El drama de les mestres 0-3: "Sobrevivim del que ens donen les famílies"

PalmaClara Ruiz comença el seu dia quan encara és fosc. S'aixeca a les 6 h, s'arregla, surt de casa i camina durant mitja hora fins a la Ciutat Antiga, una escoleta infantil municipal externalitzada de Palma, on treballa com a mestra de 0-3. A les 7.30 h comença el servei de matinera: organitza la jornada, controla l'entrada dels infants i atén les famílies si hi ha algun problema que requereixi ajuda.

La jornada transcorre entre infants, reunions, tasques d'oficina, coordinació amb les companyes i problemes que s'han de resoldre sobre la marxa. Per damunt de tot això sobrevolen les promeses incomplertes de l'Administració. La sensació és que "cada dia costa un poc més arribar a tot", diu.

El gener d'enguany es va anunciar a so de bombo i platerets el nou contracte de les escoletes externalitzades de Palma, que incloïa una pujada de sou –actualment cobren uns 1.200 euros– i un augment pressupostari de dos milions d'euros. Nou mesos més tard, les millores que, de fet, s'havien acordat el 2025, després d'una vaga de diverses setmanes, continuen sense produir-se. "Són molts de mesos en què es promet una cosa i sempre surten nous problemes", explica Clara, que lamenta com "el pas del temps passa factura a l'energia, l'esforç i la positivitat".

Marga Isern, companya de Clara, té una filla petita. Varen començar les seves reivindicacions quan encara estava embarassada. Ara la nina té 16 mesos. Un dels moments que recorda amb més impotència va arribar just abans de l'inici de curs, fa unes setmanes. Durant tot l'estiu, tal com s'havia pactat, havien preparat l'entrada de la parella educativa –una professora extra per donar classe de manera simultània.

"Els equips ja estaven organitzats i algunes companyes havien deixat altres feines perquè esperaven incorporar-se a les escoletes", detalla. Però el 3 de setembre, just un dia abans de començar el curs, cap a les tres de l'horabaixa, va arribar el missatge. "Vaig arribar a casa i em vaig acomiadar de les meves companyes: 'Que bé, demà comença tot, que ens trobam totes'. I pum: resulta que no", recorda Clara. En aquell moment , Marga era a casa esperant el seu home amb la seva filla. "Estava molt il·lusionada i em vaig quedar congelada", explica.

La incertesa també va arribar a les famílies. Quan es va comunicar que les incorporacions no es produirien, encara no hi havia infants dins les aules i les mestres varen assumir el contingut del missatge amb les mares i els pares. "Les famílies flipaven", explica Marga. "No havíeu de ser dues dins l'aula?" era la pregunta més repetida.

Per a Clara i Marga, el conflicte laboral té una conseqüència directa sobre allò que més els preocupa: l'atenció als infants. "Els polítics podrien venir un dia a veure la situació. Comprovarien quina és la precarietat de les escoles de Palma. No se'n fan la idea", diu Marga.

"Com jugues amb 18 infants amb una cuineta?"

El material és un dels exemples que millor expliquen aquesta situació. Marga recorda que la darrera dotació important que varen rebre al centre va ser fa aproximadament cinc anys. Entre el material hi havia vuit pepes, dos jocs d'animals, dos jocs de construcció i una cuineta. "Com jugues amb 18 infants i una cuineta?", es demana. Clara hi afegeix: "Vuit pepes per a deu aules de 18 infants... No surten els números".

Per això, les professores intenten completar les aules amb material que compren elles mateixes o amb donacions de les famílies. En el cas de Ciutat Antiga, expliquen, moltes famílies també es troben en una situació de vulnerabilitat. "Moltes vegades compram material que ens agrada a nosaltres mateixes per omplir la nostra aula", diu Clara. "Sobrevivim del que ens donen les famílies o del que compram de la nostra butxaca", reitera Marga.

Marga també explica que aquesta situació ha fet que algunes treballadores decideixin canviar de sector. "Per molta vocació que tinguis, si la balança no compensa, tries poder pagar les factures", diu. Posa l'exemple d'una companya que ha acabat fent de taxista. Clara explica que una altra ha optat per Treball Social amb usuaris amb necessitats especials, amb un altre conveni i un sou millor.

En el cas de Clara, la situació econòmica també l'ha obligada a prendre decisions personals. Quan es va casar, explica, havia imaginat unes noces amb totes les seves amistats. Finalment va optar per una celebració "superíntima, familiar, casolana".

Clara explica que també hi ha treballadores a mitja jornada que han intentat demanar una hipoteca i els l'han denegada. "Són sous de 600 euros a mitja jornada", afegeix Marga.

6.000 signatures a la Conselleria

Recentment, la Xarxa 0-3 de les Illes Balears, juntament amb la representació sindical del sector –CCOO, UGT i STEI–, va entregar 6.000 signatures a la Conselleria d'Educació per demanar solucions. El col·lectiu considera la gestió de l'Administració un "despropòsit absolut" i insisteix que la creació d'una Mesa 0-3 específica és una necessitat urgent per posar damunt la taula la realitat de les més de 900 treballadores de les escoles infantils municipals externalitzades.

A més, les seves dues reivindicacions principals són l'inici de la negociació d'un Conveni Col·lectiu Autonòmic de l'Educació Infantil 0-3 i la revisió i aplicació realista d'un nou Decret de Mínims. El col·lectiu ja ha reactivat les concentracions a totes les Illes, entre d'altres, als plens de Cort i del Parlament balear, on han denunciat els retards en la licitació del nou contracte i l'impacte que tenen sobre els seus salaris i les condicions d'atenció als infants.