Raquel Guasch: "Dir que els immigrants ens envaeixen és fals"

PalmaRaquel Guasch Ferrer és la directora insular de l’Estat a Eivissa i Formentera des del 2024. És la primera formenterera que ocupa el càrrec. El seu mandat quedarà marcat per la gestió de la ruta migratòria del nord d’Àfrica, que té les Pitiüses, i especialment Formentera, com a punt preferent d’arribada, i que ha provocat disputes polítiques recurrents entre administracions. Des que Pedro Sánchez va revelar al Congrés (el passat 3 de setembre) que hi havia hagut un “informe rutinari” sobre “les Balears i la Península”, que alertava d’una alta probabilitat d’arribada de migrants, la tempesta política no ha cessat a les Illes. L’Estat ha estat acusat des d’Eivissa, Formentera i Palma de no informar d’aquesta hipotètica arribada massiva de pasteres. En aquesta entrevista tractam de saber què hi ha de cert, i què de fals, en la polèmica, i com afronta l’Estat l’arribada de milers de migrants cada any a les Balears.

Quins informes concrets té la Delegació del govern d’Espanya a les Balears sobre una possible arribada massiva de pasteres?

— Jo el que vull dir és que és una irresponsabilitat que alguns representants polítics, en la seva gestió de govern, utilitzin paraules que no s’ajusten a la realitat.

Quines paraules?

— ‘Invasió’. Perquè, si anam al diccionari, el significat és molt clar. I el que tenim a les Balears no és cap invasió; és una arribada de persones del continent africà, que al que venen és a cercar una vida millor. Aquesta és la realitat. I dir que ens envaeixen, dir que tens malsons, fer una associació d’idees d’immigració i inseguretat, el que crea és una alarma social innecessària. Crec que, al president del Consell d’Eivissa, que diu que dorm malament pensant si arriben centenars de pasteres, hi ha coses que li haurien de llevar més la son: el tema de l’habitatge, la massificació turística, el col·lapse a les carreteres...

Però no m’heu contestat si hi ha cap informació que apunti a una arribada massiva de pasteres, tal com s’han interpretat –interessadament o no– les declaracions de Pedro Sánchez al Congrés.

— Pedro Sánchez en cap moment va dir que a les Balears s’esperava una invasió o arribada massiva d’embarcacions; va dir que els informes de la Policia avaluaven que podia haver-hi una alta arribada de migrants per via marítima. Això ens passa cada vegada que hi ha bon temps. Si aquestes persones que parlen tan alegrement d’invasió estiguessin gestionant aquest tema, sabrien que quan s’obre una finestra de calma al mar hem d’estar preparats. És una feina que fan les forces i cossos de seguretat de l’Estat cada dia.

Ficà la pota, el president del govern?

— No, de cap manera. És que segurament l’informe deia que, a les Balears, hi havia aquesta possibilitat, com era possible a les costes d’Andalusia. Són informes rutinaris, que ens ajuden a avançar-nos en la resposta; en la resposta humanitària, sobretot.

Encara que no sigui el vostre àmbit, pensau que el govern de l’Estat ha reaccionat correctament a la situació de Ceuta?

— Jo crec que s’ha reaccionat com es podia reaccionar....

— No tenc gaire més a dir. Tota la resposta del govern espanyol és sempre des d’una responsabilitat tremenda. Això sí que m’agradaria que sortís a l’entrevista: que les respostes que dona el govern espanyol són des de l’absoluta responsabilitat com a acció de govern.

Tornem a les Balears. D’un temps ençà, el govern espanyol ja ha acceptat que hi ha aquesta ruta migratòria del nord d’Àfrica. Però s’ha d’admetre que ha tardat bastant de temps a assumir el problema.

