"Dijous dematí vaig a cercar floretes i herbes per al menú del vespre"

PalmaEls dilluns he d’anar de Sóller, on visc ara, fins a Lloseta per produir amb l’equip les bases de les receptes de la setmana. Com que hi he de ser a les vuit del matí, m’aixec a les set. Als matins només prenc un doble espresso, sense sucre ni res. És l’únic que menj, llevat que coincideixi amb la meva dona i tinguem temps. Així, faig per exemple una torrada de pa pagès amb una tomàtiga i una truita per a tots dos. Després ma mare sempre em demana: “Has menjat alguna cosa? Segur que no has menjat res!”.

Seré al restaurant fins a les cinc o les sis de l’horabaixa. Quan arrib a casa, començ a preparar les receptes dels programes de Cuina amb Santi Taura d’IB3, que gravam els dimarts. Ho deix tot preparat perquè tot l’equip arribi a les vuit del matí de l’endemà per muntar el plató i començar a gravar devers les nou. Cada dia gravam cinc receptes. Quan acabam i tothom se’n va, començ a preparar les cinc receptes de l’endemà, perquè l’endemà també gravam. Els dimecres m’aixec entre les sis i les set per preparar-ho tot. Gravam fins a les cinc o sis i després anam a córrer una part de l’equip. Pujam a la serra de Tramuntana i anam per la muntanya una hora o una hora i mitja. Després, al capvespre, esper la meva dona per fer el sopar, tot i que de vegades aprofitam i menjam les receptes del programa. Sempre som jo qui cuina; no és una feina, és una cosa que tenc interioritzada. No cuinaria mai res per a mi; m’agrada cuinar per als altres. Si fos per mi, només menjaria dues galletes Gori de Muro amb formatge i sobrassada i em bastaria. No em complic la vida.

Els dijous dematí vaig a cercar floretes i herbes i coses que recull de manera salvatge pel camp per al menú del vespre. Com que tenc més temps, puc agafar la bicicleta per fer una volta, per exemple. Després al capvespre vaig a DINS Santi Taura per fer el servei. Sempre som al restaurant si està obert. Només he fallat un pic en tres anys. I els divendres i els dissabtes faig el mateix.

Els dies normals de servei solc ser a casa a la una. Quan arrib, he d’estar sense que ningú em digui res. Al restaurant hi ha molta interacció amb la gent, xerr molt per explicar cada plat que surt. És una relació de tu a tu, molt personal. I quan arrib a casa, el darrer que vull és continuar parlant. Em pos a l’ordinador amb una copa de vi i mir el que ha passat a la premsa. I menj alguna cosa. He de fer descompressió una hora i busques. Així em relax i puc dormir. Diumenge és l’únic dia que tenc lliure. Però justament aquest diumenge gravarem unes 10 o 15 píndoles per a IB3, que són de dos minuts de duració i explic coses de cuina i coses meves. A banda d’això, els diumenges també surt amb la bici o a córrer. Ara, per sort o per desgràcia, vaig més relaxat. Els comensals al restaurant no són els mateixos i tot és molt reduït. Per això puc fer altres coses i més esport que en una situació més normal.