Pensament
Societat 04/06/2023

La digitalització de la ment humana

La generalització d'un oci passiu consistent a mirar allò que altres fan a través d'una pantalla no contribueix a activar la imaginació

5 min
Digitalitzar la ment.

PalmaEntenc per digitalització de la ment el procés de transferència de les funcions cognitives de la ment (la memòria, la imaginació i la intel·ligència) cap a dispositius tecnològics, com les memòries externes i els programes i les aplicacions d’intel·ligència artificial, amb la finalitat d’accelerar l’obsolescència humana i la fusió amb la màquina.

Les memòries externes i els dispositius d’emmagatzemament de dades estan substituint les neurones i l’espai cerebral reservat a retenir informació. S’està produint un buidatge de la ment, i una transferència de continguts mentals als dispositius digitals. La digitalització de la memòria facilitada per aquests dispositius i l’accés instantani a la informació a través d’Internet estan degradant la memòria humana. Saber que ja no és necessari fer l’esforç de memoritzar perjudica altres facultats com la intel·ligència, i ens fa cada vegada més dependents de la tecnologia. La xarxa fa supèrflua la memòria i afecta negativament la intel·ligència perquè ofereix una solució immediata i irreflexiva als dubtes, i la possibilitat d’obtenir informacions, amb pocs segons i sense esforç personal. La preocupació i l’angoixa que se senten quan es perd un mòbil o s’espenya un ordinador ja no venen donades pel cost de substitució, sinó per la pèrdua de dades i informació i, en definitiva, de memòria que suposa.

En l’àmbit de l’educació, la digitalització de la memòria es manifesta en les resistències dels alumnes a exercitar-la. La seva visió és que la memòria ja no és necessària, que existeixen màquines més eficients capaces de memoritzar, que recordar és una activitat inútil en el món digital, que la informació es troba fàcilment a Internet. Paradoxalment, tenir a l’abast una gran quantitat d’informació ens allunya cada vegada més del coneixement perquè la capacitat humana per assimilar-la i transformar-la en coneixement està sobrepassada. Fa temps que sabem que la censura està en l’excés d’informació.

Extensions inseparables

La pèrdua de memòria s’emmarca en un procés global de transformació humana. Quan un jove afirma haver-se quedat sense memòria, potser no sigui gaire conscient que ho està dient en primera persona, que no fa distinció entre el seu cos natural i els aparells artificials. Sabem que s’està referint al fet que algun dels seus dispositius ja no té més capacitat d’emmagatzemar dades, però, en realitat, està personalitzant la tecnologia i acceptant que els dispositius usats ja no els percep com a objectes externs a si mateix, sinó que són entesos com a extensions inseparables de la memòria i el propi cos. També és habitual escoltar l’expressió “no tinc bateria”, i pensar que es tracta d’un error perquè la bateria és un artefacte inhumà, però no es tracta d’una equivocació, sinó d’una reacció espontània i natural que expressa la identificació absoluta amb l’instrument i el sentiment de proximitat total entre home i creació humana que esborra la distància amb l’objecte i accentua la relació tan íntima que mantenim amb la tecnologia. El llenguatge certifica la unió entre ment i màquina, i la transferència de l’estat físic en què es troba un aparell electrònic a la ment humana esdevé un símptoma de la colonització del món de la vida i l’acceptació acrítica de la transformació transhumanista.

D’altra banda, la lectura també s’ha digitalitzat, i ha tingut conseqüències negatives en la ment humana. Per començar, la predisposició a estar disponibles permanentment per als altres, i l’exposició a multitud d’estímuls visuals a través de les pantalles dificulta la concentració i incrementa les distraccions que impedeixen fer una lectura àgil i seguida, atenta i comprensiva. La lectura digital és discontínua perquè ha de conviure amb interferències amb altres textos i missatges, i obliga a fer contínues pauses per descansar la vista. És inconcebible no trobar un text sense il·lustrar i que no faci més amable la lectura. Sovint, la mirada es desvia del text i va cap a les imatges i els peus de les fotografies. La velocitat de navegació per la xarxa garanteix la immediatesa i dona accés a informacions que en l’era analògica requerien hores de recerca. La necessitat d’haver de gestionar gran quantitat de finestres de Windows obertes i pàgines web, juntament amb la realització de multitasques i l’accés a pantalles dividides, està introduint hàbits de lectura desordenada i discontínua. L’adopció d’aquests nous costums afavoreix la lectura parcial i limitada als titulars i poc més, i du que els lectors es cansin més aviat. És evident, també, que aquesta manera de llegir afecta el fet mateix de pensar. Ara es pensa fragmentàriament perquè és llegeix fragmentàriament. Fa por i peresa llegir perquè requereix esforç, paciència i temps per entendre. Els diaris, a les seves versions digitals, han incorporat en un lloc ben visible el temps estimat de lectura dels articles, que se situa entre els 5 i 6 minuts de mitjana, i estan enviant un missatge tranquil·litzador als seus lectors, els estan dient que la lectura serà breu, donant per bona la idea que menys temps de lectura és millor.

Una altra de les facultats mentals més afectades per la cultura audiovisual i digital és la imaginació. La generalització d’un oci passiu consistent a mirar allò que altres fan a través d’una pantalla no contribueix a activar la imaginació, ni tampoc ajuda la immersió en la virtualitat. Tanmateix, la imaginació ja patia un desprestigi des d’abans de l’era digital, causat pels prejudicis i la concepció de la infantesa i l’adultesa, segons la qual fer-se adult implica abandonar la imaginació i assumir responsabilitats de manera seriosa. Aquesta tendència social a menysvalorar la imaginació o a reservar-la per a talents de caire artístic i creatiu ja va ser posada en qüestió des de la literatura per Saint-Exupéry a la seva obra El petit príncep.

El discurs pedagògic orientat per les empreses tecnològiques rebutja l’aprenentatge memorístic i confia la memòria humana a memòries externes, a la vegada que evita entrar a analitzar a fons les conseqüències que pot provocar el fet que la capacitat humana de construir discursos, redactar textos, organitzar informació i relacionar idees, i aprendre dels errors passi a ser una funció de les màquines i els xats d’intel·ligència artificial. Finalment, la deriva tecnològica de l’educació accentuada per la implantació de la intel·ligència artificial està convidant a renunciar a la capacitat de pensar i escriure per un mateix i acceptar convertir-se en portaveu d’un programa informàtic, deixar de pensar i deixar-se dominar pel que diu o crea, cosa que accelera el procés de deshumanització transhumanista.

Rehumanitzar la ment

Les condicions de possibilitat per rehumanitzar la ment passen necessàriament per desdigitalitzar-la, i això s’aconsegueix fent un ús més intensiu de les facultats mentals, posant límits a la intel·ligència artificial, i a la vegada recuperant la memòria com a via d’accés al coneixement a través de l’escriptura a mà, i estimulant el gust per la lectura pausada i comprensiva, donant valor de nou a la creativitat, posant traves a l’ús abusiu de les tecnologies a les aules, i plantejant obertament una pana digital a l’educació, una desconnexió d’Internet total o parcial, amb el convenciment que el més revolucionari és llegir un llibre a classe.

stats