Eivissa Patrimoni de la Humanitat: 24 anys de llums i ombres
Tot i les prop de 200 actuacions que s’han fet, els conservacionistes critiquen la manca de protecció de la posidònia, la despesa en qüestions alienes al patrimoni i les obres que l’empobreixen
EivissaLa declaració de la Menorca Talaiòtica com a Patrimoni Mundial per la Unesco –el mateix organisme va designar Menorca Reserva de la Biosfera el 1993– ha suposat la tercera inscripció en aquest llistat per a les Balears, juntament amb la serra de Tramuntana i Eivissa, que va aconseguir ser nomenada Patrimoni de la Humanitat –llavors aquesta n’era la denominació– l’any 1999 amb la candidatura ‘Eivissa. Biodiversitat i Cultura’.
En el cas de l’illa Pitiüsa, el comitè de la Unesco va valorar llavors l’autenticitat, la perfecció tècnica, l’excepcionalitat i l’excel·lent estat de conservació dels quatre béns presentats: la ciutat fortificada de Dalt Vila, el jaciment fenici de sa Caleta, la necròpolis púnica de Puig dels Molins i la Reserva Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera. Aquests béns els gestionen les diferents administracions que els promouen, conserven i promocionen: l’Ajuntament d’Eivissa, el Consell de l’illa i el Govern. A més, el Consistori va constituir el 2001 el Consorci Eivissa Patrimoni de la Humanitat, que va néixer de l’acord entre les tres institucions implicades per finançar projectes d’inversió relacionats amb els béns declarats Patrimoni i el seu entorn. El finançament es gestiona per mitjà dues operacions de crèdit. El primer préstec, de 21 milions d’euros, es va amortitzar el 2016. Després es va fer una segona operació també de 21 milions, l’amortització de la qual finalitzarà el 2026, segons explica l’actual equip de govern municipal.
Les institucions implicades han anat fent diferents actuacions, gairebé 200, al llarg dels 24 anys que han passat des que es va fer la declaració. Entre el 1999 i el 2014 es van museïtzar els baluards de Dalt Vila i la Casa Broner a sa Penya. A més, es van rehabilitar la Casa de la Cúria i la plaça d’Espanya i es va reformar Can Botino, actual seu de l’Ajuntament. Així mateix, es va donar suport econòmic a la compra del jaciment fenici de sa Caleta a Sant Josep i es va reformar completament l’avinguda d’Espanya, a més de posar en marxa diversos projectes d’infraestructures, expropiació i construcció d’habitatges protegits i accessos, entre d’altres. Tot i que entre el 2011 i el 2015, període en què va governar el Partit Popular, les actuacions en el patrimoni van ser “molt menors”, segons comenta Pep Tur, regidor de Cultura al consistori les dues darreres legislatures –del 2015 al 2023 es van reformar i convertir en zona per a vianants el passeig de Vara de Rey i el seu entorn–, es va executar la reforma del baluard de Sant Jordi i es varen iniciar les obres de rehabilitació de Sa Peixateria, “que ara estan aturades per la intenció de l’actual govern del PP per canviar-ne l’ús de mercat a centre cultural”, entre altres actuacions de rehabilitació i infraestructures.
En aquests moments es fan obres a l’entrada del baluard de Sant Jaume; es du a terme la primera fase de rehabilitació de l’antic ajuntament; s’ha comprat un solar per crear un parc arqueològic a Dalt Vila, i queden pendents diferents projectes a càrrec dels fons europeus que ja s’han atorgat.
Les crítiques dels conservacionistes
Tot i això, algunes entitats conservacionistes no es mostren gaire d’acord amb les actuacions que s’han fet. Així ho posen de manifest associacions com l’ecologista Amics de la Terra. La seva portaveu, Hazel Morgan, assegura que “la majoria del pressupost sembla dedicat a les murades, la necròpolis i l’assentament de sa Caleta, a més d’altres coses que no tenen res a veure amb el patrimoni. La remodelació de l’avinguda d’Espanya es va pagar amb aquests fons. Va ser escandalós, en el seu moment”, diu, atès que era una via que no estava dins de la declaració de Patrimoni, ni forma part dels barris del voltant, com la Marina i sa Penya, i a la qual es van oposar frontalment des del PP, que en aquells moments era a l’oposició a l’Ajuntament d’Eivissa. El projecte va costar tres milions d’euros i va servir per millorar infraestructures i ampliar i millorar el paviment de les voreres.
D’altra banda, Amics de la Terra assegura que la posidònia “només forma part de la declaració”, sense efectes pràctics, i ressalta que l’Ajuntament d’Eivissa només en promou la conservació a través d’un esdeveniment anual, Viu la Posidònia, però no desenvolupa cap projecte o activitat que contribueixi a la conservació d’aquest bé natural, que en aquests moments es troba en greu perill per la pressió turística a les Pitiüses. Hazel Morgan assegura que la declaració de la Unesco “no ha contribuït a conservar-la”. Morgan afegeix que la Unesco “no vigila i no s’hi dediquen fons, i puntualitza que la responsabilitat sobre la seva conservació és de l’administració que la va presentar”, encara que fonts municipals asseguren que aquesta responsabilitat no és competència de l’administració local. Així mateix, explica que tant Formentera, en referència a la protecció de ses Salines, com Sant Josep, on hi ha el jaciment de sa Caleta, “van voler formar part del patronat, però Vila no ha volgut perdre el control”.
També el GEN (Grup d’Estudis de la Natura) critica l’actuació del Consorci i especifica que “les autoritats competents han fet servir els fons per fer promoció turística, que és l’única cosa que els importa. Desgraciadament, han servit més per augmentar la pressió sobre els béns declarats”. Per a la seva portaveu, Neus Prats, el cas de Vila “és clamorós. El mateix Estat hi munta un parador turístic. Això ho diu tot”, explica indignada. “Ara les murades són la paret d’un macropàrquing per a un hotel, per això s’ha excavat d’una manera brutal i s’ha construït amb plaques de Porexpan enterrades. L’skyline de Dalt Vila s’ha modificat completament i s’han empetitit la catedral i el turó sobre el qual hi ha les murades. Així mateix, Prats coincideix amb Morgan pel que fa a la conservació de la posidònia. “Es continua degradant perquè es prioritza el turisme nàutic a la seva conservació”, afegeix. “En definitiva, els béns catalogats tenen el reconeixement que es mereixen, però no es mereixen la classe política que els ha gestionat. Està només al servei del sector turístic, per damunt de tot”, sentencia Prats.
