Educació

El curs comença amb canvis i amb pau

Hi haurà un nou currículum, un nou batxillerat i noves mesures a l'etapa 0-3 anys

3 min
Dos mestres ultimen els detalls de la seva classe, a l'Escola Pia Sant Antoni de Barcelona

BarcelonaTot a punt per rebre, a partir d'aquest dilluns, el 1.590.000 alumnes que ompliran les aules de les escoles i, a partir de dimecres, les dels instituts. El curs 2022-23 serà un curs de canvis: hi ha nou calendari, nous currículums, un nou batxillerat i noves polítiques educatives, entre les quals destaquen la baixada de ràtios a I3 i la gratuïtat d'I2 a les llars d'infants públiques. I també serà un curs amb (almenys per ara) més pau social, després de l'acord entre els sindicats i la conselleria per reduir una hora lectiva a tots els docents a canvi de desconvocar les vagues.

Nou calendari

Tardes de setembre i un dia més de festa

Avançar una setmana l'inici de curs va ser el detonant de les vagues del mes de març, tot i que els sindicats van recollir un fort descontentament latent i van afegir-hi més reivindicacions. Aquests dies extres s'han hagut de compensar: durant les tardes de setembre els docents de primària no faran classe lectiva, sinó que faran feines de coordinació, i per això els alumnes només faran classe fins a la 13 h. Després hi haurà menjador i una hora d'activitats de lleure educatiu gratis, perquè l'hora de recollida segueixi sent la mateixa, les 16.30 h. A la concertada, l'horari serà l'habitual i les patronals van dir que farien classes lectives a la tarda. A més, els centres tindran un dia més de lliure disposició (4 en total) i les classes acabaran el dia 21 de desembre, un dia abans del que era habitual.

Nou currículum

Tres anys per aplicar una nova manera d'ensenyar

La nova llei d'educació espanyola obliga a aplicar uns nous currículums als cursos imparells a partir d'aquest curs, però després de les queixes de molts docents, la conselleria va anunciar que els centres tindran tres anys de marge per desplegar-los. L'objectiu dels nous currículums és que l'aprenentatge sigui menys memorístic i més competencial: es deixaran quatre hores setmanals perquè cada centre decideixi quines matèries imparteix i com, es potenciarà el treball per projectes i per àmbits, i l'avaluació hauria de ser més qualitativa (i continuada) i menys quantitativa.

Nou batxillerat

Més flexibilitat en una etapa clau

Els nous currículums hauran d'accelerar-se al batxillerat, perquè la idea és que el 2024 ja hi hagi una nova selectivitat. I s'ha dissenyat un nou batxillerat, amb més matèries, amb la possibilitat de convalidar idiomes, activitats esportives o altres activitats fora de l'escola i de cursar-lo en tres anys, i amb una nova modalitat general que, de moment, només es farà en 13 instituts i que permetrà barrejar assignatures de les branques que ja existeixen (ciència i tecnologia, humanitats i ciències socials, i arts). L'objectiu és que els dos cursos de batxillerat deixin d'enfocar-se a superar les proves d'accés a la universitat, perquè encara condicionen el mètode d'aprenentatge: són dos anys en què s'entrena els alumnes a superar uns exàmens, malgrat que el 30% dels estudiants de batxillerat al final no fan la selectivitat.

Novetats a infantil

Gratuïtat d'I2 i baixada de ràtios

Aprofitant la caiguda de la natalitat, es comencen a reduir les ràtios –el nombre d'alumnes per aula– a I3, amb la idea que d'aquí vuit anys la mesura s'hagi aplicat a tots els cursos. De moment, en nou de cada deu escoles no hi haurà més de 20 infants en aquest primer curs, i als instituts, on als primers cursos de l'ESO també es nota un lleuger descens de la natalitat, el 80% dels centres tindran 27 alumnes a 1r d'ESO.

L'altra gran mesura, que també té marge per desplegar-se, serà la gratuïtat d'I2 a les escoles bressol públiques. I l'objectiu també és ampliar-ho al conjunt de la xarxa 0-3 anys abans d'acabar la legislatura. Malgrat que la gratuïtat només s'aplicarà a les públiques, les llars d'infants privades també rebran més finançament.

Sense el 25%

Cap aula fent percentatges

El curs passat va estar marcat per les ingerències dels tribunals sobre la llengua i, irremeiablement, pels debats polítics sobre com afrontar cada sentència. Finalment, el nou curs començarà amb "cap aula fent el 25% de castellà", segons va reivindicar el conseller, Josep Gonzàlez-Cambray. La conselleria ha enviat recentment una carta als centres que aplicaven el 25% en alguna aula per resolució judicial on diu que aquest curs ja no ho hauran de fer perquè el mateix TSJC ha admès que els percentatges són "incompatibles" amb el nou marc legal aprovat pel Govern i el Parlament.

stats