Són una mica menys: 276.655 persones (un 22,84% del total), mentre que 30.330 residents viuen en una casa cedida gratis o a baix preu (un 2,5%).
Els percentatges són equilibrats entre les Illes, excepte a Eivissa i Formentera. A Mallorca, la majoria (prop del 31%) viuen en règim d'hipoteca, un percentatge similar al de Menorca (29,52%). En canvi, a les Pitiüses només ho fa el 19,55%, mentre que la majoria, el 35,3%, paga lloguer.
Els mileuristes, entre el lloguer i la hipoteca
L'estudi també ofereix aquesta classificació per rendes. Entre els que guanyen menys de 500 euros al mes (30.042 persones), un 21,44% viuen a un pis heretat, i el 26,18%, en règim de lloguer. El percentatge de persones que viuen en un pis de compra totalment pagat decau fins al 12,63%, però els que paguen hipoteca són el 24,48%. En el mateix sentit, el 10,71% dels enquestats amb uns ingressos entre 500 i 1000 euros mensuals habitava un immoble heretat; el 29,7%, comprat i pagat; el 20,71%, amb pagaments hipotecaris pendents, i el 29,64%, llogat.
Els mileuristes que arriben fins als 1.500 euros mensuals es reparteixen entre els que són llogaters (el 32,58%), els hipotecats (20,37%) i els que habiten pisos pagats (25,86%), mentre que el 10,92% han accedit a una herència o donació. Els que ingressen entre 1.500 i 2.000 euros estan majoritàriament hipotecats (30,95%), mentre que un 23,48% viuen de lloguer i un 22,69%, en un pis pagat. Els que tenen accés a un immoble heretat són el 8,78%.
A partir de 2.000 euros, opten per comprar
Els ciutadans que ingressen més de 2.000 euros opten per hipotecar-se. En aquesta franja, els que paguen una llar a terminis són majoria. Entre el 31% i el 35% de les persones que guanyen a partir de 2.000 euros fins als 5.000 euros mensuals. En paral·lel, el nombre de persones que viuen de lloguer decau a mesura que n'augmenten els ingressos: el 25,55% entre els que guanyen menys de 2.500 euros al mes; el 17,11%, entre els 2.500 i els 3.000 euros, i el 13,78%, entre els 3.000 i 5.000 euros mensuals. El percentatge de propietaris sense pagaments pendents en aquesta franja es troba entre el 23% i el 30%. Pel que fa a les herències, la xifra també augmenta en paral·lel als ingressos: passa d'un 8,3% fins a un 15,46%.
Entre els ciutadans que guanyen més de 5.000 euros al mes, tan sols el 10,76% viu de lloguer, mentre que un 12,35% ho fa en una casa heretada. El 24,62% viu en un habitatge pagat i el 24,14%, amb hipoteca. Amb tot, un percentatge significatiu, del 27,56%, al·lega viure amb un altre règim, que no s'especifica en l'estudi.