La frustració de no ser popular a Facebook i altres angoixes 2.0

BarcelonaSón les onze de la nit. Penges una nova foto de perfil a Facebook. Aquella en què surts amb un paisatge increïble durant la posta de sol. Has trigat mitja hora a escollir-la però ha valgut la pena: és la millor foto de la teva escapada de cap de setmana. La llum t'afavoreix i la teva silueta surt superesvelta. Una de la matinada. Cap notificació. Vaja, ningú li ha posat "m'agrada", encara. És tard i la gent deu haver-se'n anat al llit. Te'n vas a dormir amb la seguretat que demà et despertaràs amb un munt de comentaris afalagadors al teu mur. Deu del matí. Cap notificació. Què passa? ¿Estic horrible a la imatge i no me n'he adonat?

Aquesta és una situació típica d'algú que viu sobreexposat a les xarxes socials i que veu com les seves inseguretats i pors s'hi amplifiquen. L'existència d'un nou marc de relacions socials en plataformes com Facebook, Twitter i Instagram genera, segons els experts, un ventall de neoangoixes que ja han començat a ser estudiades per la comunitat científica internacional.

Així, per exemple, fa dos anys l'Acadèmia Americana de Pediatria va publicar a la revista Paediatrics un polèmic informe en què fins i tot arribava a parlar de "depressió Facebook". La conclusió de l'estudi, dut a terme entre nens i adolescents dels Estats Units, era que Facebook podia augmentar la sensació de tristor entre els usuaris més joves si constataven que tenien menys visites i missatges que la resta dels seus contactes.

Juntament amb l'anomenada "depressió Facebook", últimament s'ha posat molt de moda, també als Estats Units, el concepte FOMO (sigles en anglès de fear of missing out ). El FOMO és la sensació que ens estem perdent alguna cosa superinteressant. Aquest sentiment sorgeix, per exemple, quan estem avorrits a casa i, de sobte, ens assabentem que alguns companys de feina han quedat per anar a una festa a què nosaltres no estem convidats. El FOMO ha existit sempre, però s'ha amplificat amb les xarxes socials, que retransmeten al minut les activitats que fan els altres.

Precisament un estudi fet conjuntament per les universitats alemanyes de Humboldt i Darmstadt adverteix del risc d'insatisfacció personal que genera comparar la vida pròpia amb la que pengen els altres a les xarxes socials. Segons l'estudi, aquest tipus de comparatives provoquen una "espiral d'enveja" que pot acabar sent nociva.

Per Clara Ávila, especialista en xarxes socials i col·laboradora del programa La nube , de La 2, no resulta exagerat parlar de "noves psicopaties" quan ens referim al FOMO o a la frustració per no ser suficientment populars a Facebook. "Una psicopatia és una anomalia psíquica que pot alterar el comportament social d'una persona. Per tant, no crec que estigui malament fer servir aquest terme en aquests casos", explica. Ávila també argumenta que bona part de les inseguretats que es generen a les xarxes socials parteixen del fet que normalment la gent no mostra a Twitter o Facebook el seu "jo real", sinó el seu "jo ideal". "Ningú no penja fotos treballant, estudiant o netejant la casa. Sempre tendim a compartir els nostres moments més divertits. Això distorsiona la realitat. Per exemple, si estem fent un viatge impressionant, en pengem fotos i la gent es mor d'enveja. El que ningú no sabrà mai és que potser estem passant per un moment molt dolent a nivell personal perquè això no ho comuniquem pas", diu.

Un món ideal i irreal

El doctor Manuel Armayones, investigador del grup Psinet (Psicologia, Salut i Xarxa) de la Universitat Oberta de Catalunya, està d'acord amb Clara Ávila en el fet que a les xarxes socials no hi mostrem com som realment, sinó com ens agradaria ser. El resultat és, segons Armayones, un món irreal farcit de fotos amb cabelleres esplendoroses ("Com si mai no portéssim els cabells bruts!", bromeja), viatges paradisíacs i cares somrients. "Quan som a les xarxes socials, pensem que les fotos que pengen els nostres amics i els estats d'ànim que comparteixen són la vida real. Però no ho són. De fet, el món 2.0 s'assembla molt a les ombres en què creien els homes del mite de la caverna de Plató -puntualitza el doctor-. A internet tot ens aboca a una simplificació màxima. Una cara humana, per exemple, té uns matisos que una emoticona mai no serà capaç de transmetre".

Pel que fa a la "depressió Facebook", Armayones considera "exagerat" utilitzar aquest terme per referir-se a la frustració que pot generar en algú no sentir-se suficientment acceptat o popular a les xarxes socials. "En tot cas jo parlaria de buidor o de tristor -puntualitza-. Tampoc no sé si resulta acurat afirmar que l'ús de Facebook o Twitter provoca aquestes sensacions. Això és com la història de què va ser primer, l'ou o la gallina. Potser el que passa és que la gent que se sent deprimida o que té poques relacions significatives dedica més temps a les xarxes socials que la resta de la gent", reflexiona Armayones, que adverteix que no hem de cometre l'error de pensar que tot el que està relacionat amb les xarxes socials resulta negatiu. "Si es fan servir com a mitjà i no com a fi resulten meravelloses, ja que són una plataforma per fer plans i interactuar amb la gent en la vida real", emfatitza.

Xarxes socials: ¿font de satisfacció o malson diari? Per Clara Ávila, tot depèn del com: "Jo mai no he deixat de veure un amic per quedar-me tuitejant. En canvi, sí que he mantingut el contacte amb amics que, si no fos per les xarxes socials, hauria perdut per sempre. Per mi, el balanç és positiu. Perquè no hem d'oblidar que les xarxes socials són eines: nosaltres decidim com les utilitzem", conclou.

Un catàleg de les tipologies de psicopaties 2.0

A banda de l'angoixa que pot generar el fet de no ser popular a Facebook o de sentir que els teus contactes tenen vides més apassionants que la teva, alguns experts apunten que l'excessiva exposició a la connectivitat genera altres tipus de transformacions o psicopaties:

Nomofòbia

És la por de sortir al carrer sense el mòbil o de quedar-se sense bateria o cobertura en un moment inoportú. Els nomòfobs s'estressen i tenen problemes per concentrar-se quan s'enfronten a aquestes situacions.

Síndrome de la trucada imaginària

¿Et passa constantment que sents que el teu mòbil vibra o sona però, en agafar-lo, comproves que no t'ha trucat ningú? Podries estar patint la síndrome de la trucada imaginària, una reacció provocada pel fet que el nostre cervell ha començat a associar el mòbil amb qualsevol tipus d'impuls que rep.

Cibercondria

Consisteix a pensar (erròniament) que pateixes una malaltia terminal després d'haver consultat els teus símptomes a internet. Malgrat que la xarxa pot resultar una eina de divulgació mèdica rellevant, els metges alerten que tendeix a donar el pitjor dels diagnòstics.

Efecte Google

Es basa en la pèrdua de capacitat memorística generada pel fet que ara ja no necessitem retenir mentalment el mateix volum d'informació que els nostres avis. El motiu? Cercadors com Google ens proporcionen ràpidament qualsevol dada. El resultat és que el nostre cervell ha deixat de fer l'esforç d'emmagatzemar informació.

SMS sonàmbul

Aquest fenomen es produeix entre les persones que dormen amb el mòbil sobre la tauleta de nit. Passa quan es desvetllen a mitja nit perquè reben un missatge i el contesten. L'endemà, quan s'aixequen, no recorden que han enviat el missatge.