— Hi pot haver aquesta percepció, però no sé si és tan important això com donar-hi resposta. Abans estàvem avesats que anava arribant alguna pastera, i, a partir del 2024, va augmentant aquest flux. I què ha fet l’Estat? Donar-hi resposta. Quan hi ha governants del PP que diuen que el govern espanyol es desentén del problema, m’agradaria que m’explicassin què vol dir, això. Em fa l’efecte que és més per atacar el govern progressista d’Espanya. Salvament Marítim depèn de l’Estat, Creu Roja té un conveni amb l’Estat, hi ha la Policia, la Guàrdia Civil...; és l’Estat qui hi està responent amb tots els mitjans disponibles. No podem faltar a la veritat. Una altra cosa és la gestió dels menors no acompanyats, que són competència autonòmica, en el cas de les Balears delegada als consells. Quan el Consell de Formentera ha estat dos anys dient que volien renunciar a aquesta competència, què ens està dient el govern d’Òscar Portas? Que Formentera no té la maduresa suficient per assumir les competències que li són delegades?

La queixa recurrent, tant per part d’Eivissa com de Formentera, és l’elevat cost de mantenir aquests menors.

— Sí, i el govern d’Espanya ha aportat el 2025 quasi vuit milions d’euros extra a les Balears només per a la gestió dels menors migrants no acompanyats. Qui se’n desentén? Que expliqui el Govern balear com ha distribuït aquests doblers. Vull pensar que els ha donat a les administracions que més ho necessitaven.

Què està passant amb el radar que s’havia d’instal·lar a Formentera, per vigilar entre altres coses l’arribada de pasteres? S’havia dit que estaria per a l’estiu.

— La instal·lació és imminent. Ha tardat més del que ens hauria agradat. Nosaltres tenim la licitació feta des del mes d’abril, però els processos són llargs i garantistes.

Se suposa que aquest radar permetrà detectar les pasteres molt abans que arribin.

— Sobretot permetrà actuar com més aviat millor per salvar vides. El que no permetrà, aquest radar –i vaig a fer ús de la ironia–, és treure els vaixells de l’Armada Espanyola per aturar les dues-centes pasteres que, segons diuen alguns, arribaran en qualsevol moment.

És un fet que la immigració ocupa cada vegada més espai en la conversa pública i política. Què en pensau?

— Em preocupa moltíssim la deshumanització que es provoca de les persones que arriben en pasteres. Són dones, homes, criatures, amb històries i motxilles que pesen moltíssim. I els comentaris que sents i llegeixes, les notícies...; veus un poc la qualitat humana que hi ha darrere del que es diu. Em preocupa el que deixen entreveure de la societat on vivim: som capaços de rebre i gestionar milions de turistes, però tot són problemes quan ens arriben deu menors i no sabem on posar-los. Em preocupa també perquè es generen molts de missatges d’odi. I amb això vull ser molt clara: són missatges racistes directament. I és graciós que hi va haver a molts de municipis una mena d’exaltació de solidaritat amb Ceuta; només que cadascun d’aquests municipis d’Espanya acollís un menor migrant, potser el problema estaria resolt. La solidaritat i el suport es demostren amb fets, accions i responsabilitat, no alçant banderes ni proclames. Demanaria solidaritat real a les administracions. Crec que podem dir que molts de nosaltres venim de persones que també havíem estat migrants en algun moment. El meu avi també va migrar a Cuba. Ara vivim en una societat de benestar total, però ens hem oblidat molt aviat d’on venim.

Trob a faltar l’autocrítica per part de l’esquerra. Aquest ambient d’odi que descriviu també ha anat creixent durant el govern d’esquerres a Espanya. Alguna cosa no s’haurà fet del tot bé.

— Sí, segurament hem de fer autocrítica, no ho negaré.

L’estratègia de l’esquerra, de ficar por als electors amb l’arribada de l’extrema dreta, pareix que no ha funcionat.

— No, l’extrema dreta ja és aquí. La farem, l’autocrítica. Però, per mi, el fet migratori no pot ser motiu de guanyar o perdre vots; si hi ha partits que volen fer servir els migrants com a eina política, idò que ho facin; ells sabran la seva ètica i la seva moral cap a on els du. La meva ètica veu persones a les quals hem d’ajudar, que hem de salvar, i per això hi som. Aquesta és la gran diferència, crec, entre el progressisme i la resta de forces. Si la gent no ens vota per culpa d’això, idò que no ens votin; però crec que hem de mirar per damunt de tot per les persones.