Societat 12/02/2022

La Fira del Camp d’Alaior recupera la il·lusió dels pagesos

El certamen torna després de dos anys amb el retard del pagament de les subvencions i el baix preu de la llet com a principals reivindicacions

Iván Martín
4 min
Un dels participants de la Fira del Camp d'Alaior.

AlaiorEl sector agrari de Menorca ha recuperat la il·lusió després de l’anunci fet aquesta setmana pel batle d’Alaior, José Luis Benejam, de reprendre la Fira del Camp després que les dues edicions passades se suspenguessin per la crisi sanitària causada pel covid-19.

Es tracta d’un dels esdeveniments més multitudinaris que s’organitzen a Menorca. Durant dos dies, 19 i 20 de març, el polígon industrial La Trotxa d’Alaior es converteix en el punt de trobada de pagesos i empresaris que aprofiten per mostrar els seus productes més nous per a les explotacions. Tot, en un ambient festiu i complementat amb un mercat agroalimentari, activitats relacionades amb el camp com una exhibició de tir amb fona, de cavalls o balls folklòrics, i el XXXIV concurs morfològic de vaca frisona. La Fira del Camp, per on passen una mitjana de 15.000 persones, torna també com a punt de reivindicació de la pagesia menorquina.

El regidor de Fires i Mercats d’Alaior, Rafael Quintana, explica que hi ha molta il·lusió per poder recuperar el certamen, confia que la situació epidemiològica a l’illa millori a mesura que passin les setmanes i deixa clar que vetllaran pel compliment de la normativa. En aquest sentit, Quintana admet que la idea és poder fer la fira tal com es feia abans de la pandèmia: “Hi ha moltes ganes de participar per part d’empreses i ramaderies, i des del Consistori treballem per fer complir totes les mesures sanitàries que ens marqui Sanitat en aquell moment”.

A banda de l’interès agrari, la Fira del Camp representa per a Alaior una font extraordinària per reactivar l’economia local. Segons comenta José Luis Benejam: “Va ser el primer gran esdeveniment a les Balears a suspendre’s pel covid-19, té un elevat impacte en l’àmbit estatal i una rellevant repercussió econòmica en el municipi durant aquests dies”.

Des del Consell també reben amb alegria la convocatòria de la Fira del Camp i el conseller de Territori, Bep Pastrana, recorda que l’aposta de l’Executiu es tradueix en el pla agrari que presentà la institució el juny de l’any passat: “Hem augmentat el Contracte Agrari Reserva de Biosfera fins a 900.000 euros, les ajudes Provilac per a la comercialització del sector lleter i treballam de la mà del Consell Regulador per obrir nous mercats”.

Pastrana assenyala que la falta de competitivitat i rendibilitat del sector és un dels reptes del pla agrari, i que la Fira del Camp és un element que situa l’illa com a referent de pràctiques sostenibles: “Es posa en valor un dels principals actius del nostre territori, el sector lacti, a banda de significar la tornada a una certa normalitat”.

Una fira de reivindicacions

La Fira del Camp ha estat històricament un gran escenari on la pagesia ha manifestat les seves inquietuds i demandes. La presència de polítics de les diferents administracions de les Balears possibilita que les proclames prenguin un caire més reivindicatiu. La secretària general d’Unió de Pagesos, Margarita Llambias, posa damunt la taula dues qüestions: el retard en el pagament de les subvencions i l’insuficient preu de la llet.

Llambias adverteix que la gent del camp està “desanimada” i en detalla els motius: “Subvencions que no arriben, la problemàtica del camp, els preus dels productes que venem i la permanent sequera marquen l’agenda”. Pel que fa a les ajudes, Llambias precisa com les ajudes per la sequera de l’any passat encara s’arrosseguen: “Es fa llarg perquè nosaltres hem d’anar comprant i, si no en tens, t’has d’endeutar”. I afegeix: “Estem cansats de demanar-ho, però l’excusa és la falta de personal i les baixes pel covid-19. La qüestió és que aquesta situació genera ansietat entre els pagesos”, sentencia.

D’altra banda, la secretària general d’Unió de Pagesos de Menorca confia que es resolgui el conflicte amb el preu de la llet. La majoria d’indústries incrementaran els dos cèntims per litre de llet a partir d’aquest mes, però Llambias recorda que algunes ho varen aplicar dins el mes de desembre. Sobre la línia de subvencions del Govern per la qual els ramaders podrien beneficiar-se de 4,6 cèntims per litre de llet comercialitzat, la responsable d’Unió de Pagesos preveu un nou endarreriment: “Creim que la convocatòria s’obrirà el març o fins i tot l’abril”.

De la mateixa opinió és Catalina Pons, presidenta de la Federació Agrícola i Ramadera de Menorca (Fagme): “Hi ha retard en les subvencions, el preu de la llet és molt baix i s’han disparat els costos de producció, especialment el carburant, la factura elèctrica i els productes relacionats amb el camp”.

Pons reivindica el món de la pagesia: “El camp és necessari per a tots, directament o indirectament tothom en viu i no es recompensa”. La situació ha arribat a tal extrem que cada cop són més les persones que decideixen abandonar el treball de l’explotació perquè cal constància i moltes hores de feina: “Si tu no hi pots ser durant algun dia, has de contractar una persona per fer les feines, ja que les vaques no entenen de vacances ni festius”.

A tots aquests problemes cal sumar-hi la manca de relleu generacional, un fet que preocupa la presidenta de Fagme, perquè no s’està incentivant els joves: “Sempre sents d’explotacions que tanquen per jubilació o per un canvi d’ofici, i cada vegada costa més trobar gent jove que hi vulgui anar”. Per la seva banda, Margarita Llambias fa una crida a les institucions per a garantir una certa seguretat econòmica: “Els joves hi són, però han de poder viure de la feina que faran. Com deixes a un fill teu una empresa que no treu ni per a un sou? Si els preus es paguessin per cobrir costos, seria diferent”, rumia.

stats