“Pensam el poder de manera negativa, com a prohibició i repressió”

Ester Jordana (Benicarló, 1979) és professora de l’escola La Massana d’Art i Disseny de Barcelona i professora col·laboradora a la Universitat Oberta de Catalunya. És llicenciada en Psicologia per la Universitat Rovira i Virgili i doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona, amb una tesi sobre Michel Foucault. S’ha especialitzat en l’estudi de Foucault i el pensament crític contemporani. Acaba de publicar el llibre Michel Foucault: biopolítica i governamentalitat (Gedisa, 2018), en el marc de la col·lecció ‘Pensament polític postfundacional’.

Podríeu parlar del vostre interès acadèmic per Foucault i el seu pensament. Per què heu considerat important estudiar Foucault?

Em vaig interessar per Foucault després d’estudiar Filosofia, mentre exercia de psicòloga. Em va cridar l’atenció el fet que vaig seguir el seu mateix recorregut intel·lectual, que m’ha dut de la psicologia a la filosofia. Les problemàtiques que abordava Foucault eren molt properes a les que havia estudiat. La lectura de les seves obres em va canviar la vida perquè em va ajudar a adoptar una nova visió sobre el que estava fent, vivint i aprenent. Foucault em continua acompanyant, em dona moltes eines per entendre el que passa i per adoptar una altra perspectiva sobre allò que significa la política.

En què consisteix el projecte filosòfic de Foucault, habitualment definit com a ontologia històrica del present?

He llegit Foucault des de l’eix transversal de la transformació política. Normalment, quan parlem de política apel·lem a una transformació social, però poques vegades ens preguntem que volem dir aquesta voluntat de canvi. Foucault ve d’una herència crítica propera a la tradició marxista, en què el programa transformador estava molt clar. Al final de la transformació defensada pel marxisme hi havia un programa, un horitzó alliberador consistent en una societat sense classes ni explotació. Foucault era membre de la generació que hereta la crisi de l’horitzó emancipador marxista. I a partir d’aquest fracàs reformula la pregunta per a la transformació social, i ens ajuda a analitzar i entendre que la qüestió no és només fer una crítica del capitalisme, sinó també observar com el sistema necessita unes maneres determinades de produir la vida.

Foucault estudia la formació i la transformació de les formes de poder i el seu exercici. Quines aportacions ha fet Foucault per afavorir una major comprensió del funcionament de la política i el poder?

Foucault és sobretot conegut per les seves anàlisis del poder. Foucault representa un abans i un després en la manera de pensar el poder. Ens fa veure que el concepte de poder que empram és hereu de l'exercici jeràrquic del poder exercit per les monarquies. Pensam el poder de manera negativa, com a prohibició i repressió. Foucault ens mostra que el sorgiment del capitalisme ve de la mà d'un poder que s'exerceix sobre la vida de manera positiva. Observa que hi ha pràctiques, tecnologies i relacions molt semblants a llocs tan diferents com els psiquiàtrics, els hospitals o les presons. A partir d'aquí postula que hi ha una sèrie de tecnologies i pràctiques molt concretes que anomena sistema disciplinari i que tenen a veure amb l'organització del temps i la vida. Aquest desplaçament del poder cap a una perspectiva microfísica connecta amb certes relacions socials i subjectivitats. D'aquesta manera, el problema del poder no pot plantejar-se només en termes negatius, com allò de què ens hem d'alliberar; el seu estudi i també les formes de resistència al seu exercici passen a ser la pregunta per les formes de vida que es generen des d'aquestes tecnologies. El poder és una relació social que hem de pensar i aprendre a analitzar per poder fer de la seva crítica un punt de partida per la lluita política.

En el llibre sobre Foucault exposau el seu estudi genealògic sobre els diversos mecanismes punitius desenvolupats al llarg de la història, amb especial atenció a la presó, com a sistema típicament modern de vigilar i castigar. Vivim, com pensava Foucault seguint Bentham, en societats de vigilància i control?

Òbviament que estam vigilats. Estam vigilats a casa, quan fem una recerca a internet i deixam un rastre digital. Hi ha una economia de la vigilància que està molt desenvolupada, tant a escala privada com pública. No tenim cap control de la informació personal. Bentham diu que saber-se vigilat ja és dissuasiu, que no és necessari que et vigilin realment, basta que pensis que et vigilen per condicionar el que fas. La dissuasió funciona com una tècnica conductista de govern. Foucault assenyala que aquesta vigilància és un dels mecanismes de govern del sistema disciplinari. Avui dia, la vigilància no s'exerceix de la mateixa manera, com tampoc el sistema disciplinari funciona de la mateixa manera. El capitalisme està molt interessat a governar els nostres afectes. Allò que pensam i sentim mai no havia estat tan polític com ara.

No m’ha quedat clar si Foucault defensa l’existència de les presons o si bé és partidari d’eliminar-les. És possible una societat sense presons? Hi ha alternatives a la presó?

Les presons no han existit des de sempre, encara que ens ho sembli. Fent la genealogia sobre la vigilància, Foucault descobreix que mai no s’havia tancat la gent fins al segle XVIII. A les ciutats de l’antiga Grècia, la pràctica punitiva era el desterrament, l’exclusió de la ciutat. A la societat germànica calia reparar el mal a través de mecanismes compensatoris. A la societat medieval es practicava el suplici corporal, que desapareix amb el desenvolupament de la societat moderna. Però, contestant la teva pregunta, Foucault no va cercar alternatives a la presó, sinó que es va plantejar el problema de la presó i va analitzar la presó com un dels sistemes de vigilància que formen la nostra societat.