JUSTÍCIA

“Fa dos anys que no s’ha traduït cap sentència en català”

Hi ha una única persona responsable de traduir català, francès i romanès a totes les Illes, i està de baixa

“D’ençà que tenc un jutjat propi, no s’ha traduït cap sentència en català”. Parla una de les poques jutgesses de les Balears que té per costum treballar en aquesta llengua. Va començar com a jutgessa de reforç, des d’on seguia amb la dinàmica de treball, però des que fa dos anys li assignaren un jutjat propi -el d’Instrucció número 24 de Palma- escriu en català.

“La primera sentència que vaig posar, la més antiga, és de l’octubre de 2016 i des de llavors no m’han traduït res”, explica. “No sé fins on arriba el retard”.

El problema és la manca sagnant de traductores. La mateixa persona, una sola, s’encarrega de les traduccions en català, francès i romanès de totes les Illes. “Pot tenir expedients de més de mil pàgines nomès per a ella”, lamenta la jutgessa. I ara està de baixa mèdica.

Contactar amb la seva responsable, la Gerència Territorial de Justícia de les Illes Balears -que depèn del Ministeri-, és una tasca gairebé impossible. “No ho aconsegueix ni la degana dels jutges de Palma”, comenta. I amb una baixa que no se substitueix i cap reforç en les traduccions, les sentències agafen pols i comencen els problemes per a aquells que utilitzen el català com a llengua habitual al seu lloc de feina a l’Administració pública.

“Que jo escrigui en català pot agradar més o menys, però és un dret que tenc. Els jutges tenim moltes obligacions, però també tenim els nostres drets”, reclama. Fa uns mesos un advocat gallec presentà una queixa davant el Consell General del Poder Judicial perquè una de les seves sentències en català no es va traduir en temps i forma. Finalment, la queixa s’ha arxivat, però s’ha qüestionat la idoneïtat d’utilitzar la llengua en el món jurídic.

“La llei m’ho permet. La meva actitud no és ni arbitrària ni il·legal”, es defensa. “Parlar en català per mmi no és una reivindicació, és una cosa normal. Aquest és el problema, que aquí hi ha gent que no ho considera normal, hi ha gent que es pensa que estic reivindicant alguna cosa. Ho faria si fossin temes polítics, però no ho són”, lamenta.

El mes de desembre de l’any passat hi va haver un cas similar a Galícia, on una jutgessa també escriu en gallec. Es va formular una queixa i l’Audiència Provincial li va reconèixer el dret. “Quan parles, has de canviar d’idioma si no t’entenen perquè la comunicació és important, però quan hi ha un text escrit amb la traducció no es genera cap tipus d’indefensió”, al·lega. “En tot cas, la indefensió arriba quan es té un sistema de traducció totalment ineficient com el nostre”.

Aquesta jutgessa de Palma entén que utilizar qualsevol de les dues llengües cooficials “no ha d’estar subjecte a valoracions. Els idiomes no són un tema polític. La idea de mesclar el català amb una opció política és una gran equivocació”, critica, perquè és precisament el que li han retret dins l’àmbit personal.

Defensor del Poble

El mateix advocat que es va queixar al Consell General del Poder Judicial va formular també una denúncia al Defensor del Poble . “No he aclarit si va ser alhora o posteriorment”.

La demanda, però, no ha arribat directament a la jutgessa, sinó al lletrat de l’Administració de Justícia. “Ell m’ho ha comentat perquè ens duim bé; si no fos així, podria viure aliena a totes les denúncies que em posen”, aixeca les espatlles. És probable que el Defensor del Poble hagi d’obrir unes diligències respecte d’aquest tema: “No en conec gaire bé el recorregut”.

La testimoni diu mig de veres mig en broma que estaria bé fer un reportatge sobre l’ús del català dins de l’Administració de Justícia, “perquè s’utilitza zero”. Allò cert és que només un grapat de jutges dels 138 que hi ha a les Balears l’utilitzen de manera habitual.

La idea d’aquesta magistrada és que potser així molta gent començaria a parlar en la seva llengua quan es dirigís a l’Administració. “De vegades pens que la gent creu que no pot parlar en català, no sé si perquè pensen que serà més complicat per a ells, que algú s’enfadarà, que no l’entendran...”, apunta. “M’ha passat que gent que ha entrat al despatx o a la sala i m’ha parlat en castellà, en sentir la meva resposta en català, acabava dient que era de Porreres”.

La majoria dels usuaris de la Justícia giren la llengua quan se’ls contesta en català. “Són molts els jutges que, tot i que no hi escriguin, són mallorquins”, recorda.

Llavors, per què no l’utilitzen més? “Basta veure els problemes que tenc jo per fer-ho”.

Autodidactes

La manca de mitjans es posa sobre la taula. “Els qui ho volem fer ens convertim en autodidactes”.

En el seu cas, el llenguatge jurídic està controlat “de base”. Aquesta magistrada explica que “vaig estudiar la carrera en català a la UIB”. D’una banda, molts professors el parlaven i, de l’altra, anava traduint els apunts dels qui no ho feien.

“La terminologia jurídica la vaig tenir per mà”, assegura.

El problema ve en aplicar la llengua a àmbits pocs comuns, com l’urbanisme. “Tenc la gran sort de tenir una amiga lingüista”, somriu.

D’altra banda, “la meva professora de català de l’institut està tan orgullosa que em va regalar un diccionari i encara vaig bé, però hi ha llenguatges específics com el de la construcció pels quals es necessita assessorament”.

Aquests fets són significatius per mostrar l’escàs ús que té el català en el món judicial. En la darrera memòria del Tribunal de Justícia de les Illes Balears, s’assenyalava que només 18 sentències s’havien redactat en aquesta llengua. Amb tot, la dificultat s’agreuja per la falta de personal.

La Justícia, en català

Existeix una campanya de la Plataforma per la llengua, una ONG en defensa del català, que denuncia que l’estat espanyol margina i exclou el català dins l’àmbit judicial. Com a mesura de protesta, es va voler saturar la bústia de correus electrònics del Consell General denunciant la precarietat de la llengua.

L’objectiu inicial era de 15.000 correus, però, segons el compte oficial, s’han sobrepassat els 17.000.

Aquesta ONG recorda que els ciutadans també tenen dret a dirigir-se a l’Administració de Justícia en català. En cas que un treballador a títol individual no conegui la llengua, l’Administració ha de facilitar una persona que realitzi la mateixa funció en català. D’altra banda, els formularis també es poden presentar en aquesta llengua.

Probablement, el principal escull arribi de l’Estat, com asseguren aquest tipus d’associacions. En reiterades ocasions el Consell d’Europa ha recomanat a l’Estat que modifiqui el marc jurídic per deixar clar que les autoritats judicials -penals, civils i administratives- puguin dur a terme els procediments en català a petició d’una de les parts a les autonomies.

Al juliol de l’any 2009 el sindicat Comissions Obreres de Catalunya va presentar un recurs de cassació davant el Tribunal Superior de Justícia de la comunitat (TSJC) només en català. La resposta fou donar 10 dies hàbils al sindicat per fer-ho també en castellà i, davant això, CCOO assenyalà diversos articles legals, com també de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Aquesta fou la primera ocasió en què el Suprem reconeixia el dret a escriure en català i fer ús dels traductors.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF