Un decret 'pioner' donarà estabilitat laboral als investigadors de l'IdISBA

PalmaAmb 2,5 investigadors per cada mil habitants davant una mitjana estatal de 5,5, les Illes Balears es troben a la coa de talent investigador públic en el món sanitari. Una de les mesures que vol servir de crida per als experts és la posada en marxa d'un estatut del personal de l'IdISBA, actualment l'únic institut d'investigació sanitària de la Comunitat Autònoma.

L'estatut s'aprovarà a finals d'any o principis de 2019 via decret, després de passar la tramitació administrativa que s'inicia la setmana que ve obrint el termini d'exposició pública.

El gruix de les condicions, però, ja és damunt la taula. El decret crearà un marc regulador específic per a uns treballadors que actualment tenen les mateixes condicions laborals que la resta del sector públic instrumental de la Comunitat. El text defineix la carrera investigadora de quatre etapes successives amb un increment de responsabilitat i remuneració (investigador en formació, investigador postdoctoral, associat, titular i professor d'investigació), tal com recomana la Unió Europea. A més, fa una crida a la captació de talents i atorga estabilitat laboral als participants dels programes Ramón y Cajal i Miguel Servet, que fins ara no existia. “En acabar la beca, molts investigadors havien de partir de nou a un altre indret europeu”, explica la directora general d'Acreditació, Docència i Recerca, Marga Frontera. Ara es donarà la possibilitat, segons uns criteris avaluadors, d'aconseguir una plaça fixa indefinida d'investigador dins l'IdISBA, que actualment només té una persona, Dora Romaguera.

Segons Frontera, dins l'IdISBA ara mateix només hi ha dos contractes estabilitzadors. Es vol que després de l'aprovació del decret, en un termini de set o vuit anys, hi hagi una plantilla fixa de 10 o 12 investigadors. “Per cada euro que invertim en un investigador, hi ha un retorn de tres euros en benefici a la societat”, explica.

Allò cert és que el pressupost anual de l'IdISBA, que era de 700.000 euros el 2017, s'ha incrementat fins a arribar a 1.165.000 euros en dos anys; i amb ajudes externes o projectes subvencionats, ja sigui pel SOIB com a través de l'impost de turisme sostenible, ha arribat als 5,5 milions de pressupost. "Hi ha països que aposten per la formació i el nostre va deixar d'invertir en temes estratègics", assenyala la consellera de Salut, Patricia Gómez.

Amb tot, la gran mancança és la inversió privada. Des de la Conselleria es comparen amb el País Basc, on el 70% de la inversió en R+D+I és privada; a les Balears, una comunitat que viu més dels serveis que de la indústria, la inversió només arriba al 30%.