Encantats per la superlluna més grossa des del 1948

BarcelonaParlar d’una lluna plena en el perigeu era una idea que no arribava gaire, de manera que algú es va inventar el terme superlluna per definir aquest moment. El fet que l’òrbita amb què la Lluna gira al nostre voltant no sigui del tot rodona sinó el·líptica fa que la Lluna i la Terra s’apropin i s’allunyin periòdicament. Quan la Lluna és en el perigeu vol dir que és en un dels punts de màxima proximitat, mentre que quan és un dels moments de màxima llunyania es diu que és en l’apogeu.

Aquest cicle es repeteix amb una freqüència d’uns 27 dies. La distància entre la Terra i la Lluna pot variar de l’ordre d’uns cinquanta mil quilòmetres entre un punt i un altre. Les superllunes han existit sempre, però fins fa pocs anys no se les anomenava d’aquesta manera. No tots els apogeus i perigeus són idèntics i es dóna la circumstància que el perigeu d’aquesta setmana és el que ha portat la Lluna més a prop nostre des del 1948. La distància entre el centre del satèl·lit i el centre de la Terra s’ha reduït fins a 356.500 quilòmetres. Fins a l’any 2034, la Lluna no tornarà a ser tan a prop nostre.

La diferència entre una lluna en el perigeu i una en l’apogeu arriba a ser perceptible, ja que s’estima que la grandària amb què la veiem varia de l’ordre d’un 14% i la brillantor ho fa fins a un 30%, però a simple vista no trobareu diferència entre la lluna d’aquesta setmana i altres superllunes. La lluna continuarà sent gairebé plena avui, i tindreu una nova oportunitat per veure-la sortir per l’est al voltant de tres quarts de set de la tarda, avui amb total foscor. Si heu de deixar perdre també aquesta oportunitat us agradarà saber que la lluna plena de desembre serà també una superlluna: el dia 14 del mes que ve, quan sigui plena, es tornarà a veure altre cop més grossa del normal.