Empar Bosch descobreix les primeres Victòria Kent de Mallorca

PalmaEren els anys setanta. L’alè del darrer franquisme insistia a no consumir-se del tot. Ciutats com Barcelona o Madrid bullien damb un fervor rupturista, transformador. El moviment sindicalista agafava força, es diversificava l’escena política i començaven a despuntar els primers moviments d’un feminisme naixent, tímid, que es covava a les reunions clandestines.

La periodista Empar Bosch investiga, en el marc de la seva tesi, sobre la irrupció del moviment feminista a l’illa i la seva influència. Diu que se sent interpel·lada personalment i professionalment per aquesta lluita, ja que assegura haver patit discriminacions pel fet de ser dona. Després d’haver publicat nombrosos articles sobre història, comunicació i gènere, ara s’endinsa en la investigació històrica de les primeres dones que varen prendre consciència de la necessitat de lluitar pels seus drets.

“L’època precedent va ser molt fosca. Durant la dictaura, si una dona es casava, la majoria de les vegades havia de renunciar a la seva feina. Per tramitar el passaport necessitaven un permís del seu marit i en cap cas podien obrir un compte corrent al seu nom”, explica.

És un capítol de la història no tan llunyà. Les dones amb un mínim de vocació professional varen haver de fer front a una sèrie de dificultats derivades d’aquesta herència. Sovint es conformaven a fer feina pel negoci familiar i el fet de pensar a cursar estudis fora de l’illa era el projecte fallit d’aquelles que pecaven de somniadores.

Durant l’època d’obertura espanyola, a principi dels anys setanta, varen començar a aparèixer associacions legals de dones, que funcionaven com petits grups d’estudi, on es parlava i es discutia sobre els reptes d’aquell moment. Naixia, així, l’associacionisme feminista.

El 27 de maig de 1976, la Universitat de Barcelona va acollir les primeres Jornades Catalanes de la Dona, un esdeveniment que tenir la participació de 4.000 dones i que va ser el bressol del posterior Moviment Democràtic de Dones creat pel PCE- PSUC.

Arran d’això, varen sorgir un nombre considerable de grups feministes a Mallorca.

“De tots aquests fets no n’hi ha bibliografia i és molt difícil accedir a la informació”. I és que una de les primeres fonts d’investigació d’ Empar Bosch és l’hemeroteca, d’on intenta rescatar qualsevol documentació útil sobre el seu objecte d’estudi.

Aquestes primeres associacions feministes estaven formades per professionals, funcionàries, mestresses de casa, cambreres de pisos, amb perfils molt diversos però amb unes reivindicacions comunes.

Feminisme i ‘boom’ turístic

Les circumstàncies particulars de Mallorca eren les de qualsevol indret que ha viscut la ruptura transformadora del turisme. Els diaris publicaven fotografies d’estrangeres amb banyadors de dues peces, amb les quals fantasejaven els ‘picadors’ més entotsolats.

Eren dones que viatjaven soles, treballadores, emancipades que, sense ser-ne molt conscients, varen esdevenir referents per a aquelles dones de l’illa que no havien vist més món que el de les seves quatre parets.

“Aquí arribaven periodistes americanes i presentadores de programes de televisió, actrius angleses, diplomàtiques. tot tipus de perfils”. És així com les mallorquines varen adonar-se que existien altres maneres de viure i de ser dona, que podien plantejar-se estudiar, viatjar, treballar i ser lliures, en definitiva.

El fenòmen turístic també va oferir a moltes mallorquines la possibilitat d’incorporar-se dins el món laboral, tenir una independència econòmica i estudiar idiomes, fet que va canviar radicalment la seva perspectiva del món.