Esplendor i ocàs de l’ametler mallorquí

PalmaAviat Mallorca es quedarà sense un dels antics reclams del boom turístic, juntament amb la Seu i el castell de Bellver: l’estampa idíl·lica de camps d’ametlers florits a l’hivern. D’ençà de la irrupció el 1993 del bacteri Xylella fastidiosa, cada cop en queden menys. La història del nostre emblemàtic fruit de secà la coneix bé Antònia Morey, professora del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Amb el geògraf Jaume Fornés, és coautora de l’estudi El cultivo tradicional del almendro en el Mediterráneo: Baleares en el contexto español (ca. 1770-2017), publicat el 2021.

“L’ametler –diu Morey– arribà en massa a Mallorca a final del segle XVIII. Va ser per iniciativa de la Societat Econòmica d’Amics del País (SEMAP), nascuda a Palma el 1778. Llavors la producció de l’oli, el gran actiu econòmic de l’illa, havia començat a decaure per la competència d’altres indrets de la Península. La Societat hi reaccionà promovent nous cultius comercials, sobretot l’ametler i, en menor mesura, l’albercoquer i el garrover”. Aquells foren uns cultius ‘verticals’ que canviaren del tot el paisatge del Pla. “Abans el camp estava totalment pelat, només tenia cultius ‘horitzontals’, llegums i cereals. Els olivars eren més de la serra de Tramuntana”.

L’ametler (prunus amygdalus) és un arbre típicament mediterrani, que es començà a cultivar a l’Orient Mitjà. Té una mitjana de vida de 60 anys. En la mitologia grega està relacionat amb una trista història protagonitzada per Fil·lis, princesa de Tràcia, que morí de pena, pensant que mai més no tornaria a veure el seu promès, l’atenès Demofont. De la seva tomba en brotà un ametler, que es convertí així en tot un símbol d’amor. De resultes d’aquesta identificació, a l’antiga Roma el seu fruit fou molt habitual a les noces.

El revulsiu de la fil·loxera

De les quatre illes, Mallorca seria la que plantaria més ametlers. “A final del segle XVIII –apunta Morey–, la nostra climatologia no és que fos la millor per al seu cultiu, però no hi havia alternativa. S’hagué d’assumir el risc de les gelades del gener, que és quan floreix l’arbre. Amb tot, els petits pagesos apostaren per diferents varietats en funció de la zona. Així, també n’hi havia que florien al febrer o al març, quan fa més bon temps”. Com a complement als ametlers, hi havia els garrovers. “Servien per alimentar els animals. Va ser a mitjan segle XX quan les garroves s’exportaren com a additiu alimentari”.

A Mallorca, el punt d’inflexió per al cultiu de l’ametler es produí el 1891 amb l’arribada del paràsit de la fil·loxera, que tocà de mort l’altre gran revulsiu econòmic de l’illa: la vinya. “Les parres de municipis com Felanitx, Llucmajor i Santa Maria –assegura Morey– s’arrabassaren per sembrar ametlers en el seu lloc. Llavors aquí l’ametla no era vista com un reconstituent. Només interessava per a la comercialització. Les clovelles també s’empraven com a combustible”. Aviat hi hauria negocis que es fixarien en el preuat fruit. Fou el cas de la destil·leria Dos Perellons, de Llubí, que, en inaugurar-se el 1882, ja s’atreví a elaborar un licor d’ametla encara ben genuí.

L’extensa xarxa ferroviària que es creà a Mallorca a final del segle XIX permeté distribuir l’ametla de manera més eficaç. Amb 30.000 hectàrees plantades a començaments del segle XX, el primer lloc on s’exportà fou Alacant, que la necessitava per elaborar els seus famosos torrons. També, però, es feu el salt a mercats internacionals, sobretot a països nòrdics com Alemanya, Suècia, Dinamarca i Finlàndia, que estaven molt interessats en les propietats alimentàries del fruit. Curiosament, a l’altra banda de l’Atlàntic, la competència era mallorquina: “A Califòrnia –apunta la investigadora–, l’ametler havia arribat amb les missions dels frares del petrer Juníper Serra, iniciades a mitjan segle XVIII”.

L’ametla fou un producte molt valorat durant els coneguts anys de la fam que seguiren la fi de la Guerra Civil espanyola. “La dictadura –recorda Morey– confiscà ametlerars per fer front a despeses. Mallorca liderà l’exportació del fruit a l’Estat fins als anys 60 [hi arribà a haver devers 70.000 hectàrees plantades]. Llavors moltes regions del Llevant (Alacant, Múrcia, València...) també l’havien introduït en terres de regadiu. Això ens jugà en contra. Els ametlers no necessiten molta d’aigua, però, si els regues, n’augmenta la rendibilitat”.

