Educació
Societat05/09/2022

Futbol i formigó: nous patis amb fórmules velles

Arquitectes i famílies denuncien la manca d’espais verds i inclusius als exteriors de les escoles

PalmaNo m’imagín aquests nins al juny asseguts a l’asfalt a ple sol i amb risc de rebre una pilotada”, diu l’arquitecta Cristina Llorente, presidenta del col·lectiu Arquitectives. Es refereix als infants que apareixen a la maqueta –render– de l’espai principal del pati que tindrà el nou CEIP a la zona de la Femu, a prop del Camp Redó, a Palma. Llorente denuncia que els nous centres educatius que projecta la Conselleria d’Educació repeteixen vells patrons: hi predomina el formigó i les pistes esportives, mentre que les zones verdes i altres espais lúdics són els mínims. Un altre exemple és el de l’escola nova de Campos, com es pot veure a la segona imatge.

“El paviment és dur i no hi ha ni una ombra, ni un arbre. Només un triangle verd residual, però no és on els nins han de jugar”, apunta. Aquests models –continua– no preparen els espais per als efectes del canvi climàtic, que cada vegada són més evidents. L’arquitecta recorda que “les onades de calor seran més freqüents i intenses, i la pluja també”. A les ciutats, la tensió encara és més alta, sobretot als barris més densos. “Si els patis es concebessin com a espais verds, agradables, es podrien obrir a la ciutadania”, continua la directora d’Arquitectives. N’hi ha precedents. Per exemple, Barcelona ha reformat els patis de 12 escoles per convertir-los en refugis climàtics i posar-los a disposició dels ciutadans quan no hi ha escola.

Cargando
No hay anuncios

“Tenim criteris de confort per als interiors, mentre que l’espai exterior està totalment oblidat”, defensa l’arquitecte de l’estudi Aulets Francisco Cifuentes. Remarca que l’ambient es pot millorar amb canvis bàsics i sense grans pressupostos. Començant per allò bàsic: canviar els sòls de formigó pels de terra i posar-arbres per generar ombres. La terra, com que és permeable, evita inundacions, perquè absorbeix l’aigua, a diferència del formigó, el qual, a més, augmenta molt la temperatura amb el sol. No només això, “els arbres, en un sòl permeable i amb herbàcies com ara el romaní o la sàlvia, generen espais en una temperatura fins i tot menor que la de l’ambient”.

Un topall per reduir formigó és la normativa espanyola: el Decret de requisits mínims dels centres educatius marca que el pati “ha de ser susceptible de ser utilitzat com a pista esportiva”. Ara, el Ministeri està preparant un nou decret i la Conselleria ha esmenat el text perquè, en lloc de referir-se al pati com un espai poliesportiu en la totalitat, digui que el pati ‘inclogui’ una pista poliesportiva. En aquest sentit, Llorente creu que s’hauria pogut proposar que s’indiqui simplement la necessitat d’una “pista”, perquè “podria ser de terra; en canvi, esportiva implica sí o sí una superfície encimentada”. Per part seva, fonts del departament d’Educació afirmen que “la millora i el disseny dels patis són un aspecte interessant sobre el qual reflexionar amb vista al futur”, però primer “es resolen les necessitats i després s’afronten les millores”. 

Cargando
No hay anuncios

Inclusió i innovació

A banda de l’aspecte climàtic, els patis formats fonamentalment per pistes esportives no són inclusius ni tenen perspectiva de gènere. “Desplacen l’activitat tranquil·la i estan totalment masculinitzats: en general, qui juga a la pilota són els nins, mentre que les nines tenen activitats d’intensitat més baixa”, planteja Llorente. Així mateix, es perd l’oportunitat de tenir la natura com a mestra: “On hi ha vegetació hi ha insectes, cant d’ocells, grills que esmorteeixen el so dels cotxes a l’estiu...”, apunta Cifuentes. I ressalta el fet que estar envoltats de naturalesa “genera beneficis a la salut emocional, que alhora millora l’aprenentatge”. “Tot espai –continua l’arquitecte–, també l’exterior, és susceptible de ser utilitzat com a aula”.

Cargando
No hay anuncios

Les famílies fa anys que pitgen per millorar els patis de les escoles ja construïdes. “Moltes vegades són espais inhòspits, una gran esplanada de ciment”, critica el portaveu de la Federació d’Associacions de Famílies d’Alumnes (FAPA), Albert Lobo. Fins i tot assegura que hi ha centres que no tenen cap refugi i, en moments de molta pluja, “els infants poden passar una setmana sense sortir de l’aula”. Lobo assenyala que “els patis més inclusius són damunt la taula, però el futbol és encara prioritari i deixa de banda gran part dels infants”. Conta que moltes vegades són les famílies que organitzen jornades de feina per millorar els exteriors, però es topen amb els límits legals. “L’administració no deixa que s’hi posi res perquè només s’hi poden instal·lar estructures homologades, que tenen un preu inassumible”, conta el portaveu de la FAPA. Cifuentes i Llorente coincideixen que aquestes exigències, que tenen a veure sobretot a evitar qualsevol mena de risc, limiten la innovació. “Els riscos existeixen a la vida i, pedagògicament, afrontar-los també és important per al desenvolupament personal”, conclou Llorente.