La comissió de Drets Humans del Col·legi d'Advocats demana una investigació judicial per les càrregues policials

PalmaLa Comissió de Drets Humans del Col·legi d'Advocats de les Balears ha condemnat les càrregues policials després de la manifestació de diumenge passat a Palma sota el lema 'Mallorca, al límit' i ha reclamat que s'obri una investigació judicial independent i eficaç pel que fa a les lesions provocades a una vintena de persones i dels responsables d'ordenar i executar aquestes agressions.

Així ho han indicat en un comunicat en el qual censuren l'ús "innecessari, arbitrari i desproporcionat de la força" i assenyalen que es va dur a terme un ús "injustificat" d'elements dissuasius i perillosos contra manifestants indefensos i periodistes, i amb un ús "il·legítim de la força".

"Denunciam la violació de drets fonamentals", han remarcat en explicar que les càrregues policials i actes de dispersió violenta atempten directament contra el dret a la llibertat d'expressió, el de reunió pacífica i la integritat física.

Segons defensen, en una societat democràtica, el dret de reunió i manifestació és essencial per a la construcció del pluralisme polític. Així, recorden que la Constitució espanyola ho consagra en el seu article 21 i atribueix a les forces i cossos de seguretat la missió de protegir el lliure exercici dels drets i llibertats. Afegeixen també que la Llei Orgànica 9/1983, de 15 de juliol, reguladora del dret de reunió, reprodueix aquest context garantista, que s'ha d'interpretar en consonància amb el Conveni Europeu de Drets Humans i la jurisprudència del Tribunal creat pel conveni mencionat.

"Els estats no han de limitar-se a no interferir, sinó que tenen l'obligació positiva d'adoptar mesures raonables i apropiades per garantir que les reunions pacífiques es desenvolupin sense incidents", diuen. Segons consideren, s'ha de presumir el caràcter pacífic de la manifestació, motiu pel qual la càrrega probatòria de les intervencions violentes dels participants "recau en les autoritats, que han de presentar proves creïbles respecte d'aquest tema". Per això, apunten, es requereixen "indicis fàctics objectivament verificables".

En qualsevol cas, assenyalen que la violència real d'uns pocs participants no fa que una reunió no sigui pacífica, ja que cada manifestant exerceix el seu dret a la llibertat de reunió pacífica de manera individual. Per tant, se n'ha de respectar, protegir i facilitar el dret. Per aconseguir el llindar de violència o d'acte no pacífic en el context de les reunions, "el comportament ha d'equivaler a l'ús de força física contra altres persones que pugui provocar lesions o la mort, o que causi mal greu a la propietat".

En el cas de la manifestació de diumenge passat, defensen que no els consta que s'hagi acreditat la producció d'aquesta mena d'actes per alguns dels participants, "però sí que hem vist càrregues policials indiscriminades contra persones en actitud no violenta i agressions amb porres a ciutadans en actitud pacífica, drets amb els braços enlaire en senyal de pau, o que simplement estaven fent fotografies o vídeos, entre ells un fotoperiodista que feia la seva feina, amb el resultat d'una vintena de persones ferides, segons les dades actuals".