Mercedes Febles: “Quan els fills són més grans i la vida és plena, moltes dones comencen a trobar-se pitjor”
Cap de Ginecologia de l’Hospital de Manacor
ManacorMercedes Febles és la cap de Ginecologia de l'Hospital de Manacor. Fa uns dies va presentar a Madrid la iniciativa Es Mujer, una estratègia nacional integral per a la salut femenina, amb la finalitat d'abordar de forma unificada, les distintes etapes i condicions fisiològiques de la dona com la menstruació, la fertilitat, endometriosis o miomes o la menopausa. La presentació al Congrés dels Diputats cerca donar visibilitat i suport institucional al projecte.
Com es gestà el projecte?
— És una estratègia a nivell nacional que va sorgir de la Societat Espanyola de la Menopausa. Acte seguit s'hi varen unir diverses societats científiques més, algunes plataformes de pacients que tenen algunes malalties cròniques i finalment la indústria i cases comercials que tenen productes específics per a la dona.
A partir de quina necessitat?
— Les dones tenim, al llarg de la nostra vida, diferents situacions que podem anomenar fisiològiques: la regla, l'embaràs, la fertilitat i després la menopausa, que empitjora molt la qualitat de vida de les dones. És una bretxa molt diferent respecte els homes, que no tenen aquestes situacions i la qualitat de vida no els canvia tant. A partir d'aquí es va fer una estratègia, sobretot enfocada més en la qualitat de vida que perdien les pacients menopàusiques i després es va intentar integrar la resta de situacions per englobar totes les patologies o totes les circumstàncies.
De quina manera s'aplicarà?
— Ara mateix no és que hi hagi una solució d'un dia per l'altre. La idea és donar visibilitat al que és la dona en general. La idea és aconseguir que no es vegin patologies concretes, sinó un conjunt.
Quines fases aborda?
— La línia temporal més o menys comença amb quan li ve la regla i el síndrome premenstrual. Fan més mal les mames, comença a molestar la panxa... Després s'ha d'incloure la part de la fertilitat: les pacients que volen quedar-se embarassades o que cada vegada es queden embarassades més grans perquè treballem més i, per tant, hi ha més problemes per aconseguir-ho. Cada vegada es recorre més a les tècniques de reproducció assistida i es viu amb molta angúnia; hi ha moltes pacients que entren en depressió i necessiten ajuda, i la parella ho viu malament. Així, aquesta vida reproductiva també s'acaba veient com a patològica quan en essència és una cosa normal.
Parlim de l'ediometrosi i els miomes
— Són dues patologies que tenen molta rellevància: l'endometriosi, que causa molt dolor crònic, i els miomes uterins, que són tumors benignes que no tenen cap repercussió a llarg termini, però que augmenten molt el sagnat. Són pacients que acaben anèmiques i és una patologia crònica que en certa manera disminueix quan entres en menopausa. Per això hi ha moltes teràpies per reduir el dolor i també el sagnat tant en miomes com en endometriosi.
La menopausa és l'etapa més traumàtica?
— Torna a ser com un bloc molt important on les pacients comencen a tenir fogots, no dormen, tenen disminució de la libido... ho noten molt. És un problema, una gran diferència entre els homes i les dones quan arriben als 50 anys, sobretot en relació amb la libido; les pacients ho viuen molt malament i tot això és per la disminució dels estrògens quan entren en menopausa.
En el millor moment de les seves vides...
— Clar, quan els teus fills comencen a ser una mica més grans, pots treballar, tens una vida plena i de cop comences a no dormir, a desquiciar-te, a tenir problemes amb la parella... Probablement la menopausa és l'etapa que més deteriora la qualitat de vida de les dones, perquè són molts anys fins que la pacient accepta una mica la seva situació: perds estrògens, comences a guanyar pes i no aconsegueixes perdre'l, no dorms pels fogots, et despertes de nit i, per tant, durant el dia tens menys concentració, tens boira mental, t'oblides més de les coses, tot just quan estàs en el teu millor moment, efectivament.
Era un problema minimitzat?
— Els ginecòlegs, fins ara, ho veien com una altra part més de la vida de la dona: "això és la menopausa, s'ha d'aguantar amb un ventall". Però recentment hi ha hagut moltes recomanacions que han posat en valor els beneficis d'administrar hormones a la dona menopàusica per millorar els fogots i la seva qualitat de vida. Hi ha hormones que es poden administrar per via transdèrmica, per exemple. S'explica a les pacients que poden millorar la seva qualitat de vida i sobretot protegir l'os, millorar l'osteoporosi a llarg termini i reduir el risc cardiovascular. Tot això es pot millorar donant teràpia hormonal durant alguns anys, abans dels 60 anys. Com li he explicat, des que ens ve la regla fins que se'ns va, d'aquí sorgeix una mica l'estratègia, el projecte d'englobar tot això.
La percepció ha canviat?
— Crec que aquí passen sobretot dues coses: fins fa molt poc gairebé el 90% dels ginecòlegs eren homes. Ara a la carrera de Medicina és al revés, el 90% són dones. Per tant crec que, d'una banda, la dona ha començat a ser ginecòloga i no té exactament la mateixa visió. I per una altra banda, la societat ha canviat. Vivim més temps, les dones ocupen cada vegada més càrrecs professionals de responsabilitat i necessita estar molt més activa. Abans la dona menopàusica estava més a casa i ara ocupa llocs d'alt nivell. Jo crec que passen aquestes dues coses: que qui t'atén és dona i ho entén més, i que la vida ha canviat. Recordo la meva mare als 50 anys: probablement no feia el que fan avui les dones de 50. A més hi ha una mica la cultura d'Instagram. Totes volem estar estupendes, totes ens veim moníssimes, sembla que tenim 30 i no 50. I tothom es cuida molt, pren molts suplements, i per això la dona de 50 anys no és la mateixa que abans.
Com es pot aplicar tot això, en aquest cas a l'Hospital de Manacor?
— Començant a muntar alguna consulta que tengui un plantejament més integral de la dona, no la consulta de miomes, no la consulta d'endometriosi... perquè de fet ara passa que la pacient que ve a reproducció, per exemple, té un mioma: així li van demanant proves, després me la passen a la consulta de miomes perquè li tracti el mioma, i així successivament. Però clar, també ens oblidam que volem el millor professional en cada aspecte. Començar a fer consultes una mica més integrades que puguin abastar totes aquestes situacions fisiològiques de la dona seria el primer. Probablement també començar per la menopausa, que és la que més afecta la qualitat de vida. Ara mateix no tenim una consulta específica de menopausa; hi ha altres hospitals que ja comencen a implantar-la. És la suma d'un munt de coses petites que milloren la teva vida: dormir una mica millor, tenir menys fogots, poder anar a la feina més tranquil·la. Tot això fa que millori la teva qualitat de vida.
Serà una realitat?
— M'agradaria molt. El problema també és que, com sabem, ens falten ginecòlegs. Cal cobrir l'assistència 24 hores, així que no donam a l'abast per fer tot el que ens agradaria, però probablement fer una consulta de menopausa per millorar la qualitat de vida seria important. Això faria que si ens focalitzem més en la qualitat de vida de la dona de manera integral i no en el seu dolor o en el seu símptoma concret, faríem una consulta una mica més transversal.