Societat 21/04/2021

"Això no es veia des de la Guerra Civil": la pandèmia fa perdre anys de vida a les zones amb més contagis

Un grup d'investigadors detecten que l'esperança de vida cau més a les províncies més afectades pel covid-19

3 min
Esperança Vida 2021
Disponible en:

Des de la Guerra Civil no es veia una cosa igual: segons va revelar fa uns dies l'Eurostat, la pandèmia ha fet reduir 1,6 anys l'esperança de vida a Espanya, que s'ha convertit en el país de la Unió Europea amb el descens més pronunciat d'aquest indicador, que calcula la quantitat d'anys que viu una determinada població en un període de temps concret. Ara un grup d'investigadors del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB han creuat les dades d'afectació del coronavirus a l'Estat amb l'esperança de vida per províncies espanyoles i han constatat diferències molt importants entre comunitats: els territoris amb més infecció acumulada de covid-19, com les Castelles, han perdut més esperança de vida, mentre que a les províncies on no hi ha hagut tanta afectació, com a les Canàries, l'esperança de vida s'ha vist menys ressentida.

Així, a Segòvia, Salamanca, Ciudad Real i Albacete tant els homes com les dones han perdut més de 2,4 anys de vida a causa de la pandèmia. "Hi ha una correlació entre l'esperança de vida i els estudis de seroprevalença del covid", confirma a l'ARA l'investigador del Centre d'Estudis Demogràfics Sergi Trias-Llimós, coautor de l'estudi. Encara que ho podria semblar, els investigadors creuen que l'envelliment de la població no té un paper clau a l'hora d'explicar el descens de l'esperança de vida: "El que realment hi està correlacionat és la incidència del virus. Les províncies on més cau l'esperança de vida són les que han patit més infeccions". 

Una bona prova d'això és que la pandèmia també ha passat factura a l'esperança de vida a les dues províncies més poblades (i no tan envellides): a Madrid s'han detectat caigudes de 2,8 anys entre els homes i 2,2 entre les dones, i a Barcelona l'esperança de vida ha caigut 1,9 anys entre els homes i 2 entre les dones. A les altres tres províncies catalanes, en canvi, el descens no és tan acusat. "A la província de Barcelona hi ha la capital i l'àrea metropolitana, és a dir, les zones més denses i on hi ha hagut més afectació; així com la conca d'Òdena i altres comarques, com Osona, que sempre han estat per sobre de la mitjana", argumenta Trias-Llimós. 

A Tenerife l'esperança de vida creix prop d'un any

Les enormes diferències entre províncies s'expliquen, per tant, per l'afectació desigual de la pandèmia –sobretot de la primera onada– als territoris d'Espanya. De fet, a les Balears i a les Canàries, les primeres zones on va començar la desescalada, l'esperança de vida no només no ha disminuït sinó que ha augmentat: a Santa Cruz de Tenerife, per exemple, ha crescut 1,1 anys en el cas dels homes i 0,6 anys en el cas de les dones. És el territori espanyol on més puja aquest indicador. Segons l'investigador, això es podria explicar perquè hi ha algunes zones on l'estat d'alarma i el confinament general de la població van arribar abans que l'explosió de casos de covid-19. "La gent no sortia de casa i es van reduir molt les causes de mort externes, com els accidents de trànsit, els laborals i els relacionats amb activitats de risc", diu Trias-Llimós.

En tot cas, però, els investigadors han arribat gairebé a la mateixa conclusió que l'Eurostat: la pandèmia de covid-19 ha provocat una reducció de l'esperança de vida d'1,5 anys respecte al 2019, o d'1,2 anys si es pren de referència el període 2017-2019. "Aquestes caigudes interanuals d'un any per l'altre són un fenomen realment excepcional que no vèiem des dels anys de la guerra", explica Trias-Llimós. Ara bé, els demògrafs preveuen que gràcies a la vacuna l'esperança de vida que es registri el 2021 estigui més a prop de la xifra del 2019 que de la del 2020. "És probable que es recuperi relativament ràpid", conclou Trias-Llimós.

stats