La feina dels sindicats educatius: Convèncer polítics i captar mestres, també a l’estiu

PalmaQuina és la tasca que fan els sindicats a l’estiu, un moment en què les escoles són buides, la majoria dels professors són de vacances i, damunt el paper, tocaria frenar la voràgine diària de conflictes? “Estam molts pendents dels processos de tria de plaça per a professorat desplaçat, de les places suprimides i dels docents que reingressen al cos. Vigilam les adjudicacions de les comissions de serveis, els processos d’oposicions, la tria de places de docents interins i ajudam gent que ha acabat la carrera i no sap com accedir a la docència. Perquè a la carrera no se’ls ho explica”, assenyala Montserrat Nadal, alliberat sindical de l’STEI, que estima en 10 els dies d’estiu en els quals realment pot desconnectar de la feina. Els sindicats consultats coincideixen en una mateixa idea: “No tenim pràcticament vacances. Si de cas començat l’agost, i depèn de com vagin les adjudicacions d’interins. Solen ser dues setmanes, aproximadament”, explica Miquel Àngel Santos, d’Alternativa Docent.

Com passa a un parlament legislatiu, on els partits grans van més tranquils a l’hora de distribuir les tasques, els petits pateixen més. Les eleccions sindicals atorguen un nombre d’alliberats en funció dels resultats. Joan Crespí, de SIAU, assegura que és habitual que rebi “telefonades i missatges de WhatsApp durant la nit, de matinada, sobre diferents temes i, fins i tot, de gent que no és afiliada al sindicat”. “A totes hores”, assegura. “Em despert al matí i tenc desenes de missatges i cridades perdudes del mateix número. Hem de saber posar fre, perquè som pocs i volem arribar a tot”, exposa. Durant la seva conversa de 25 minuts amb l’ARABalears, Miquel Àngel Santos va rebre tres telefonades de feina.

Docents desinteressats

La participació en les eleccions sindicals és baixa i ha descendit al llarg dels anys, reconeixen els sindicats que, entre altres raons, ho atribueixen a la desmobilització de la gent, que no vol vincular-se ni implicar-se. “Crec que hi ha descrèdit, falta de cultura política i sindical i no s’entén la importància i la necessitat d’unir forces per aconseguir millores”, exposa Nadal. Ara bé, els sindicalistes saben bé que hi ha una imatge estesa entre els docents que la gent que treballa a un sindicat està allunyada de la realitat de les escoles, i que n’hi ha que es dediquen al sindicalisme perquè no volen exercir. “En la pèrdua d’interès i l’apatia hi tenen a veure els mals vicis dels darrers anys. D’alliberats que no anaven a la feina, de sindicats que no lluitaven pels drets dels treballadors i, com que no es queixaven, rebien més recursos de l’Administració”, acusa Crespí, que encara va més enllà: “És normal que hi hagi tanta abstenció i la gent passi de tot. Podem trobar sindicats que a la Mesa Sectorial voten a favor d’alguna cosa i després en fan un comunicat públic en contra, per quedar bé”, afegeix.

Hi ha sindicalistes que fa anys, fins i tot més d’una dècada, que estan alliberats a jornada completa, lluny de la docència que han de defensar. Ara bé, també n’hi ha d’altres que són representants sindicals un temps i després tornen a la seva plaça dins els centres. Tot depèn del funcionament de cada organització i de la capacitat de relleu que tinguin. “Fa molts anys que estic a l’STEI, més de 10, i ara la gent em coneix. No he perdut mai el contacte amb la feina de docent, perquè és una feina que m’agrada. Ara bé, puc entendre la crítica cap a la gent que fa tants anys que està alliberada”, apunta Nadal. Per la seva banda, Mario Devis, de CCOO, creu que és necessari que els equips es vagin renovant i que “entri gent amb perspectives noves, que enriqueixi i ajudi a fer que el sindicat no perdi el pols de la realitat”, encara que també creu que els perfils amb experiència “saben d’on venen, on estan i a on van”.

En un context de desinterès dels docents cap als sindicats, aquests s’han vist obligats a transformar les fórmules per arribar als seus potencials votants. Anys enrere, abans del boom de les xarxes socials i de la comunicació instantània, els sindicalistes anaven a cada centre i anunciaven els canvis normatius, així com els calendaris dels principals processos de concurs i adjudicacions de places. “Ara, tota aquesta informació la poden saber per ells mateixos, perquè la Conselleria la comunica, surt als mitjans”, explica Nadal. L’STEI ha apostat per la missatgeria instantània per arribar de forma ràpida als docents. El sindicat té en marxa diferents grups de WhatsApp depenent del col·lectiu, i també hi té un servei per resoldre dubtes de forma immediata. “Estam tot el dia disponibles a Facebook, Instagram... A qualsevol hora responem”, explica Santos (Alternativa).

El volum de comunicació que generen pràcticament cada dia els sindicats fa que, al final, els docents rebin la mateixa informació de cadascun d’ells. “Els professors no han tingut mai tanta informació com ara. Reben resums de tot el que surt. Crec que hi ha un excés d’informació que, fins i tot, es podria considerar correu brossa. Som professor d’institut, alliberat d’Alternativa Docent, i rep informació al correu electrònic de tots els altres sindicats perquè l’equip directiu de cada centre té obligació de reenviar el que rebi”, exposa Santos.

Moltes sensibilitats

El sector educatiu és tal vegada el sector amb més òrgans de representació de tots els col·lectius: famílies, docents, directors, concertada, 0-3, Consell Escolar, etc. Tots consultius. Pel que fa als sindicats, la Mesa Sectorial de l’Ensenyament Públic és l’òrgan amb més visibilitat, a la qual accedeixen les organitzacions amb millors resultats a les eleccions, segons un sistema electoral amb tres circumscripcions que fa possible que un sindicat amb menys vots entri a la Mesa i un que en té més hi quedi fora, com passa en l’àmbit polític.

També hi accedeixen dos sindicats estatals, UGT i CCOO, que estan sobrerepresentats en virtut de l’article 33 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic. La norma els dona presència a les taules de negociació independentment dels vots que rebin, a causa que són els sindicats majoritaris a escala estatal, estan a totes les taules de negociació amb el Ministeri “i firmen tots els convenis”, defensa Devis. “Existeix la irradiació sindical. Si jo firm un conveni amb el Ministeri, després he de ser a totes les taules autonòmiques on es tractarà aquest conveni, perquè som interlocutor amb Madrid”, afegeix. L’ARA Balears ha intentat parlar amb el sindicat USO, el majoritari de la concertada, però aquest ha declinat la proposta.

Tot i que la Mesa Sectorial és un òrgan de negociació, els sindicats asseguren que, moltes vegades, Educació els remet les documentacions a tractar amb poc marge, un fet que entorpeix la seva tasca. “Si tenim una reunió el dilluns, tal vegada ens ho envia el dijous vespre, i no podem revisar ni tenim marge per fer esmenes. A vegades ens intenten colar canvis normatius”, assegura Nadal, que reconeix el fet que, tot i ser un espai de negociació, el que es vota no és vinculant. Educació pot escoltar el que s’hi diu, però no té per què acatar. Pel que fa a les juntes de personal docent que té cada illa, també integrades pels sindicats, es reuneixen periòdicament, però el seu marge d’influència és escàs. “Ens limitam a fer alguna resolució, posicionament i alguna comunicació”. “No tenim cap poder”, sentencia Santos.