Formentera, 'autopista' de pasteres: 2.670 migrants en un any a una illa de 12.000 habitants

EivissaAra que el temps estable s’ha imposat definitivament, la ruta de les pasteres entre Algèria i les Balears ha reviscolat amb força. Formentera n’és el principal punt d’arribada a les Illes. Durant l’hivern, la ruta no ha parat —enguany, a Formentera, ja han arribat 914 persones en 50 embarcacions—, però es tem que sigui ara que vagi de veres. L’estiu també ha començat amb notícies que fan estremir. El dilluns 23 de juny es va saber que la Guàrdia Civil havia recuperat en aigües de les Balears almenys cinc cadàvers lligats de peus i mans —dos d’ells a la costa de Formentera—, presumiblement migrants que viatjaven en pasteres i que havien estat llançats a la mar. La Benemèrita ho està investigant. També, en els darrers dies, diversos testimonis han relatat a les xarxes el cas de vuit homes de Bangladesh arribats en pastera a Formentera. Un fet sorprenent: Bangladesh és a l’extrem més oriental del subcontinent indi; per arribar a Formentera han hagut de travessar més de 8.000 quilòmetres de terra, pols, desert i mar. Moltes ganes d’arribar a la rica Europa. Molts perills abans de ser-hi.

Formentera és l’illa més meridional de les Balears, el primer bocí de terra que trobareu si veniu d’Algèria –en tot 2024, a l’Arxipèlag van arribar 5.846 persones, de les quals 2.670 ho feren a Formentera. Quasi la meitat. La tendència es manté durant aquest 2025. Una autèntica allau, per a una illa de només 12.000 habitants, sense cap base de Salvament Marítim i sense cap lloc habilitat per atendre els migrants. “Se’ls reté davall d’un porxo al port de la Savina fins que els embarquen cap a Eivissa”, explica el periodista Bernat Masferrer, testimoni de moltes d’aquestes arribades. Masferrer és periodista a Ràdio Illa i cobreix el fenomen des del principi. “El tracte humanitari per part dels funcionaris és bo, de vegades els emmanillen, de vegades no; intenten fer la seua feina amb professionalitat, però es veuen absolutament desbordats”, relata el periodista.

El mar en calma i el vent suau, quasi quiet dels dies d’estiu, són els principals aliats de les màfies. Quan fa bon temps, poden arribar pasteres a qualsevol hora, nit i dia, a qualsevol punt de Formentera. És impossible fer-ne cap previsió, organitzar-ne cap estratègia. Si la pastera s’intercepta a la mar, se’n sol ocupar Salvament Marítim; si ja ha tocat terra, els primers a arribar són la Policia Local o la Guàrdia Civil. És el més freqüent. “Darrerament, els patrons busquen llocs inaccessibles per desembarcar, unes roques davall d’un penya-segat, per exemple, que els donin temps a deixar els migrants i fugir”, explica Masferrer. Posar-ho com més difícil millor i evitar la detenció.

“Sota pressió sí, desbordats no”

La directora insular de l’Estat a les Pitiüses, Raquel Guasch, nega que l’Administració es vegi superada. “Estam sota pressió, però no desbordats”, afirma. Interrogada sobre possibles reforços de Salvament Marítim o de la Guàrdia Civil, no ha pogut donar una resposta concreta. “Sí que hi haurà un increment d’efectius a les Pitiüses, que es desplaçaran segons les necessitats”, puntualitza. I tampoc no hi ha res concret sobre una hipotètica base de Salvament Marítim a Formentera, l’única illa de les Balears que no en té cap.

“Però no és veritat que oblidem el fet migratori a les Balears, com se’ns ha acusat”, protesta Raquel Guasch. “L’Estat es fa càrrec de tots els migrants adults, com li correspon”. I, en aquest punt, la directora insular ha recordat que els menors no tutelats –que mantenen en escac l’economia del Consell de Formentera– no són competència seva: “La competència dels menors recau en la comunitat, que, a la vegada, la va transferir als consells”. “Empatitzam amb el Consell de Formentera, que és l’administració més petita”, continua la directora insular. “Però el govern formenterer hauria de dirigir les seues queixes cap al Govern”. Tot i això, la directora insular admet que els ciutadans “poden tenir la impressió que les administracions ens passam la pilota les unes a les altres”.

Una realitat incòmoda

El que és innegable és que l’arribada de pasteres es disparà a partir de 2024 –de 2023 a 2024 el nombre de migrants augmentà més del doble–, amb l’illa de Formentera com a punt d’arribada preferent. Algèria és molt a prop. Per tenir una referència, Formentera es troba a la mateixa distància de l’Alger [capital d’Algèria] que del port de Maó, a Menorca: unes 140 milles nàutiques.

Javier Parejo, l’autor de les fotografies que acompanyen aquest reportatge, va començar a seguir el tema quan va veure que les pasteres es multiplicaven. Calcula que ha llançat unes 5.000 fotos; entre elles, alguna que s’ha fet ben famosa, com la de l’home mort estès de bocaterrosa damunt a la platja, que ha publicat algun diari nacional. Les fotos de Parejo s’han convertit en un dels principals testimonis d’una realitat colpidora i incòmoda, més encara per a un destí turístic com Formentera. L’objectiu del fotògraf és que la gent no doni l’esquena a aquesta realitat. “Tenim un problema que no volen reconèixer i crec que és una falta molt greu”, es lamenta el fotògraf. “Tenim una ruta migratòria més que establerta i ens hi hem avesat; aquí a Formentera la gent sent una sirena i ja diu: ‘Mira, una altra pastera!’, com si no passàs res”. Per això creu que les seves fotos serveixen per conscienciar la gent, per posar rostre al drama migratori.

Una de les darreres sessions que ha fet Parejo com a fotògraf ha estat al cementeri de Formentera. Al fossar es comencen a acumular els “morts a la mar”. Cadàvers sense nom ni ningú que els vulgui. Aquesta és la inscripció que els posa l’enterrador de Formentera al nínxol: “Mort a la mar”, una data i “No identificat”. Una inscripció succinta. Un epitafi realment magre. Al cementeri de Formentera ja n’hi ha 12.