Societat 16/09/2019

Detecten un paràsit a Mallorca que pot causar meningitis

Els humans se'n poden contagiar, sobretot, menjant caragols crus o poc cuinats

Elena Navarro
3 min
Angiostrongylus cantonensis

PalmaUn equip d'investigadors de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha detectat per primera vegada a Mallorca i per segona a tot Europa un exemplar del cuc parasitari 'Angiostrongylus cantonensis', que pot causar, en els humans, meningitis eosinofílica. Els investigadors asseguren que la majoria de les infeccions provocades pel paràsit es resolen espontàniament i sense tractament específic. En alguns casos, però, hi pot haver complicacions greus i per això expliquen que és molt important fer el diagnòstic adequat.

La doctora Clàudia Paredes, investigadora principal de l'estudi, ha explicat aquest dilluns en una roda de premsa que els humans es poden contagiar, sobretot, menjant caragols de terra o d'aigua dolça crus o poc cuinats. "A diferència d'altres països, a Mallorca no es mengen caragols crus i, per tant, el risc de contagi és bastant baix", ha explicat Paredes.

Tanmateix, si bé els caragols crus no formen part de la gastronomia illenca, sí que hi pot haver casos en què algú se n'empassi un sense voler-ho. "S'han trobat casos en què s'ha ingerit un caragol infectat que hi havia a la fulla d'una lletuga que no s'havia rentat prou bé", ha dit la investigadora, que ha subratllat la importància d'aquest descobriment "per poder prendre mesures de prevenció i conèixer, amb més investigació, la presència real del paràsit a l'illa", i si la troballa "ha estat casual o està estès".

En expansió pel canvi climàtic

El cuc parasitari 'Angiostrongylus cantonensis' es va trobar a Mallorca en dos exemplars d'eriçons malalts acollits al Centre per a la Recuperació de Fauna Silvestre del Consorci per la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (Cofib). De fet, aquesta és la primera vegada a tot el món que aquest cuc es troba en eriçons. El primer territori europeu en què es va localitzar el cuc parasitari és, de fet, geogràficament de fora d'Europa: es tracta de Tenerife, a les Illes Canàries. El varen localitzar l'any 2010, però només en caragols. "Mallorca és l'únic lloc en què el paràsit s'ha reproduït en eriçons, i això ho hem pogut comprovar perquè hem trobat ous en femelles", ha explicat la investigadora. De totes maneres encara que els eriçons poden ser portadors del paràsit no se'n poden contagiar.

A escala mundial, el paràsit s'ha detectat aproximadament en 3.000 casos en humans, en 30 països, principalment de regions tropicals com el sud-est asiàtic i la conca del Pacífic, encara que en els darrers anys també se n'han localitzat exemplars a Austràlia, algunes àrees d'Àfrica, el Carib i els Estats Units, on s'han expandit cap a zones més subtropicals. L'investigador Miguel Ángel Miranda alerta de les conseqüències del canvi climàtic en l'augment d'aquest paràsit, perquè "amb més temperatura, més possibilitats hi ha que s'expandeixi". De fet, els investigadors ja s'esperaven que el paràsit arribàs a Europa, encara que no esperaven que fos "tan aviat", segons Paredes. El cas de Mallorca és el primer en què es troba en un clima europeu temperat.

Es fa adult al cervell

L''Angiostrongylus cantonensis' es coneixia com el "cuc dels pulmons de rata" perquè les rates en són els hostes definitius, encara que tampoc no poden generar contagi. Els cucs adults es col·loquen a les artèries pulmonars d'aquests animals, i a les femelles és on ponen els ous. Des d'allà, les larves migren fins al tracte gastrointestinal i són eliminades amb la femta.

De les deposicions de les rates és d'on poden arribar als mol·luscos (com ara els cargols) que fan d'hostes intermediaris. I ingerint aquests mol·luscos infectats és com les aus i els mamífers (entre ells, els humans) es poden contagiar. Una vegada al cos, les larves penetren les parets gastrointestinals i, a través del sistema circulatori, arriben al cervell, on es converteixen en "adults joves". Finalment, tornen a les artèries pulmonars, on ponen els ous i es completa el cicle.

En el cas dels humans, les afeccions que solen provocar no acostumen a ser greus perquè, com apunten els investigadors, "el cuc parasitari no pot sobreviure gaire temps en el cos humà". Tanmateix, els resultats depenen de la zona del món i de l'estat de la persona. Paredes n'ha posat un exemple: "A l'illa de Hawaii s'han detectat 82 casos, entre els quals hi ha hagut dues morts".

Com prevenir-lo

La millor manera de prevenir les infeccions és menjar els caragols ben cuinats i rentar bé la verdura i la fruita abans d'ingerir-la. També es recomana dur guants a l'hora d'agafar els caragols i netejar-se les mans després de manipular-los. A més, els investigadors han demanat col·laboració ciutadana per trobar exemplars d'eriçons malalts i dur-los al Centre per a la Recuperació de Fauna Silvestre del Cofib.

La detecció ha estat possible gràcies a la col·laboració que manté la UIB amb el Cofib des de l'any 2015, i que ja va permetre detectar, per primera vegada en eriçons, una altra espècie de cucs paràsits, els 'Plagiorhynchus cylindraceus', en el marc dels treballs de fi de grau de Biologia dels alumnes Alejandro Garcia Salguero i Sofía Delgado Serra.

Aquesta vegada, la troballa s'ha publicat recentment a la prestigiosa revista científica 'Eurosurveillance', la quarta més citada en el camp de les malalties infeccioses. Els resultats d'aquests estudis han tingut una repercussió internacional, i es presentaran el 26 de setembre a la Univesitat d'Edge Hill (Anglaterra) i el 10 d'octubre a la Societat Zoològica de Londres.

stats