Estudis de turisme: falten alumnes i sobra feina

PalmaGraus en què manquen estudiants i empreses que no troben treballadors a bastament: aquesta és la dicotomia en què es troba el sector turístic. Els estudis relacionats amb l’hostaleria i la restauració són els que tenen un nivell més alt d’inserció però, en canvi, són una de les branques menys demanades. El grau de Turisme a la Universitat de les Illes Balears (UIB) requereix per accedir-hi la nota més baixa (un cinc), juntament amb altres carreres com Història i Filosofia. La situació a la Formació Professional no és gaire diferent: de les devers 3.000 places que encara queden vacants, més de 500 són de la branca d’hostaleria. Això vol dir que, fins ara, s’han omplert la meitat de les places que s’ofereixen.

Si les formacions tenen sortida laboral, per què no atreuen suficientment? El vicedegà de la Facultat de Turisme de la UIB, Tolo Deyà, apunta tres raons principals. D’una banda, la inseguretat que ha donat la pandèmia: “Molta gent pensava que era un sector sense cap mena de risc i s’han adonat que no hi ha res segur ni cap sector que sigui totalment aliè al risc”, exposa. En segon lloc, la “mala fama” que té l’àmbit per les condicions laborals. Així i tot, malgrat que la feina és dura, Deyà opina que el conveni col·lectiu que tenen les Balears “està ben dotat” i és el millor que hi ha a l’Estat.

Per acabar, el vicedegà assenyala que la població té un desconeixement general de l’activitat turística. “La imatge que té la gent és d’un cambrer, una persona que neteja habitacions o un recepcionista, i s’oblida que hi ha moltíssims més llocs de feina”. Posa d’exemple els 3.000 que hi ha al Parc Bit en tecnologies del sector turístic o les empreses punteres en sistemes de gestió turística al polígon de Son Castelló. Com que aquestes branques són més invisibles, “moltes vegades són els mateixos pares que volen un sector amb més prestigi per als seus fills”, afegeix.

Un sector que no requereix titulacions

La manca de formació “és un problema endèmic a les Illes Balears”, sosté el director general de Formació Professional, Antoni Baos. La Conselleria ofereix graus de Formació Professional especialitzats en cuina i gastronomia, restauració, gestió d’allotjaments i d’agències de viatges i guies turístiques. Malgrat que enguany queden encara la meitat de places per omplir, confia que moltes es cobreixin durant la inscripció de setembre, quan acabi la temporada. Per ell, un gran fre a la professionalització “és que tenim un sector productiu en què, en general, no necessites titulació”. Els treballadors formats aconsegueixen millors feines i més ràpidament, “però no es veu un reflex clar en els convenis”, defensa Baos.

En aquest sentit, considera que s’hauria de trobar la fórmula que doni més valor a la mà d’obra qualificada. Deyà veu complicat portar-ho a la realitat: “Seria allò desitjable, però tots som conscients del que ha passat aquest estiu, la manca de mà d’obra en tots els àmbits, que fa que el lema sigui ‘Envia’m qui sigui’”. Així mateix, alerta que això “s’està convertint en una dinàmica molt perversa per a la gent jove, perquè els incentius que tenen per abandonar l’educació són altíssims”. Les xifres així ho corroboren: el 70% dels estudiants que abandonen la Formació Professional ho fan per qüestions laborals. En el cas de la UIB, la taxa d’abandonament al grau és del 32% (de mitjana, la universitat illenca en té un 35%).

Per Baos, tirar endavant polítiques de desestacionalització és clau per consolidar el sector. “Això evitaria que hi hagués punts de feina en què hi ha manca de personal”, de manera que el volum de demanda estaria més repartit al llarg de l’any i s’aconseguiria més estabilitat laboral. Aquesta, però, no és encara una realitat a l’Arxipèlag, tal com s’ha demostrat amb la temporada de rècords postpandèmia. A banda de la desestacionalització, l’altre debat és el canvi cap a un model més sostenible, socialment i ambientalment. “Tot això requereix gent formada i és un procés de deu anys. Qui hi ha a la política que miri per d’aquí a deu anys?”, conclou Deyà.