Espectacle floral

Enmig de l’hivern, els ametlers són els primers arbres a florir i anticipar la primavera. De cop i volta, el camp mallorquí es cobreix d’un ufanós mantell de color blanc, blau i rosat amb tocs japonesos. A principi del segle XX el pintor català Santiago Rusiñol, autor del llibre L’illa de la calma, no es cansà d’immortalitzar aquell espectacle. “Ni les postes de sol del Rigui –escrigué–, ni el sol de nit de Noruega, ni les cascades del Niàgara no valen tant com veure una illa que es torna una rosa blanca”. L’escriptor català Josep Pla també en quedà encisat: “La floració dels ametlers a l’illa és una de les coses més belles de la Mediterrània”. El mateix amor li professà un dels seus deixebles, Baltasar Porcel. Conten que, estant a Barcelona, quan qualcú li telefonava des del seu Andratx natal per dir-li que els ametlers estaven florint, tot d’una s’hi desplaçava només per veure’ls de prop i respirar al seu costat.

El 1920 l’embriagadora fragància dels ametlers ja animà el palmesà Bernat Vallori a crear el perfum Flor d’Ametler –avui l’empresa Tot Herba la continua comercialitzant des del Pont d’Inca. Als anys 60, tanmateix, la fragància que realment captivà molts mallorquins fou la del boom turístic. “La gent –diu Morey– anà abandonant el camp per anar a fer feina als hotels. Ja no era rendible collir ametles a final d’estiu. Tan sols uns pocs continuaren amb el ritual familiar”. Antigament eren les dones i les nines els qui collien les ametles del terra mentre els homes les tomaven amb llargues vergues d’ullastre.

El banquer Joan March, mort el 1962, es va ben equivocar en fixar-se en uns ametlers a l’hora de valorar les possibilitats de la ‘gallina dels ous d’or’. Una llegenda diu que un dia es trobava passejant per les costes de Magaluf (Calvià) amb un arquitecte. Aleshores en Verga feu el següent vaticini: “No bastaran els ametlers de Mallorca perquè s’hi pengin tots els hotelers”.

Andalusia, la nova regió líder

Als anys 90 s’intentà reactivar els ametlerars amb ajudes de la Unió Europa (UE), dirigides principalment als grans propietaris. Poca cosa, però, hi havia a fer. El 1993 fou l’any en què desembarcà sibil·linament a Mallorca el bacteri Xylella fastidiosa, que provocaria la progressiva mort de l’antic mannà illenc. Amb tot, no va ser fins al 2016 que fou identificat oficialment. Tenint en compte que els arbres infectats viuen una mitjana d’una quinzena d’anys, la plaga ja ha tocat de mort el 80 per cent dels ametlers de l’illa (això són 1.250.000 arbres, aproximadament) –al Llevant, la seva zona més tradicional, gairebé no en queda cap. El 2021 la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació engegà un pla per repoblar parcialment tantes hectàrees perdudes. Tanmateix, el bacteri conviu amb una altra amenaça: la del canvi climàtic.

Des del 2014 l’ametla mallorquina disposa de la distinció Indicació Geogràfica Protegida (IGP) atorgada per la UE. El segell dona aixopluc a unes 4.500 hectàrees de 300 explotacions –n’hi ha altres, però, que van per lliure. Prop d’una desena de negocis de l’illa es dediquen a emmagatzemar, trossejar, torrar i envasar el preuat fruit. Comercialitzen, sobretot, per al mercat interior, però també exporten principalment a Alemanya. A Petra, el poble de Juníper Serra que dugué l’ametla a Califòrnia, hi ha l’empresa Ametles i Fruits Secs Bonany. Des de 2008, a mitjan juliol el municipi celebra la neofesta de les Clovelles.

Avui la regió líder en producció d’ametla és Andalusia. La segueix Aragó amb el suport de CITA (Centro de Investigación y Tecnología Agroalimentaria de Aragón). Curiosament durant molt d’anys aquest centre estigué dirigit per un enginyer agrònom mallorquí, el pobler Rafel Socias Company. Socias, mort el 2020 a 74 anys, dedicà tota la vida a millorar les varietats del característic fruit de secà. Avui Espanya és el país de la UE que més en produeix. En la classificació mundial ocupa el tercer lloc (un 4,5%). Per davant té els Estats Units (86%) i Austràlia (6%), i per darrere, Turquia (1,22%) i Itàlia (0,84%).

L’ametla no només és un aliment amb un gran valor energètic. També té propietats curatives i cada pic és més emprada en el món de la cosmètica. A casa nostra és molt present sobretot en la pastisseria per fer gató, gelat o torró. Al poble de Santa Maria encara es conserva la tradició d’elaborar llet d’ametla, heretada dels frares mínims. Per reivindicar tot aquest llegat gastronòmic i cultural, des de l’any 2023 la IGP Ametla de Mallorca organitza al setembre la Fira de l’Ametla de Mallorca.