La dualitat de les Balears: rècord de turistes, però a la coa en investigació i desenvolupament

PalmaTot i que les Illes Balears varen aconseguir acollir 18,7 milions de turistes l'any 2024 —un 4,9% més que l’any anterior, i un nou rècord històric—, continuen a la cua en inversió en recerca i desenvolupament (R+D), amb només un 0,48% del seu PIB destinat a aquest àmbit l'any 2023. Mentre a l'Estat, de mitjana, hi ha 7,3 investigadors per cada 1.000 habitants a les Balears només n'hi ha 3,4. Aquesta paradoxa evidencia un dels grans reptes del territori: sostenir un creixement econòmic liderat pel turisme mentre es manté una baixa aposta per la innovació i el coneixement, que són clau per a un desenvolupament a llarg termini.

Aquesta realitat es desprèn de la memòria anual del Consell Econòmic i Social (CES) corresponent a l’any 2024, presentada pel seu secretari general, Antoni Alcover, i pel president, Francesc Fiol. Malgrat les dificultats globals —com les tensions comercials amb la Xina, la guerra a Ucraïna i les eleccions nord-americanes—, les Balears han mostrat una economia resilient, amb un Valor Afegit Brut (PIB) que ha crescut un 4%, una pujada superior al creixement mitjà estatal. El PIB per càpita també ha millorat (+10,9%), arribant als 34.381 euros.

Des del punt de vista territorial, Mallorca continua liderant l’activitat econòmica. Si es compara amb el 2014, el Valor Afegit Brut (VAB) de les Pitiüses ha crescut un 37,1%, mentre que a Mallorca ha augmentat un 27,2%, a Menorca un 24,7% i la mitjana balear s’ha situat en un 28,3%. Però si s’observa la variació respecte del 2023, Mallorca encapçala amb un 4,4%, seguida d’Eivissa (3,3%) i Menorca (1,5%).

Economia turística en auge

El sector serveis, principal motor econòmic de les Illes, ha experimentat una notable expansió del 6,9% impulsat per l'arribada de turistes (+4,9%). A banda de l’increment de visitants, la despesa turística ha augmentat un 12%, superant els 22.000 milions d’euros. El 82% dels turistes són estrangers i l’estada mitjana és de cinc dies. A més, s’ha consolidat una tendència a l’allargament de la temporada gràcies a l’increment del turisme en temporada baixa. La tarifa mitjana hotelera és la més elevada d’Espanya (146 euros per dia) i cada visitant gasta una mitjana de 187 euros diaris. La major part dels turistes s’allotgen en hotels (86%), seguits dels apartaments turístics (12%) i els allotjaments rurals (2%), amb un total de 120 milions de pernoctacions registrades enguany (+7,1%), tot i que l'estada mitjana baixa un 2,8%. Els preus hotelers han pujat un 7,3 en un any i un 41,3% des del 2019.

Tanmateix, aquest creixement econòmic i turístic conviu amb problemàtiques estructurals greus, com la crisi de l’habitatge. Segons el CES, els residents de les Balears necessiten 60,8 anys per adquirir un habitatge si destinen un 30% del seu salari —el doble de la mitjana espanyola. A més, un 26% de les compres d’habitatges les han fet estrangers, molt per damunt del 7,8% de mitjana estatal. El lloguer també registra les xifres més elevades de l’Estat, amb un augment anual del 3,2% i del 23,9% des del 2015. Avui dia, el 30% de la població viu de lloguer, el percentatge més alt de totes les comunitats autònomes..

Pel que fa als diferents sectors econòmics, l’evolució és desigual. La indústria ha recuperat dinamisme, amb un increment de l’índex de producció del 6% (de 100 a 106), mentre que la construcció ha crescut un 3%. El sector serveis aposta per diversificació cap a activitats de més valor afegit en àmbits com la comunicació, la informació i els transports. El sector primari també mostra una millora que es fa visible, per exemple, en l'augment del 40% en el nombre de treballadors, tot i que només representa el 0,7% del total de l’ocupació.

La locomotora laboral, en marxa

El mercat laboral també bat rècords, amb un increment del 3% en el nombre de treballadors i una duplicació en la creació d’empreses respecte de l’any anterior. Les Balears són la tercera comunitat autònoma amb més contractes indefinits (85,5%), tot el nombre de funcionaris ha disminuït un 3,4%.

La població de les Illes segueix creixent i ja arriba als 1.231.768 habitants, amb un augment de 21.682 persones en un any (+1,8%). D’aquest total, el 27,7% són nascuts a l'estranger. La franja d’edat més nombrosa és la compresa entre els 16 i els 64 anys (68,7%), mentre que el 14,6% són menors de 16 anys i el 16,7% tenen més de 65 anys. Això vol dir que ja hi ha més població envellida que infants. El descens de la natalitat s’accentua: el 2023 es varen registrar només 8.768 naixements, molt per sota dels 11.918 del 2007, quan l’economia vivia el seu moment àlgid i el sector immobiliari era en plena expansió.

Sostenibilitat compromesa

L’Indicador de Sostenibilitat de les Illes Balears (ISM), que avalua l’evolució ambiental de l’arxipèlag a partir de sis dimensions i 23 indicadors, ha experimentat importants oscil·lacions des del 2019. En una escala de 0 a 100, el valor inicial del conjunt de les Illes se situava en 44,9 punts. Menorca liderava amb 49,1 punts, mentre que Eivissa es trobava a la cua amb només 35,3.

L’any 2020, coincidint amb la pandèmia i les restriccions d’activitat econòmica, l’ISM va augmentar fins als 56,5 punts. Aquest increment es va atribuir a la caiguda del consum energètic, la reducció en la generació de residus i la disminució d’emissions contaminants. No obstant això, amb la represa de l’activitat econòmica, els indicadors van retrocedir. L’any 2022, l’índex havia caigut fins als 43,6 punts, per sota fins i tot del nivell registrat el 2019.

Per illes, Menorca ha mantingut els valors més alts al llarg del període, amb registres que oscil·len entre els 43,5 i els 58,9 punts. Formentera i Mallorca segueixen per darrere, mentre que Eivissa presenta sistemàticament els resultats més baixos, entre els 36,7 i els 46,1 punts. Els anys 2023 i 2024 han aportat certa millora en àmbits com la gestió del territori i dels residus. Tot i així, els indicadors relacionats amb la sequera i altres fenòmens climàtics han empitjorat.

La situació hídrica de les Illes Balears continua sent crítica. L’arxipèlag es caracteritza per l’absència de rius permanents i embassaments, fet que obliga a cobrir la demanda hídrica principalment amb aigües subterrànies. La variabilitat de les precipitacions i l’augment del consum han provocat fortes tensions. El juny de 2023, les reserves hídriques se situaven en un preocupant 45%, el valor més baix dels darrers cinc anys en aquest mes. Per illes, Mallorca registrava un 44%, Menorca un 56%, Eivissa un 38% i Formentera un 42%.

Davant aquesta situació, les plantes dessaladores han esdevingut una infraestructura clau, especialment a les zones amb major pressió turística. A Mallorca, la dessalació cobreix el 30% del consum urbà; a Eivissa, arriba fins al 70%, i a Formentera representa pràcticament l’única font d’aigua urbana. Tot i oferir estabilitat en el subministrament, aquestes instal·lacions suposen un elevat cost energètic.