Educació
Societat19/06/2022

Educant per cooperar: l’Aula Balear compleix 40 anys

L’escola, que ara té mig miler d’alumnes, va ser impulsada per quatre mestres a l’atur. És la tercera cooperativa educativa més antiga de les Illes

PalmaVaren ser dues parelles de mestres a l’atur que ho varen començar tot, conta Maria Ángeles Fernández, una de les impulsores de l’Aula Balear. L’escola compleix enguany 40 anys, i és el tercer centre educatiu cooperatiu més antic de les Illes Balears, després del CIDE i el Liceu. “Guillermo Estarellas, que havia fundat el Liceu i el CIDE, ens va proposar muntar una cooperativa i ens va semblar genial”, recorda. Es varen posar mans a l’obra i varen cercar gent amb qui tirar endavant el projecte. L’arquitecte Rafel Llabrés els va llogar un edifici abandonat al polígon de Can Valero, i amb les aportacions de cada cooperativista varen pagar les obres i els permisos per començar al setembre del curs 1981-82. Llavors, eren una vintena de cooperativistes, entre professors, personal administratiu, de cuina... Varen començar amb l’EGB i Formació Professional, i els va sortir bé. Això sí, al principi treballaven sense cobrar:“Érem molt joves, tots d’entre 20 i 26 anys, i vivíem de l’ajuda familiar”, rememora la docent. “Els pares havien de pagar, i era difícil, pagaven el que podien, el barri en què nosaltres ens movíem era de gent humil. No deixàvem ningú fora per no poder pagar”, afegeix.

Cargando
No hay anuncios

A mitjan dels vuitanta varen aconseguir el concert amb la Conselleria d’Educació, i el centre va donar un impuls. Varen desdoblar els cursos i varen posar el Batxillerat. “La nostra il·lusió era que fos una escola per a tothom, assegura. En aquell temps, l’educació era més conservadora “i les cooperatives –apunta Fernández– oferíem una cosa totalment diferent”. La base d’aquestes, inclosa l’Aula Balear, és que els valors cooperatius són l’eix vertebrador de l’aprenentatge. “En el nostre projecte educatiu imprimim la solidaritat, la consciència social i el compromís cap a la cultura pròpia”, defensa Pilar Sánchez, actual presidenta de la cooperativa. Un motiu d’orgull, assegura, és “veure com exalumnes tenen aquesta empremta:són empàtics, implicats, fan feines de caire social”.

Cargando
No hay anuncios

Actualment, el centre té mig miler d’alumnes i ofereix tots els cursos des dels 3 anys fins als 18. Segons la presidenta, un altre puntal del projecte és la inclusió, motiu pel qual moltes famílies els trien. “Ens defineix molt l’atenció individualitzada cap a l’alumne. Pel que fa a metodologia docent, has d’organitzar les classes tenint en compte l’atenció cap a la diversitat, les particularitats dels alumnes”, exposa. En aquest punt, Marilén Gelabert, orientadora del centre, apunta que l’objectiu no és tant planificar el currículum de manera individual, "sinó que la mateixa programació tingui activitats que puguin atendre la diversitat”. El repte futur és el disseny universal, és a dir, que els aprenentatges que es plantegen siguin accessibles per a tot l’alumnat, independentment de les seves característiques. “Serà difícil, però ens hi hem de posar”, defensa.

Una altra branca important és l’aposta per la digitalització. Els infants de 5è i 6è de Primària ja empren tauletes i, a partir de primer de l’ESO, cada alumne té el seu Chromebook. Altres projectes que destaquen són Aula Diversa, d’atenció i acompanyament cap a la diversitat sexual de l’alumnat; el pla per potenciar l’oratòria, o el pla lector, amb el qual s’asseguren dues o tres sessions a la setmana en què cada estudiant llegeix el seu llibre, per tal d’impulsar l’hàbit.

Cargando
No hay anuncios

L’escola és dels treballadors

Totes tres docents apunten que el fet de ser cooperativa és clau per al compromís amb la tasca docent. “És la nostra empresa, casa nostra. Lluitem per ella. Els infants els tractam com a fills”, sosté Fernández. Aquest fet “influeix en la docència, perquè és el teu projecte professional, però també personal. Els docents creuen en el projecte, se’l senten seu, i això és molt important”, afegeix Sánchez. Fernández, que hi és des del primer dia, assegura que sempre va estar convençuda que el projecte aniria bé: “No ens vàrem plantejar que no funcionàs”. Considera que ara són “millors que al principi”, però “s’ha conservat l’esperit inicial, i això és fonamental”.