Un fàrmac esperançador capaç d’aturar la malaltia de Huntington

LondresUn assaig clínic amb pacients que pateixen la malaltia neurodegenerativa de Huntington ha mostrat per primer cop que el procés que provoca la mort de les cèl·lules del cervell es podria arribar a frenar. Un fàrmac experimental que ha estat ben tolerat pels afectats als quals s’ha administrat ha reduït els nivells al cervell de la proteïna tòxica huntingtina, que és la que causa la malaltia.

L’equip del University College London (UCL) que lidera la investigació va anunciar l’èxit ahir. El resultat, “molt esperançador” segons els seus responsables, arriba més d’una dècada després que s’iniciés la fase preclínica del projecte. Dirigit per la professora Sarah Tabrizi, de l’Institut de Neurologia de la UCL, i patrocinat per Ionis Pharmaceuticals, va iniciar les proves en éssers humans a finals de l’any 2015. El procés ha implicat la participació de 46 persones, totes en un estadi inicial de la malaltia. L’administració mèdica s’ha fet en nou centres diferents, escampats pel Regne Unit, Alemanya i el Canadà. A Londres, l’aplicació s’ha fet a l’Hospital Nacional de Neurologia i Neurocirurgia.

Cada pacient va rebre quatre dosis de l’anomenat IONIS-HTTRx o bé d’un placebo, subministrades mitjançant una injecció directa al líquid espinal o cefaloraquidi per tal de permetre que la droga arribés al cervell. A mesura que avançava la segona part d’aquesta primera fase de la investigació, la dosi subministrada d’IONIS-HTTRx es va anar incrementant en diferents ocasions, segons una planificació feta per l’equip de Tabrizi de tractament ascendent.

A través del departament de comunicació de l’UCL, la neuròloga va assegurar ahir a Londres que els resultats de l’assaig són de gran importància per als malalts i les famílies afectades per la malaltia de Huntington. “La clau ara és fer ràpidament un assaig més gran per comprovar si el fàrmac frena la progressió de la malaltia. En tot cas, per primer cop en vint anys tenim el potencial i l’esperança que hi hagi una teràpia que un dia pugui alentir-la o prevenir-la”, va insistir. Els experiments fets amb animals ja mostraven que algunes de les funciones motrius perdudes com a conseqüència dels danys al cervell es recuperaven després de l’administració del fàrmac.

Primera fita en mig segle

Els especialistes afirmaven ahir que aquest és el primer avenç, i molt significatiu, en mig segle pel que fa al tractament d’una pandèmia neurodegenerativa que és considerada molt rara i que s’acostuma a descriure popularment com una mena de combinació letal de Parkinson, Alzheimer i altres malalties d’afectació principalment motriu.

La malaltia de Huntington és un trastorn progressiu i irreversible, originat per la mutació en el gen que codifica la síntesi de la proteïna huntingtina. S’acostuma a manifestar entre els 30 i els 50 anys i els malalts pateixen un dany progressiu en les cèl·lules de les àrees del cervell anomenades ganglis basals i escorça cerebral. Els símptomes més evidents són les alteracions motrius, com ara espasmes incontrolats, dèficits cognitius i també desordres psiquiàtrics.

A Catalunya hi ha uns pocs centenars d’afectats, tot i que la xifra creix si s’hi sumen els potencials malalts, ja que és una malaltia de transmissió hereditària que pot afectar la meitat dels fills d’una parella en la qual un dels membres en sigui portador. En general, als països occidentals hi ha entre cinc i set malalts per cada cent mil habitants.

El principi que s’ha seguit per al tractament és el de silenciar el gen portador de l’error en la secció de l’ADN que afecta la huntingtina, i que és vital per al desenvolupament del cervell. L’error genètic fa que es corrompi la proteïna i que aquesta esdevingui una exterminadora de les cèl·lules del cervell.

Les instruccions per al disseny de la huntingtina són a dins de l’ADN, al nucli de les cèl·lules. Aquestes instruccions es transporten a través d’un missatger cap a dins de la cadena de transmissió del codi genètic. Quan hi ha l’error, es produeix el dany en la proteïna fins que es torna destructiva. El fàrmac usat a l’assaig clínic elimina el missatger i prevé d’aquesta manera la reproducció de la proteïna dolenta.

A la primavera, un estudi internacional amb participació de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) i la Universitat de Barcelona (UB) va demostrar que la malaltia de Huntington pot provocar alteracions en les neurones des de l’inici del desenvolupament. Els gens implicats ja estarien alterats quan s’originen les neurones. Això obria la porta a canviar l’enfocament del tractament, ja que es podrien trobar teràpies destinades a la fase anterior a l’esclat simptomàtic.

Un dels riscos del tractament posat en pràctica pels científics de l’UCL era que la inoculació de l’IONIS-HTTRx al líquid que banya la medul·la espinal i el cervell provoqués una meningitis mortal. Els malalts de l’assaig, però, no van patir cap contraindicació.