Les estacions desaparegudes: "Sentia el xiulet des de casa quan arribava el tren a Porreres"

PalmaAbandonades, rehabilitades o en ús, són moltes les estacions que conformen, o han conformat, la xarxa ferroviària de Mallorca. S'estenia per tota l'illa —sumava prop de 300 quilòmetres— i donava cobertura al transport tant de mercaderies com de persones. Enguany, de fet, s'han complit 150 anys de la inauguració de la primera línia, la Palma-Inca, el 24 de febrer del 1875.

"Jo estava interna en un col·legi a Ciutat i sortíem un cap de setmana al mes, que era quan jo anava a casa, a Montuïri. Agafava el tren des de l'estació de Palma i passava per Santa Maria, on feia una aturada. En aquell punt passaven uns homes que duien unes palanganes plenes de llepolies. Em gastava els doblers que m'havien donat per passar el mes. Arribava ben pelada", conta Catalina Jordà, de 87 anys, qui recorda els trajectes que feia amb el tren quan aquest arribava a Montuïri. "A més, jo me marejava al tren i treia el cap per la finestra perquè em donàs l'aire, i arribava amb la cara plena de mascara. Al meu cosí li passava el mateix, i s'havia de rentar la cara a la font de la Rambla. També baixàvem amb el tren per anar a la fira del Ram, que es feia a la Rambla. Tot el carrer estava ple d'atraccions, arribava fins als Instituts", explica. Ara, l'estació montuïrera és un habitatge. De l'antic sistema ferroviari que hi havia al poble només en queda una caseta on estaven els treballadors que vigilaven el tren. "Estaven a un raconet i, a l'hivern, feien foc en terra. Controlaven el pas del tren", recorda Catalina.

El fet que l'estació de Montuïri hagi passat a ser un habitatge es deu al fet que, quan es va desfer la xarxa ferroviària, el 1951, i les competències de la Companyia dels Ferrocarrils de Mallorca —gestor de la xarxa fins aquell moment— les va assumir l'Estat, molts terrenys es varen vendre i, amb ells, les estacions. El ferrocarril patia un greu declivi i s'havien tancat diverses línies. La desfeta d'aquestes —especialment la de Palma a Santanyí i la de Santa Maria a Felanitx, que passava per Montuïri— va derivar en la subhasta dels terrenys, que varen passar a ser de titularitat privada. Mentrestant, algunes estacions com la d'Alaró, Artà, Montuïri, Algaida, ses Salines, Campos i Santanyí varen reconvertir el seu ús. En alguns casos són domicilis; d'altres es varen esbucar o es varen abandonar.

Aquest és el cas de Porreres, on l'estació ferroviària es troba en un total estat d'abandonament. El pas per Porreres era part de la línia de Felanitx, que partia des de Palma i passava per Santa Maria, Santa Eugènia, Algaida, Montuïri, Porreres, les Canteres, fins a arribar a Felanitx. Quan aquesta línia va quedar desafectada, algunes estacions, tot i l'adquisició per part de particulars, han quedat abandonades, com és el cas de la de Porreres.

"Jo la record sempre abandonada. Amb els meus amics hi arribàvem per un camí de terra. Hi anàvem perquè es va posar de moda fer curses de motocròs amb les bicis darrere l'estació. També record que fèiem guerres de llançar-nos les pinyes dels xiprers", explica Rafel Barceló, de 57 anys, qui va passar la infància al poble. "Qualque vegada hi vaig entrar, però no tenia gaire interès per dins. Estava molt bruta", detalla.

Un altre veí del municipi, Toni Gornals, de 64 anys, explica que el record que guarda del tren quan passava per Porreres és confús perquè ell era molt petit. "Sí que record haver anat qualque vegada a veure passar el tren acompanyat de mon pare o de ma mare. Record també sentir el xiulet des de casa quan el tren arribava a l'estació", conta.

L'Ajuntament de Porreres, per part seva, apunta que de moment no té cap projecte per a aquest espai ni ha iniciat conversacions amb la propietat de l'edifici. "Ens agradaria que la propietat li donàs un ús, perquè és un edifici molt important per al municipi", asseguren des del Consistori. No descarten en algun moment obrir-se a dialogar amb els propietaris i, si ho volguessin vendre, poder fer-hi alguna cosa.

