“Em despert prest i m’aixec tard; m’agrada collonejar al llit”

PalmaEl meu dia a dia és molt monòton, però és una monotonia que jo he cercat i que no és gens desagradable. Faig el mateix cada dia, al marge de puntualitzacions concretes que tenen a veure amb la feina: alguna reunió amb la discogràfica, alguna feina amb un amic... Les eventualitats, igualment, acostumen a ser agradables, la veritat. 

Som de despertar-me prest, però d’aixecar-me tard. M’agrada collonejar al llit. Crec que podria tenir a veure amb el fet que de petit vaig viure a Llucalcari i, allà, el sol sempre surt més tard. En tot cas, la meva condició física i les minusvalideses que tenc, i amb les quals he après a conviure, provoquen que aixecar-me del llit sigui un exercici lent. Diguem que no vaig al ritme dels que fan 100 metres lliures. A les 11 del matí pos el telèfon en marxa i em dutx amb aigua freda, això sempre. El meu berenar sempre és igual, i això em tranquil·litza: un parell de llesques de pa, moreno o integral, oli, una tomatigueta de ramellet i alls fregats i laminats. Tot això acompanyat d’un bon cafè amb llet. Ah! I abans segur que m’he fet un suc de llimona amb aigua freda. Aquests quatre elements indispensables del pa amb oli fan que sigui un dels millors menjars, i el berenar, una de les millors activitats del dia. No hi pos ni formatge, ni pernils, ni res; el meu pa amb oli és bàsic, elemental, rònic.

Després vaig a donar menjar als cavalls, una activitat que em manté en contacte amb els animals. Són egües i són com la meva família. Fa anys que les tenc, han nascut bastantes generacions. He tingut na Janis Joplin i també hi ha una Amarcord. 

M’agrada estar en llocs on l’entorn visual sigui agradable, faig un exercici d’abstracció del renou mundà. Som de dinar senzill, cuin per a mi i pas gust d’alimentar-me bé, amb productes de proximitat i qualitat. Acostum a menjar un plat, no vaig del menú d’arròs brut i porcella. Els capvespres són per coordinar projectes, idees que tenc en ment. Ara estic fent feina en la creació d’una llibreria musical.

A causa de la ressaca del covid i el confinament, que amb la beneitura s’ha allargat gairebé un any, tot això mesclat amb la meva ràpida capacitat d’adaptació, en lloc de convertir-me en un ermità, m’he convertit en un anacoreta. Als vespres no me’n tem i se’m fa tard. Em pos a l’habitació on faig feina amb els auriculars, l’ordinador i faig muntatges… 

El que faig abans de ficar-me al llit als vespres és aplicar la norma d’anar-me’n al llit amb el cap net; faig un parell de respiracions, moviment corporal, uns quants estiraments… i desitjar que això no s’acabi. Tenc la sensació que tenc coses pendents. No em crea cap tipus d’angoixa, pensar-ho, però les vull fer. M’agrada acabar amb la sensació que, si no creativament, en l’aspecte constructiu, he tret qualque cosa del forn durant el dia. Som un home d’ànima constructiva.