Virgil Ani, filòleg i expert en la 'Divina Comèdia': “Els espies del règim deien que el que fèiem a l’aula s’hauria de fer per televisió”
La parella formada pel romanès Virgil Ani (87 anys) i la catalana Francesca Ragolta (83) és també un matrimoni entre les dues llengües i literatures. Ella va introduir les lletres catalanes a la Universitat de Bucarest durant la dictadura de Ceausescu i després ell les romaneses a la Universitat de Barcelona i altres campus catalans. Només per la contundència de la seva veu greu, per com allarga les paraules i fa entonacions cantades, val la pena anar d’oient un dia a les seves classes. Té l’ofici de mestre, però també es nota que va jugar a rugbi de jove. És impossible transcriure’n una entrevista. A cada frase pot citar tres poetes o fragments d’obres, com quan a la Divina Comèdia Ulisses diu als companys “que persegueixin la virtut i el coneixement”: “Era escrit en una paret de la meva universitat, juntament amb consignes comunistes. Era el 1952 i començava filologia italiana. A les vacances d’hivern vaig anar a la biblioteca russa perquè s’hi estava calent. Vaig demanar una edició del clàssic de Dant i amb un diccionari anava traduint cada paraula. Tardava tant que me la vaig aprendre de memòria”.
El que no sospitava en aquell moment era que probablement seria la persona del món que fa més temps que llegeix i comenta en públic aquesta obra mestra. “Més de mig segle. Boccaccio la va llegir en una església de Florència i ho anomenava Lectura dantis. Jo vaig començar a la Universitat Popular de Bucarest. Hi venien espies del règim, i els alabo perquè hi participaven i els seus informes eren positius. Em van arribar a dir que el que fèiem a l’aula s’hauria de fer per televisió! I va ser un plaer copiar-la tota a màquina -i la meva dona em feia les fotocòpies a l’ambaixada espanyola- per demostrar que fins i tot es pot explicar en un país on no trobes el llibre a les llibreries, i que no són necessaris els diners per fer coses”.
“Després de la revolució vaig venir a Catalunya. De manera contínua fem setmanalment la Lectura dantis a la UB. Hi ha gent que hi ha vingut des del principi, gent que hi ve fins que es mor. Ho fem en diferents llengües, comparem. I, quan acabem, tornem a començar. El primer cop vam tardar tres anys a llegir-la sencera, i cada vegada tardem més. Les notes a peu de pàgina i els comentaris de tothom ocupen més que els cent cants. No recordo quantes vegades l’he llegit. Però hi ha una cosa més important: rellegir-la. És una nova lectura, com quan Heràclit diu que no et pots banyar dos cops a les mateixes aigües. L’escriptor Leonardo Sciascia diu que hi ha llibres que valen més que una biblioteca, i que podries només llegir-los durant tota la vida, com Gógol, Cervantes i Hamlet de Shakespeare. I la lectura de Dant t’obliga a llegir-ne tantes altres d’abans i després. És una obra en evolució, al nostre imaginari continua entrant gent al paradís i a l’infern, la referencien artistes com Miquel Àngel o Maquiavel. Ara estem celebrant els set segles de l’entrada de Dant al purgatori”.
Al setembre esperem retrobar Virgil Ani a la UB. Si algú l’ajudés amb la tecnologia i els streamings o youtubes podria arribar a tanta gent! Si no podeu esperar, demaneu que us inclogui al seu mailing, uns correus electrònics que són excel·lents exercicis de traductologia fets a quatre mans amb la Francesca. Traduccions comparades de fragments de l’obra en diferents idiomes, tal com han fet abans amb els aforismes de Cioran. Editors, una darrera petició: que es publiqui la seva versió bilingüe en romanès del Llibre de l’orde de cavalleria de Ramon Llull, així com existeix en tants altres idiomes.