Altres estacions que s'han perdut amb la desfeta de la xarxa ferroviària de l'illa —que sumava 40 estacions— varen ser les de Llucmajor, la més gran de Mallorca, o la de l'Arenal, que va donar pas a la construcció d'hotels. "El patrimoni ferroviari que hi havia a Mallorca era immens i s'ha malbaratat. Tenim la sort que moltes línies s'han conservat, però de les estacions que s'han privatitzat és una pena perquè algunes s'han demolit", explica el doctor en Història Nicolau Cañellas, qui remarca que la pèrdua de béns mobles ha estat crítica. "A partir del 1955 es varen dur a Mallorca automotors de dièsel, que varen mantenir el tren viu durant 40 anys, fins al 1995. Però aquests es varen vendre a finals dels anys 90 a l'Argentina i no se'n va conservar cap", lamenta.

A finals dels anys 70 i principis dels 80, es varen tancar provisionalment les línies de sa Pobla, Manacor i Artà. Les instal·lacions no es varen vendre, però varen quedar abandonades. En aquell moment, només es va salvar l’estació de Sineu, que es va reconvertir en un centre d’art, i l’estació de Son Servera, de la qual l’Ajuntament se’n fa càrrec.

Pel que fa a la línia d'Artà, que es troba en desús i que implica Sant Llorenç, Son Carrió, Son Servera i Artà, les estacions estan cedides als ajuntaments corresponents, igual que altres estacions en desús com les antigues estacions de Petra o sa Pobla, segons explica Maria Antònia Fernández, tècnica de l'Arxiu de Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM). Només mantenen el seu ús original les estacions de Palma, Inca i Manacor.

Nova vida de les estacions: protecció i conservació

Pel que fa al procés de restauració i conservació de les infraestructures —la majoria d'estil modernista—, el president de l'Associació Amics del Ferrocarril (AAFIB), Miquel Àngel Riera, assenyala que gran part de les estacions actualment estan dins la xarxa de Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) i que tenen un ús compartit amb els ajuntaments de cada municipi per disposar de part de l’espai per a activitats culturals municipals. “Les rehabilitacions s’estan fent amb criteris adequats. Especialment, valoram els criteris dels tècnics de SFM, que mostren especial sensibilització en aquests temes”, indica.

Riera també destaca el "cas especial" de Porreres, on la totalitat de l'espai de l'estació està en bones condicions, amb tots els seus edificis, i considera que seria un bon moment per fer-hi una important intervenció patrimonial.

“En general, totes les estacions de les línies històriques que continuen operatives gaudeixen d’algun tipus de protecció patrimonial i estan incloses en els catàlegs municipals. Només l’estació de Marratxí o la de Sant Joan no figuren en el catàleg del seu municipi”, indica Fernández, qui afegeix que la majoria de les estacions que queden en peu de les línies que varen ser clausurades també estan protegides.

“Altres, malauradament, entre el 1970 i el 1980, quan encara no hi havia cap classe de legislació patrimonial que les protegís, es varen esbucar. És el cas de l’estació de l’Arenal i de la de Llucmajor, la qual cosa ha suposat una pèrdua irreparable”, lamenta.

Un cas diferent és el dels edificis de l’estació de Palma, que, a part d’estar registrats al catàleg de patrimoni de l’Ajuntament, són un bé catalogat pel Consell de Mallorca des del 2007.

Pel que fa a la rehabilitació dels edificis, en els casos que estan protegits patrimonialment, està sotmesa a les intervencions permeses en el catàleg segons el grau de protecció. El grau de protecció A és el més elevat: es tracta d'una protecció integral, tant dels exteriors com dels interiors, i quasi cap edifici el té, explica Fernández. De fet, la majoria d'aquests edificis catalogats tenen un grau de protecció B (nivell de protecció parcial) o C (protecció ambiental). 

En relació amb això, el president de l'AAFIB lamenta que “el mal ja està fet”, però creu que es podria “fer un pas global de protecció i declarar béns d’interès cultural les estacions existents i promoure ajudes per a la seva conservació”.

“No volem oblidar les restes de patrimoni ferroviari, especialment els ponts i trinxeres que omplien els trajectes. Hem de demanar la recuperació d’aquests traçats ja en desús com a xarxa de vianants i ciclista. El traçat de l’Arenal fins a Llucmajor està més que a punt per ser la primera via verda real de Mallorca”, manifesta.

Les administracions competents sobre aquestes infraestructures, tot i que depèn de cada cas en concret i de la seva titularitat, són els ajuntaments, el Departament de Patrimoni del Consell de Mallorca i la Conselleria d’Habitatge, Territori i Mobilitat.

“Són aquestes institucions, a través de SFM, que han d’actuar i vetllar per no perdre i per recuperar aquest valuós patrimoni que tenim”, sentencia Riera, que destaca que la posada en marxa enguany del Museu del Ferrocarril a Son Carrió (Sant Llorenç) és “un pas transcendental en aquest camí”.