“Em dedic a l’estètica perquè els meus pares em prohibien arreglar-me”

PalmaNancy Benítez (Buenos Aires, 1997) és senzilla i atrevida. Els fets ho demostren. El mes de març de 2023 va partir de l’Argentina per venir a Mallorca, a la recerca “d’una vida millor”, diu. A poc a poc, ha aconseguit adaptar-se a l’illa i ha obert un negoci d’estètica “que funciona molt bé”. Així mateix, Nancy es mostra agraïda amb la societat mallorquina, i concretament amb els veïns de Foners, a Palma: “Són propers i m’han rebut amb estima. Hi havia gent que em deia que els mallorquins eren tancats i desconfiats. Ara, però, de qui desconfii és dels que els acusaven”, diu entre rialles.

L’origen. “Els meus pares tenen una mentalitat antiga i, des de ben petita, em varen obligar a vestir de manera bàsica, sense estridències, ungles sense pintar i, per descomptat, sense maquillatge”, recorda. És precisament aquesta realitat la que va generar en ella un interès exponencial cap a l’estètica. “Fins als 15 anys no em deixaven pintar les ungles ni maquillar, però jo des dels 13 anys veia com les amigues ho feien, i jo també volia fer-ho”. Per això, quan va poder, es va apuntar a una escola pública per estudiar estètica. “Vaig fer cursos de maquillatge i ungles, perquè volia dedicar-m’hi, de veritat”, diu. I fins ara. “En definitiva, m’interessa l’estètica, i m’hi dedic, perquè els meus pares em prohibien arreglar-me”, resumeix.

El viatge. La decisió de venir a Mallorca no va ser fruit d’un impuls. “Un dia estàvem al balcó amb el meu marit i vàrem fer un clic: havíem de partir de Buenos Aires”, diu. I n’explica les causes. “Tot i que jo allà tenia un negoci, per als argentins, a causa de la pobresa que hi ha, anar a fer-se les ungles és un luxe. Però la raó de més pes va ser que cada dematí, quan m’acomiadava del meu home, ens encoratjàvem que no ens passàs res i que no ens robassin o matassin”, recorda.

Lluita. Una vegada a Palma, s’ha topat amb els problemes endèmics de Ciutat. “No aconseguíem trobar pis, i per poder reservar-ne un, vàrem haver de pagar sis mesos per avançat”, explica. Superat aquest escull, Nancy s’ha enamorat de l’illa. “M’he passat tot l’estiu visitant platges precioses, al mateix temps que veia que, cada vegada, era més mallorquina. Ara tenc molt més del que esperava”, explica. I té clar que el català és la llengua pròpia de les Balears. “La meva filla petita ja canta en català i els grans l’estan aprenent. Jo, a força d’escoltar converses entre clients, ja l’entenc. El vull aprendre a parlar”. Explica la seva relació amb la llengua amb una anècdota. “Vàrem anar a un concert i el director explicava quina música anaven a tocar. Era jo qui li ho traduïa tot al meu home. Vaig notar que sabia més català del que em pensava. Quina alegria!”, diu.

Futur. A partir d’ara, com una mallorquina més, Nancy vol aprofundir en els seus desitjos, fidel a la seva personalitat. “A poc a poc hem anat vestint el centre, i ja el tenim”, assegura. “Vull que la gent tingui l’oportunitat de conèixer-me, que percebi la meva proximitat, i beure mate amb qualsevol que entri al local”, diu. En l’àmbit personal, no demana luxes. “Felicitat, salut, viure sense por i poder cuidar la família sense incertesa”, assenyala.