Societat 04/08/2022

Cristina Haro: "Em recordo de petita pensant: «M'agradaria posar-me malalta per perdre pes»"

Dissenyadora d'interiors i model

3 min
Cristina Haro, a la platja de Badalona

BadalonaEns trobem sota un sol de justícia a la platja del Pont de Petroli de Badalona, la seva ciutat. La Cristina Haro és dissenyadora d'interiors i model curvy. En realitat, model i punt. "Ara ja dic que soc model, sense el curvy. Intentem treure les etiquetes i sembla que ens en vulguin posar més, així que prefereixo dir model i ja està", m'explica. Té 35 anys i amb 16 va començar a fer de model per casualitat. "Era entrenadora de bàsquet del Joventut de Badalona i una mare d'un dels nens que entrenava tenia una botiga de majoristes a la zona comercial de Montigalà, que té força varietat de botigues de talles grans. Em va proposar fer de model per a un catàleg i em va dir que em pagaria i em donaria alguna cosa de roba. Com havia de dir que no?", explica la Cristina, que a través del seu Instagram (@la_tineta) intenta potenciar la cultura del body positive.

La contra d'estiu: Cristina Haro

"Quan era petita em costava moltíssim trobar roba i ni t'explico el que era intentar vestir com les meves amigues. Era impossible. De fet, de petita vestia amb roba d'embarassada de Prenatal perquè era la solució que va trobar la meva mare per trobar roba juvenil, que m'anés bé i que fos viable econòmicament", recorda. Aquesta falta d'opcions a l'hora de vestir va fer, per exemple, que la Cristina assumís que una peça de roba bàsica com són els texans no li agradava. "Vestia sempre amb xandall, i això que soc molt presumida! Veig les fotos de nena i semblo molt més gran que ara", explica.

"Em recordo de petita pensant: «M'agradaria posar-me malalta per perdre pes»", confessa la Cristina, que nega el tòpic que totes les persones de talles grans siguin mandroses o poc esportives. "Jo de petita feia bàsquet, dansa, era molt àgil, molt flexible... en aquest sentit no era sedentària", diu. Una de les claus del body positive és deixar enrere aquesta mena d'estereotips. "El body positive busca no jutjar ningú per una corporalitat. És molt trist jutjar algú en un segon per una visió externa que tens del seu cos", argumenta.

Entrar en el món de les models la va empoderar, encara que reconeix que en el sector existeix la grassofòbia. "Majoritàriament he treballat súper de gust i et fan sentir molt guapa, com una deessa de l'Olimp". Alhora, assegura que ha après a protegir-se de les crítiques, especialment a les xarxes, on s'ha acostumat a bloquejar. Els mals comentaris, a vegades, poden venir de persones de l'entorn més proper, que, com tota la societat, tenen interioritzada la grassofòbia i no entenen que les seves opinions puguin ser feridores. "Et diuen coses com «home, no et posis així» o «tens molt mal caràcter». Moltes vegades m'han dit que tinc molt mala llet o que contesto malament per intentar defensar-me de determinats comentaris. Potser quan era petita m'ho empassava i callava, però ara no. No vull. Prefereixo allunyar-me d'una persona a estar en un ambient en què no em sento segura pels comentaris que es faran", reflexiona.

A l'estiu les males mirades o els comentaris poc delicats es multipliquen. "Encara estem aquí. Vens a la platja i et miren perquè portes determinada roba, com un vestit amb l'esquena a l'aire. La feina que m'ha costat a mi arribar a aquest punt de «em poso aquest vestit perquè m'encanta i vaig còmoda»!".

Una de les seves aspiracions és que la publicitat s'obri a models diverses. "Tothom porta ulleres de sol, tothom compra al súper, i sempre les noies que apareixen en els anuncis d'aquestes coses tenen el mateix perfil. Segueix faltant moltíssima varietat". Malgrat la falta de diversitat en la publicitat, la Cristina es mostra optimista i assegura que les generacions més joves sí que tenen referents de corporalitats diferents que ella no va tenir. "És tan bàsic com dir «jo soc com soc, ¿és que no puc existir sent com soc?»".

stats