La Fiscalia s'oposa a allargar el toc de queda a les Balears quan s'acabi l'estat d'alarma

PalmaLa Fiscalia de les Balears ha comunicat que s'oposa a allargar el toc de queda una vegada acabi l'estat d'alarma el pròxim 9 de maig, segons ha avançat el diari Última Hora i ha confirmat l'ARA Balears. A més, el fiscal superior de les Illes, Bartomeu Barceló, assegura que també rebutja mantenir les restriccions en les reunions a espais privats. Ara, el Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB) té tres dies per decidir si dona el vistiplau o no a la petició del Govern autonòmic de mantenir aquesta mesura.

La presidenta balear, Francina Armengol, ha defensat aquest dimarts que l'Executiu emprarà "tots els instruments per tenir les competències per prendre aquestes decisions de forma segura i per protegir els ciutadans", en referència al toc de queda. "El que hem fet és demanar autorització prèvia al Tribunal Superior de Justícia, que és qui s'ha de pronunciar", ha declarat amb relació a la decisió de la Fiscalia.

Armengol ha comparegut aquest matí a l'acte de presentació del Pla integral de mesures per a reactivar la temporada turística a les Illes Balears 2021 i ha mantingut que "necessitam fer una desescalada lenta". A més, ha recordat que la decisió de mantenir el toc de queda "està pactada amb els consells insulars, l'Ajuntament de Palma i la FELIB (Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears)" i que seguiran "pactant les mesures que siguin necessàries per protegir millor els ciutadans".

El Suprem tindrà la darrera paraula

Tot i això, cal tenir en compte el darrer decret aprovat pel Consell de Ministres aquest mateix dimarts, en què, a banda de prorrogar mesures socials, també estableix mecanismes per evitar que les autonomies topin amb la disparitat de criteris dels Tribunals Superiors de Justícia. A partir de diumenge les comunitats que vulguin mantenir certes restriccions que afecten els drets fonamentals (llibertat de moviments o de limitacions en grups) hauran de sol·licitar un aval judicial i, en cas que els tribunals autonòmics no les aprovin podran anar en segona instància al Suprem, que tindrà l'última paraula i crearà jurisprudència per a tot el territori, una via que fins ara no estava prevista.

Per fer-ho possible, el Consell de Ministres ha decidit en la seva reunió setmanal que el govern espanyol modifiqui la llei sobre el contenciós administratiu. Així, les comunitats podran imposar mesures restrictives dels drets fonamentals, sempre quan comptin amb un aval judicial. La vicepresidenta primera i ministra de la Presidència, Carmen Calvo, ha explicat en roda de premsa que d'aquesta manera les comunitats podran disposar d'una eina per mantenir restriccions en les llibertats fonamentals.

Armengol confia en el TSJIB

Demanada pel decret aprovat pel Consell de Ministres, Francina Armengol ha expressat que entén que "el plantejament es fa per unificar territoris, atès que hi ha hagut tribunals superiors de justícia autonòmics que no han permès algunes restriccions". Sigui com sigui, "fins que no hi hagi una contraordre", la presidenta argumenta que continuaran demanant l'autorització prèvia al TSJIB, que "sempre ha avalat les mesures" proposades per l'Executiu balear.

El govern espanyol ha mantingut el propòsit de no allargar l'estat d'alarma, vigent des de finals d'octubre de l'any passat, però ho fa donant resposta a les reclamacions de comunitats com Euskadi o Castella i Lleó, que havien pressionat perquè es tornàs a prorrogar la mesura per poder disposar d'un paraigua judicial per continuar amb els tocs de queda o els confinaments perimetrals fins que l'evolució epidemiològica millori. En els mesos previs a aquest segon estat d'alarma, diverses autonomies van veure com els tribunals superiors de justícia tombaven els paquets de restriccions contra el covid i a l'Estat hi convivien diferents legislacions per a cada àrea.