L’escalfament de la mar amenaça els esculls balears

Les variacions de la temperatura, més freqüents per la crisi climàtica, maten gorgònies, esponges i corals

La supervivència de les comunitats de gorgònies, esponges, corals i algues calcàries de les Illes Balears està en risc per l’escalfament de la mar. Les variacions de la temperatura són cada vegada més freqüents per la crisi climàtica i això genera una gran mortalitat entre aquests organismes, que ofereixen refugi a múltiples espècies de peixos. S’està investigant, a més, la capacitat que tenen per capturar el diòxid de carboni. La pèrdua progressiva d’aquests hàbitats que formen els esculls pot suposar una oportunitat perquè altres algues invasores o algues que creixen més ràpidament les substitueixin, però també es poden acabar convertint en un desert marí, roca pelada. Així ho explica Cristina Linares, professora d’Ecologia de la Universitat de Barcelona, qui ha documentat aquest fenomen a Eivissa, Menorca i Cabrera. I és molt probable que acabi passanttambé a la resta de les illes.

“Els boscos de gorgònies o els hàbitats coral·lígens són els grans desconeguts de la mar, tot i que la seva funció a l’ecosistema és similar a la de la posidònia”, comenta Linares. Com explica la professora, la mortalitat massiva de corals, esponges i gorgònies causada per l’escalfament de l’aigua es va detectar per primera vegada a la Mediterrània el 1999, i també va afectar el nord de Menorca. A l’arxipèlag de Cabrera es va observar el 2011, i a Eivissa, el 2016. “Els episodis no són anuals, però cada vegada són més recurrents”, lamenta. Quan se superen els 25 o 26 graus a la mar durant diverses setmanes, aquestes comunitats comencen a morir. Les espècies pateixen un “estrès fisiològic”, o sigui, que inverteixen tots els seus recursos a respirar i aguantar com poden. La biòloga recorda que la pujada de la temperatura només es pot aturar reduint les emissions de CO2.

Segons explica Linares, l’estiu ha estat càlid i les esponges, les algues calcàries i els corals que viuen en els primers 25 metres de profunditat als illots eivissencs de les Bledes han patit l’escalfament de la mar. Enguany s’han trobat corals blancs, i això vol dir que estan morts o parcialment morts, perquè són organismes que poden sobreviure malgrat que una part de l’exemplar estigui afectat. El mateix passa amb les gorgònies, però enguany les poblacions que estudia Linares no han estat afectades. El 2016, però, un 50% de les comunitats que habiten entre els 30 i 40 metres de profunditat als illots del Vedrà i el Vaixell varen resultar afectades per l’augment de la temperatura. Les gorgònies varen mostrar una mitjana de teixit afectat d’un 20% i s’estima que un 2% va morir completament.

Les Illes Balears es desertitzen sota l’aigua

La pèrdua d’una comunitat té un greu impacte sobre l’espècie, perquè han de passar molts d’anys perquè pugui créixer. Les gorgònies, per exemple, poden arribar a mesurar un metre i mig i tenir un centenar d’anys, cosa que les fa un hàbitat ideal per a la llagosta i el cap-roig. Que aquests organismes puguin arribar a tenir aquestes dimensions és degut al fet que no hi ha mortalitat natural i fins ara gairebé no patien pertorbacions. Les petites algues coral·lígenes presents sobretot a les roques dels primers 25 metres de profunditat arriben a viure 20 anys i suposen un refugi per a molts de peixos de roca, com ara la donzella.

L’impacte de la pesca

Als illots eivissencs on Cristina Linares treballa perquè hi ha gorgònies es pot pescar, i això també té un impacte. De vegades les xarxes queden enganxades en aquests corals i en trenquen algunes parts, cosa que redueix les dimensions de les colònies. La professora creu que s’hauria de gestionar la pesca per minvar-ne els efectes . Fonts de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació recorden que el 2017 es va aprovar el pla de pesca del canal de Menorca perquè és una zona protegida. L’objectiu és evitar la pesca d’arrossegament més agressiva perquè en aquests fons hi ha importants comunitats de gorgònies.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF