El defensor del menor va deixar d’informar de l’explotació sexual durant el Govern Bauzá

L’anuari de l’ODDM del Govern fa referència per primera vegada el 2016 a la prostitució de menors a les Illes Balears

L’Oficina de Defensa dels Drets del Menor (ODDM) va deixar el 2011 de comunicar, en els informes anuals, els casos de pornografia infantil -“entesa com a forma d’explotació sexual dels menors”, segons el text-. L’ODDM va aturar de fer-ho coincidint amb l’inici de la legislatura de José Ramón Bauzá. Des del primer anuari, publicat l’any 2000, l’oficina -que depèn de la Conselleria d’Afers Socials- va incloure aquesta categoria dins el recompte de casos atesos. Durant les dues legislatures que va governar Francesc Antich i la de Jaume Matas es va continuar informant d’aquests casos, tot i que mai varen ser més de dos per any. Però amb la tornada del PP, de la mà de Bauzá, les memòries varen deixar de desglossar el nombre d’infants i adolescents atesos per explotació sexual per a “pornografia infantil” i es va començar a parlar només de casos d’“abús sexual” en general.

La supressió d’aquesta referència als informes de l’ODDM -que des del 2019 rep el nom d’Oficina Balear de la Infància i l’Adolescència (OBIA)-, coincideix amb la data en què, segons l’actual consellera d’Afers Socials, Fina Santiago, els educadors varen detectar una remuntada en el nombre de menors explotats sexualment, el 2010. Al començament de la legislatura passada, el 2015, els treballadors varen alertar la Direcció General d’Infància, Joventut i Família d’aquesta pujada que havien notat des de feia cinc anys, ha explicat Santiago aquesta setmana al Parlament.

Just un any després, el 2016 -amb Bauzá ja fora del Consolat de Mar-, l’anuari de l’oficina va tornar a parlar d’Explotació Sexual Infantil (ESI), fent referència aquesta vegada a la prostitució de menors. Era el primer pic que els informes anuals de l’ODDM parlaven de prostitució. En el document s’esmenten “mecanismes de coordinació interinstitucional” posats en marxa per “temes de tràfic i ESI” i la participació en un curs “d’Introducció a la identificació de menors víctimes de tràfic d’éssers humans i menors en situació d’explotació sexual”, de la Conselleria.

També el 2016 l’ODDM va deixar clara la necessitat “d’un protocol de fugues efectiu als centres de protecció”, realitat que ja considerava “molt preocupant”. Aquest és, de nou, el primer pic que l’oficina reconeix que hi ha menors que s’escapen dels centres i això és important, perquè aquestes escapades són el principal indicador d’explotació sexual, segons ha reconegut l’actual defensor del menor, Serafín Carballo, arran de l’escàndol de prostitució de menors tutelats per l’Institut Mallorquí d’Afers Socials.

El 2017 el problema es fa evident i ja es relaciona amb els centres de protecció. En l’anuari de fa tres anys s’alertava que hi havia “molta preocupació per les dinàmiques de fugues de menors dels centres de protecció i les connexions amb l’explotació sexual infantil”. També es posava de manifest que les institucions treballaven per fer un “protocol específic” per “atendre les causes del fenomen i establir estratègies adequades als centres residencials”.

Malgrat que entre el 2011 i el 2015 els casos de pornografia infantil es varen deixar de publicar als anuaris de l’ODDM, el Govern del PP va quantificar el 2013 i el 2014 en aquests informes els problemes relacionats amb la sexualitat atesos per l’oficina. El 2013 el 10,5% dels motius de consulta varen estar relacionats amb “l’inici de relacions sexuals, anticoncepció i malalties de transmissió sexual”, entre altres. El 2014 aquesta xifra baixà fins al 6,2%.

Reacció del PP

En relació amb el període sense dades sobre explotació sexual, la diputada del Partit Popular balear Marga Duran reconeix que no sap per què les memòries de l’ODDM “es fan d’una manera o d’una altra”. Ara bé, la popular defensa que “ni la llavors consellera d’Afers Socials, Sandra Fernández, ni la consellera insular, Catalina Cirer, varen tenir coneixement d’aquests casos”. Per això, diu, tampoc es varen prendre mesures específiques per combatre’ls. L’ARA Balears s’ha posat en contacte tant amb Fernández com amb Cirer, però cap de les dues polítiques del PP ha volgut fer declaracions sobre la qüestió.

El defensor del menor va començar a demanar actuacions per aturar les escapades el 2017. Llavors els sectors de “salut, cossos de seguretat, Fiscalia i jutjats de guàrdia” manifestaven la “necessitat de poder disposar de serveis de protecció les 24 hores del dia”, segons recull l’anuari de fa tres anys. D’aquesta manera, la feina de detecció iniciada el 2016 va culminar el 2018 amb el Protocol d’actuació en casos d’abús sexual infantil i explotació sexual infantil a les Illes Balears, que es va elaborar amb la col·laboració d’òrgans judicials, forces i cossos de l’Estat, el servei de protecció al menor de cada consell insular, professionals de l’educació i la sanitat i ONG, entre altres.

EDICIÓ PAPER 11/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF