Denuncien la marginació del català a l'Hospital de Manacor
La majoria de les extensions telefòniques de l'Hospital de Manacor exclouen el català
PalmaNou cas de marginació de la llengua pròpia. Plataforma per la Llengua ha denunciat aquest dimecres que tan sols dues extensions telefòniques dels serveis mèdics especialistes de l'Hospital de Manacor permeten triar el català en els contestadors automàtics, mentre que la majoria es troben exclusivament en castellà. Segons critiquen, aquesta mancança és un greuge per als ciutadans catalanoparlants, que veuen "vulnerats els seus drets lingüístics" en un entorn essencial com és la sanitat, i un incompliment de la normativa.
Per això, l'entitat exigeix al Servei de Salut de les Illes Balears (IB-Salut) que s'asseguri que tots els contestadors incloguin el català, i anima els ciutadans a continuar denunciant qualsevol greuge lingüístic. En l'àmbit privat, l'organització també reclama a l'Hospital Juaneda de Ciutadella que incorpori la llengua pròpia al contestador d'una vegada, atès que ja s'hi va comprometre el juliol del 2023, però no ho ha fet.
L'entitat ha detectat l'exclusió del català als contestadors de l'Hospital de Manacor arran de la queixa d'un usuari, i ha pogut comprovar-ho. En concret, els contestadors automàtics de vint serveis essencials són només en castellà: són els d'anestèsia, cardiologia, cirurgia, dermatologia, endocrinologia, ginecologia, hematologia, medicina interna, nefrologia, pneumologia, neurologia, oftalmologia, oncologia, otorrinolaringologia, pediatria, psiquiatria, radiologia, rehabilitació, reumatologia i traumatologia. Tan sols dos contestadors permeten triar el català: les extensions per al digestiu i per a urologia.
Segons denuncien, aquesta situació suposa una vulneració dels drets lingüístics dels ciutadans de les Illes Balears, que tenen reconegut l'ús del català a l'Administració pública segons l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i la Llei de normalització lingüística. L'article 14 de l'Estatut estableix el dret dels ciutadans a expressar-se i ser atesos en qualsevol de les dues llengües oficials, i la Llei de normalització lingüística obliga les institucions públiques a protegir la presència del català en els serveis administratius i sanitaris.
A més, recorden que la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), ratificada per Espanya, estableix la necessitat de protegir i promoure aquestes llengües, especialment en serveis essencials com la salut.