La Coassa, la gran balconada sobre el vessant artanenc de la badia d’Alcúdia

La ruta connecta la vall de l’Alqueria Vella d’Artà amb l’ermita de Betlem i un observatori militar dels anys de la Segona Guerra Mundial

En aquesta ruta us proposam una caminada pels voltants de l’ermita de Betlem. Travessarem redols de llegenda com el coll de la Truja, on topam amb Sustrando Citrat i Baba Jussifà, i també recorrerem una part dels establits de l’Alqueria Vella d’Artà. Unes terres que els germans Homar compraren a mitjan segle XIX per ser parcel·lades, venudes i rompudes amb la intenció de fer productius aquests terrenys i dur gent cap a una zona despoblada o, si més no, deixada de la mà de Déu. Tot plegat a canvi d’alliberar-se de certs compromisos amb l’Administració; tanmateix, a mitjan segle XX aquestes terres quedaren novament despoblades.

Arribarem a l’ermita de Betlem, establit eremític de començament del segle XIX a l’antiga alqueria de Binialgorfa, i a l’observatori militar de la Coassa, una construcció d’acabada la Guerra Civil per a la vigilància aèria d’aquest sector de la badia d’Alcúdia.

El punt d’arrancada de la nostra ruta se situa a l’aparcament públic del centre d’informació i oficina del Parc Natural de la Península de Llevant, a l’Alqueria Vella de Baix. Hi accedirem des d’Artà per la carretera que condueix a l’ermita de Betlem (Ma-3333), girant a la dreta a l’altura del quilòmetre 4,7.

La ruta

[00 min] Des de l’aparcament de l’Alqueria Vella de Baix i seguint els indicadors del GR-222 dirigim les nostres passes cap a Betlem (nord-oest) per un camí no gaire ample i planer que discorre entre parets seques; la de l’esquerra és la partió la finca pública de la propietat privada veïna del parc. [05 min] Deixam a la dreta la continuació del camí cap al Campament dels Soldats i l’Arenalet d’Albarca, i continuam tot dret mentre el camí s’estreny i comença a prendre el rost.

A mesura que guanyam altura gaudim d’una més ampla i bella perspectiva de l’Alqueria Vella i de les muntanyes que l’envolten (de dreta a esquerra): el puig Figuer, el puig del Corb, la Talaia Freda i el puig de la Creu. A poc a poc ens acostam a Can Duc, unes rotes que ens queden a mà dreta del camí, i al coll de la Truja (o de Can Duc) [35 min], on es poden contemplar les magnífiques vistes de la mar -urbanització de Betlem, Caloscamps i Colònia de Sant Pere- i del caminoi que ens durà a l’ermita passant per la font de Can Capellà. Si miram al sud, ja veim Baba Jussifà i Sustrando Citrat, dos penyalots amb llegenda que sobresurten d’aquesta part de la carena -successió de muntanyes que des de la Talaia Moreia fins al Bec de Ferrutx formen la serra Artana- que separa la vall del vessant marítim de la badia d’Alcúdia.

Baba Jussifà i Sustrando Citrat

Tota la serra Artana va ser un dels reductes de la geografia de Mallorca on es refugiaren els musulmans que es resistiren a abandonar l’illa després de la conquesta del rei En Jaume l’any 1229. Milers de persones s’hi refugiaren a l’espera que algú els rescatàs des de l’illa veïna de Menorca, però el temps passava i l’ajuda no arribava.

Varen ser mesos molts durs per a tothom. Alguns hi deixaren la pell; d’altres, acabaren absorbits pel paisatge i convertits en contarelles per ajudar-nos a recordar aquells fets llunyans que la veu del poble ubica en aquell imprecís ‘temps dels moros’. És així com Babà Jussifà i Sustrando Citrat esdevingueren llegenda convertits en dos penyals, veient com passa el temps i custodiant el pas dels senderistes que transiten entre l’Alqueria Vella i Betlem. Trobareu aquesta i moltes altres històries al web de l’Illa dels Tresors (www.wowmallorca.com).

Des del coll de la Truja descendim cap a l’ermita de Betlem. Passarem primer per la font de Can Capellà [50 min] i continuarem fent passes fins a ajuntar-nos amb el camí de ferradura que puja de les cases de Betlem [1 h 00 min], per on continua el GR-222 en direcció a Lluc. Giram a l’esquerra i aviat trobam la font de l’Ermita, una esplanada coberta de platers que, els dies més assolellats, ens aportarà un poc d’ombra, agradable, tranquil·la i refrescant. Al costat de la font hi trobam una capelleta dedicada a Nostra Senyora de Lorda.

Avançam cap a l’ermita de Betlem [1 h 10 min] Val la pena deturar-se un moment per assaborir la història d’aquest lloc, antiga alqueria de Binialgorfa, on a començament del segles XI, el 29 de juliol de 1805, s’hi establí un grupet de cinc ermitans -Sebastià, Pau, Ramon, Francesc i Manuel- de la congregació de Sant Pau i Sant Antoni. Provenien de les comunitats eremítiques de Sant Honorat de Randa i de la Trinitat de Valldemossa, i amb l’ajuda del cardenal Despuig i el canonge Joan Dameto aconseguiren eixecar l’actual ermita.

Voltam l’església i a la part de darrere (nord-oest) trobam un portell on s’inicia un caminoi que pel vessant oriental del turonet ens durà cap a la Coassa [1 h 25 min]. Es tracta d’una miranda natural espectacular on es bastiren una casa i una garita per a la vigilància aèria a començament de la II Guerra Mundial. Un observatori militar on els grafits d’avions impresos a les parets de la construcció central palesen la seva funció estratègica davant una hipotètica invasió aliada.

A baix, sobre els costers que s’estenen suaus cap a la mar, hi havia la bateria de costa de l’Aigo Dolça; un poc més endins, a prop de les cases de la possessió de Betlem, s’hi construí un campament militar. Tot plegat, l’espai quedà rebatejat com els Canons d’Artà. Convé recordar també que per la part de l’Alqueria Vella, presos republicans construïen entre el 1941 i el 1942 una carretera fins al Coll Paret on s’havia previst una altra posició de tir amb artilleria pesada.

Ara tornarem a l’Alqueria Vella de Baix pel camí dels Establits. Hem de tornar enrere fins al coll de la Truja [2 h 05 min], i uns metres després trobam a l’esquerra un portellet sense barrera per on s’inicia un camí que travessa l’establit de Can Duc i arriba fins a un excel·lent mirador [2 h 15 min] sobre Betlem. El Bec de Ferrutx, el puig de la Creu, la Talaia Freda, el puig del Porrassar i el puig del Corb són algunes de les muntanyes de la serra Artana que copsam amb la mirada des d’aquest punt.

La baixada des d’aquí fins a l’aparcament del centre d’informació del parc és senzilla. El camí és clar i està ben fitat amb estaques de fusta. Travessarem un terreny pedregós i marjat que ens indica que aquí mateix, temps enrere, famílies pageses lluitaren contra els elements per fer productiu un terreny dur i aspre. [2 h 45 min] A l’altura de la sínia de l’Alqueria Vella de Dalt enganxam el GR-222, voltam a la dreta i en deu minuts haurà finalitzat la nostra ruta [2 h 55 min].

@Fita_a_Fita

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF