El dia de verema d’un jove pagès: “No hi ha mà d’obra i ens ajudam entre veïns”

PalmaA les set del dematí, a una vinya de Felanitx, les garrafes d’aigua congelades que hi ha damunt una paret seca ja regalimen. Estan tapades amb camisetes dels treballadors perquè no els pegui el poc sol que comença a sortir. D’entre les fileres de vinya s’hi sent una música alegre però fluixa, i també alguna conversa. Els sons que predominen, però, són el de les tisores de vermar i el fregadís dels caixons de plàstic arrossegar-se per terra. Un dia abans de vermar, els deixen a la finca col·locats entre els solcs subtils i lineals que hi ha a totes les fileres de ceps per estalviar-se una feina l’endemà.

Ben enmig de la quarta filera de la vinya es troba Jaume Forteza, un jove agricultor felanitxer de 26 anys dedicat a la viticultura. Verema a l’antiga: amb un trinxet de fusta de color clar. “Ara m’ha pegat per emprar-lo. Trob que no s’ha de perdre l’ús d’aquesta eina. Ja basta bé el que s’ha perdut”, considera. Ell mateix s’encarrega de sembrar, mantenir i vermar algunes finques de la zona; n’hi ha de seves i d’altres que són de coneguts. No té descans. “Qualsevol dia i qualsevol hora em van bé per vermar”, afirma. Durant tota la jornada laboral, els companys li telefonen per concretar quin dia han de fer feina. Fins i tot en fa en festius. “Descansa”, li crida la mare des de l’altra banda de la filera quan el sent dir que vermarà en dia festiu.

De ben petit, ja sabia que volia fer feina a foravila, i concretament al sector de la vinya, com els seus padrins. Considera que, per com afecta el canvi climàtic a les Illes “s’ha de cercar un cultiu rendible”. “Per ara m’hi surt. Però no em faig d’or”, recalca. De fet, hi ha dies que treballa sense cobrar. “No hi ha mà d’obra i ens anam ajudant entre veïnats. Jo vaig a les seves finques i ells venen a les meves. Trobar gent que vulgui fer feina a la vinya és complicat perquè no tens una jornada fixa de vuit hores. Un dia en fas tres; un altre, només dues. Això no ajuda gens”, exposa.

“Guanyam cansament”

Tampoc no guanyen res el pare, la mare i el seu germà, que l’ajuden a vermar davall el bater del sol d’agost. “Només guanyam cansament”, ironitza la mare. “Però si no ho feim per ell, per qui ho hem de fer?”, afegeix mentre mira Forteza amb orgull. Un parell de fileres més enllà, hi ha treballadors remunerats del celler que compra el raïm. Molts d’ells van vestits amb camiseta de màniga llarga i calçons llargs per no cremar-se més del que ja ho estan, segons justifica un dels assalariats.

La vinya no és aliena a la calor que pateixen els vermadors, ni a la manca d’aigua que pateix el camp. “Les vinyes estan a la seca. No regam i han de sobreviure amb l’aigua de la pluja. És cert que si la vinya té un poc d’estrès té més qualitat, però arriba un moment que ja no li és bo. Això abans era impensable. Els viticultors han vist tota la vida com l’aigua sobrava”, explica.

A més, aquesta situació s’ha agreujat enguany amb el míldiu –un fong que asseca el raïm– i el moscard verd, que es menja la sàvia de la vinya. Tot plegat farà que la producció del 2025 sigui “més baixa que altres anys”. De fet, l’any passat a les Balears la producció de vins de qualitat del 2024 va caure un 22% respecte de 2023, segons dades de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural. “I enguany encara baixarà més”, preveu Forteza. Malgrat això, aclareix que el preu del raïm no ha patit variacions: es manté entre els 90 cèntims i 1,30 euros el quilo.

Aquest descens de producció contrasta amb l’increment del 2,8% de la superfície de vinya a les Illes respecte de 2023. El sector ha crescut notablement durant la darrera dècada, en part per les inversions estrangeres. Entre el 2010 i el 2020, es varen inscriure 40 cellers a les denominacions d’origen de les Illes. I si es mira amb perspectiva, fa 30 anys n’hi havia només una quinzena, segons fonts del sector.

Aquesta tendència ha fet que, als territoris destinats principalment a l’activitat agrícola, hi hagi menys espai per als pagesos i més per a activitats d’oci o vinculades a l’especulació immobiliària. “I tot el raïm que produeixen els especuladors és raïm que nosaltres no podem vendre”, denuncia Forteza.

En acabar de vermar la quarta filera, Forteza decideix que ja és hora de carregar els caixons plens de merlot al remolc per dur-los al celler. Per passar-hi el tractor entre les trinxes estretes ha de fer un exercici de precisió per no trepitjar cap cep. Els treballadors que agafen els caixons i els passen al company que hi ha damunt el remolc sovint empren la camiseta per eixugar-se la suor de la cara.

Forteza reconeix que en el sector primari “tot són problemes”, però pensa que per continuar dedicant-s’hi s’ha de formar encara més. “No hi ha d’altre remei”, conclou.